Aloa: diferència entre les revisions

Al segle VI els regnes i els pobles de Núbia encara no eren cristians i l'emperadriu Teodora va enviar al monjo Julià d'Alexandria que va difondre el monofisisme, els monofisites s'anomenaven coptes. El primer que es va fer cristià fou el regne de [[Nobàtia]], a la segona meitat del segle, però aviat fou incorporat al regne de Dongola per formar Makurru, vers el 600. Julià va difondre el cristianisme monofisita, després predicat pel seu successor Longinus, auxiliat pel bisbe Teodor de Philae. Fou el monjo Longinus qui va batejar el rei de Soba o d'Àloa vers el [[580]].

 

El [[640]] Amr Ibn al-Aziz, comandant en cap dels àrabs, va conquerir [[Egipte]]. El patriarca [[melquita]], catòlic, Jordi d'Alexandria va fugir a [[Constantinoble]] i la seu va restar vacant durant cent anys. Els coptes, en canvi, es van aliar als àrabs i van rebre a canvi les esglésies catòliques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicció sobre tot Egipte i Núbia. Els bisbes designats arreu de Núbia foren monofisites i aquesta tendència es va imposar ràpidament. Núbia es va dividir en tres províncies eclesiàstiques amb 17 bisbes: Maracu (amb les diòcesis sufragànies de Korta, Ibrim, Bucoras, Dunkala, Sai, Termus, i Suenkur); Albadia (amb les diòcesis de Borra, Gagara, Martin, Arodias, Banazi, i Menkesa); Niexamitis (amb les de Soper, Coudjarim, Takdji, i Amankul).