Vulcà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Línia 21:
A Vulcà se atribuïa la paternitat d'alguns personatges de la tradició romana i llatina: de [[Cècul]], el fundador de [[Palestrina|Preneste]]; de [[Caco]], un ésser primitiu i monstruós que habitava a Roma; i de [[Servi Tul·li]], el penúltim rei dels romans.
[[Marc Porci Cató Censorí|Cató]] a la seva obra ''Origines'' diu que algunes noies verges que havien sortit a portar aigua es van trobar amb Cècul en mig d'un foc i per això van pensar que era fill de Vulcà.<ref>{{ref-llibre|cognom=Marc Porci Cató Censorí|títol=" Opere"|pàgines=438, fragment 65|lloc=Torí|editorial=ed. UTET|any=2001|isbn=88-02-05644-7}}</ref> També [[Virgili]] recorda a l'[[Eneida]] que Cècul<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Virgili]]|títol=" Eneida", VII|pàgines=680}}</ref> i Caco<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Virgili]]|títol=" Eneida", VII|pàgines=198}}</ref> eren fills de Vulcà. [[Ovidi]] narrava que Servi Tul·li havia estat concebut per una esclava anomenada Ocresia que s'havia assegut sobre un fal·lus erecte aparegut vora el foc de la llar; la divina paternitat fou reconeguda quan va aparèixer una corona de foc sobre el cap del nadó sense que li fes cap mal.<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol=" Fasti", VI|pàgines=627-636}}</ref> [[Plini el Vell]] explicava la mateixa història de la corona de foc però atribuïa la paternitat al ''[[lar|Lar familiaris]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plini el Vell]]|títol="Naturalis Historia", XXXVI|pàgines=204}}</ref>
[[FileFitxer:GiorcesBardo51.jpg|thumb|200px|Pintura mural representant el tema de la farga de Vulcà al [[Museu del Bardo]](Tunísia)]]
Jacqueline Champeaux<ref>{{ref-llibre|cognom=Jacqueline Champeaux|títol=" Fortuna dans la religion romaine archaïque"|pàgines=capítol I|lloc=Roma|any=1982}}</ref> i Attilio Mastrocinque<ref>{{ref-llibre|cognom=Attilio Mastrocinque|títol="Romolo. La fondazione di Roma tra storia e leggenda"|lloc=Este|any=1993}}</ref> han proposat identificar Vulcà amb el déu de nom desconegut que, segons les llegendes més antigues hauria fecundat una deessa verge qui hauria després engendrat a una deessa equivalent a la [[Rea (mitologia)|Rea]] de la mitologia grega i també a la deessa [[Fortuna (mitologia)|Fortuna]] de [[Palestrina|Praeneste]] i a la [[Feronia]] d'[[Terracina|Anxur]]. En aquest cas Vulcà seria, a més, el pare de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]].