Liber Usualis: diferència entre les revisions

El Liber Usualis fou editat tal com el coneixem l'any [[1896]] pels monjos de l'[[Congregació Benedictina de Solesmes|Abadia de Solesmes]].<ref>{{ref-web|nom=Sancta Missa|url=http://www.sanctamissa.org/en/music/gregorian-chant/choir/liber-usualis-1961.html|consulta=21 febrer 2014|títol=Liber Usualis}}</ref> Fou molt important per al ritus catòlic romà fins a l'any 1962 quan el [[Concili del Vaticà II]] decidí que les celebracions i ritus cristians podien ser formulats amb la llengua vernacla de cada territori.<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19631204_sacrosanctum-concilium_sp.html|títol = Concili Vaticà II. Constitució Sacrosantum Concilium|consulta = 17/10/2014|llengua = Castellà|editor = Ciutat del Vaticà|data = }}</ref>. A partir d'aquell moment va començar a decaure el seu ús mentre creixia l'adhesió al ''Graduale Triplex'' car aquest nou document estava adaptat a la nova litúrgia del Concili Vaticà II mentre que el Liber Usualis formava part encara de la normativa litúrgica del [[Concili de Trento]].<ref>{{ref-web|nom=Lumen Gentium|url=http://www.acu-adsum.org/lumengen.pdf|consulta=21 febrer 2014|títol=Lumen Gentium}}</ref>

El Concili Vaticà II va donar tant als cants gregorians com a l'orgue els llocs de màxima solemnitat musical a les celebracions.<ref name=":0" />. Per aquest motiu, la pervivència de l'estil de cant gregorià acompanyat d'aquest instrument gaudeix encara de salut i ha pogut perviure al llarg dels temps malgrat que, en els orígens, fos un cant ''a capella'', és a dir, sense acompanyament.