Revisió del 05:10, 17 oct 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: Brusel·les > Brussel·les ← Edició anterior		Revisió del 23:07, 22 oct 2014 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 34: Soledad Lorenzo de [[Madrid]] i la John Weber Gallery de [[Nova York]]. És un dels artistes habituals de la fira [[ARCO]] i d'[[Art Basel]],<ref name="govern">Aquest article és una part del diccionari enciclopèdic ''Lur hiztegi entziklopedikotik edo Lur entziklopedia tematikotik'' en llicència CCBYSA 3.0 i traduÏt al català per Kippelboy</ref> i la seva obra forma part de les col·leccions del [[Museu de Belles Arts de Bilbao]],<ref>{{ref-notícia\|cognom=Larrauri\|nom=Eva\|títol=El Bellas Artes de Bilbao compra obras de Miquel Barceló y de nueve artistas vascos\|publicació=El País\|url=http://elpais.com/diario/2002/05/03/paisvasco/1020454800_850215.html\|consulta=25 febrer 2014\|data=3 maig 2002}}</ref> el [[Museu Reina Sofia]], el [[MACBA]], l'[[ARTIUM]] de [[Vitòria]], el Museu d'Art Contemporani de [[San Diego]] o la Fundació [[Yves Klein]] d'[[Arizona]], entre altres.<ref name="yancey">{{ref-web\|url=http://prod-images.exhibit-e.com/www_yanceyrichardson_com/3027f0c2.pdf\|consulta=25 febrer 2014\|títol=http://prod-images.exhibit-e.com/www_yanceyrichardson_com/3027f0c2.pdf\|obra=Yancey Richardson Gallery}}</ref><ref name="segade">{{ref-llibre\|cognom=Segade\|nom=Manuel\|títol=Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró\|lloc=Barcelona\|editorial=[[Fundació Joan Miró]]\|any=2014\|isbn=978-84-941239-8-6\|consulta=25 abril 2014\|enllaçautor=Manuel Segade\|llengua=català, castellà i anglès\|edició=1a ed.\|data=2014}} Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via [https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802 OTRS]</ref> La seva obra es caracteritza per l'experimentació amb materials i per buscar, en paraules seves: “l'emoció en l'espectador, no en la imatge”.<ref>{{Ref-llibre\|cognom = IRAZU\|nom = PELLO\|títol = Fragmentos y durmientes (catàleg de l'exposició)\|url = \|edició = \|llengua = Castellà\|data = 2003\|editorial = ARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo\|lloc = Vitoria-Gasteiz\|pàgines = \|isbn = }}</ref> . == Biografia == Nascut a Sant Sebastià el 1963, resideix a Andoain (Guipúscoa) fins al 1981. Aquest any, es trasllada a Bilbao per a estudiar a la Facultat de Belles Arts de Leioa, de la Universitat del País Basc. El 1986 obté la llicenciatura en l'especialitat d'escultura. Línia 52: Pello Irazu es planteja la seva obra com una revisió dels paràmetres i estàndards del constructivisme i el suprematisme, adaptant-los al present, mentre que la crítica el sol incloure en el post-minimalisme. Irazu se centra en els problemes del llenguatge i pretén intencionar la imatge perquè pugui tenir més comunicabilitat i establir un vincle entre l'obra i l'experiència real. Com a escultor utilitza les estructures a nivell simbòlic i estructural, com a medi per a arribar a l'equilibri artístic. Les seves peces remeten a la referència històrica d'Stella: “Això és el que és i res més”.<ref>QUERALT, Rosa, Transeúnte de fronteras, a AGUIRRE, Peio, Vivir sin destruir (catàleg de l'exposició), Koldo Mitxelena Kulturunea, Guipúscua, 2009. </ref>. Igual que Shapiro, reivindica la potència de l'objecte petit, amb un costat misteriós, capaç de crear un espai autònom i individualitzar-se en ell. Les obres d'Irazu són croquis esquemàtics que tenen la intenció de crear una reflexió oberta i intensa sobre la realitat, contextos on crear històries. D'aquesta manera, entra en joc l'espectador i la seva imaginació que ha de construir a partir de l'objecte. Les escultures són peces dialògiques que interroguen a l'espectador i aquest vincle de diàleg entre l'espectador, l'obra i l'espai, i Irazu accentua aquest joc realitzant escultures de mida humana.<ref>POWER, Kevin, Boca abajo y del revés: Pello Irazu, a AGUIRRE, Peio, Vivir sin destruir (catàleg de l'exposició), Koldo Mitxelena Kulturunea, Guipúscua, 2009.</ref> Pel que fa als seus dibuixos, representen esquemàtiques escenes quotidianes de rostres i objectes difícilment reconeixibles, on s'hi sobreposen taques de colors intensos i cinta adhesiva per crear una textura sensible. L'ús del fons blanc en contrast amb els negres i els colors primaris utilitzats, així com el traç geomètric, ressalten el contrast de les obres.<ref>IRAZU, Pello, Fragmentos y durmientes (catàleg de l'exposició), ARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitora-Gasteiz, 2004.</ref>

Pello Irazu: diferència entre les revisions