|
|-
|'''Distància'''
|valign="top"|5.372 km<ref name="guide">{{cite ref-web|url=http://www.letour.fr/le-tour/2012/docs/Historique-VERSION_INTEGRALE-fr.pdf|titletítol=Guide Historique|format=PDF|firstnom=Jacques|lastcognom=Augendre|publishereditor=[[Amaury Sport Organisation]]|yearany=2012|accessdateconsulta=17 novembre 2013|languagellengua=francès|archiveurlurlarxiu=http://archive.wikiwix.com/cache/?url=http://www.letour.fr/le-tour/2012/docs/Historique-VERSION_INTEGRALE-fr.pdf&title=Guide%20historique|archivedatedataarxiu=2012|deadurl=no}}</ref>
|-
|'''Temps del vencedor'''
== Canvis respecte a l'edició anterior ==
El [[Tour de França de 1921]] havia estat dominat novament pels ciclistes belgues, guanyant bona part de les etapes i posicionant-se majoritàriament entre els deu primers de la general, cosa que no agradava al públic francès. A [[Henri Desgrange]], organitzador del Tour, tampoc li agradava la cooperació entre els ciclistes, perquè volia que el Tour de França fos una lluita individual. Hi havia un jurat per canviar el format del Tour de França de 1922, però finalment no va succeir, i la fórmula segueix sent la mateixa.<ref name="Amels">{{cite bookref-llibre|titletítol=De geschiedenis van de Tour de France 1903–1984|firstnom=Wim|lastcognom=Amels|yearany=1984|publishereditorial=Sport-Express|languagellengua=Dutch|isbn=90-70763-05-2|pagepàgina=25}}</ref>
Tot i que la [[Primera Guerra Mundial]] ja feia uns quants anys que s'havia acabat l'impacte econòmic encara era palès, i com en edicions anteriors els equips no foren patrocinats per marques, sinó que havien aglutinat les seves forces sota el nom ''La Sportive''.<ref name="Gann1919">{{cite bookref-llibre|lastcognom=McGann|firstnom=Bill|coauthor=McGann, Carol|titletítol=The Story of the Tour de France|publishereditorial=Dog Ear Publishing|yearany=2006|accessdateconsulta=17 juny 2009|url=http://books.google.nl/books?id=jxq20JskqMUC|isbn=1-59858-180-5|pagespàgines=51–56}}</ref> Els ciclistes es van dividir en dues categories, la ''1ère class'' (primera classe), els professionals, i la ''2ème classe'' (segona classe), els amateurs.<ref>{{cite bookref-llibre|lastcognom=Thompson|firstnom=Christopher S.|titletítol=The Tour de France|publishereditorial=University of California Press|yearany=2008|accessdateconsulta=18 juny 2009|url=http://books.google.nl/books?id=UpzzPqexF00C|isbn=0-520-25630-1|pagepàgina=36}}</ref><ref name="mdc1922"/> 121 foren els ciclistes que van prendre la sortida, dels quals 26 eren de la primera categoria i 95 de la segona.<ref name="guide"/>
Els germans [[Henri Pélissier|Henri]] i [[Francis Pélissier]] havien abandonat el [[Tour de França de 1920]] després que Henri fos sancionat per l'organització per un canvi de pneumàtic irregular. Per aquest motiu ambdós no van prendre la sortida en les edicions de 1921 i 1922.<ref name="Amels1921">{{cite bookref-llibre|titletítol=De geschiedenis van de Tour de France 1903–1984|firstnom=Wim|lastcognom=Amels|yearany=1984|publishereditorial=Sport-Express|languagellengua=Dutch|isbn=90-70763-05-2|pagepàgina=23-24}}</ref>
== Recorregut ==
El Tour de França de 1922 va utilitzar el mateix format que es venia emprant des de 1910, i que continuaria fins al 1924: quinze etapes amb un recorregut superior als 5.000 km, seguint el perímetre de França, amb sortida i arribada a París.<ref name="Gann1922">{{cite bookref-llibre|lastcognom=McGann|firstnom=Bill|coauthor=McGann, Carol|titletítol=The Story of the Tour de France|publishereditorial=Dog Ear Publishing|yearany=2006|accessdateconsulta=18 juny 2009|url=http://books.google.nl/books?id=jxq20JskqMUC|isbn=1-59858-180-5|pagespàgines=62–66}}</ref> La sortida fictícia del Tour va tenir lloc al Luna Park de la porta Maillot i la sortida real a [[Argenteuil]]. L'arribada final tingué lloc al [[Parc dels Prínceps]]. Per sisena vegada el Tour s'inicia en direcció oest, per arribar a París per l'est.<ref name="guide"/>
Sols hi hagué un canvi en les viles que acollien etapes respecte al 1921: [[Briançon]], que acollia el Tour per primera vegada, substituïa [[Grenoble]]. Alhora els colls de [[coll de Vars|Vars]] i de l'[[coll de l'Izoard|Izoard]] figuren en el recorregut per primera vegada.<ref name="guide"/>
== Desenvolupament de la cursa ==
[[Robert Jacquinot]], vencedor a [[Le Havre]] i [[Brest]], porta el mallot groc durant les tres primeres etapes. En la quarta etapa, entre Brest i [[Les Sables-d'Olonne]], Jacquinot va tenir diverses punxades i va perdre una hora i quaranta minuts<ref name="Amels"/> respecte a [[Philippe Thys]]. Això va fer que el liderat passés a un [[Eugène Christophe]].<ref name="veloarchive">{{cite ref-web|url=http://veloarchive.com/races/tour/1922.php|titletítol=1922: Lucky Lambot becomes the Tour's oldest winner|authorautor=Tom James|publishereditor=Veloarchive|datedata=15 agost 2003|accessdateconsulta=18 juny 2009|archiveurlurlarxiu=http://www.webcitation.org/5hg2AiMkX|archivedatedataarxiu=20 juny 2009|deadurl=no}}</ref>
En la sisena etapa estava prevista l'ascensió al [[Tourmalet]], però una forta nevada va impedir-ho i s'hagué de modificar la ruta.<ref name="guide"/> Christophe continua liderant la cursa després d'aquesta etapa, i amb 37 anys i 164 dies és el ciclista més veterà en vestir el mallot groc en la història del Tour.<ref>{{cite ref-web|url=http://cyclingbase.black-dress.org/archieven/4040|languagellengua=neerlandès|titletítol=Oudste ritwinnaar en leider per grote ronde|publishereditor=Cyclingbase|accessdateconsulta=31 agost 2013}}</ref> Durant l'etapa, [[Philippe Thys]], segon de la classificació general, va trencar la roda i va perdre més de tres hores reparant-la, cosa que li va fer perdre totes les possibilitats per guanyar un quart Tour de França.<ref name="Gann1922">{{cite bookref-llibre|lastcognom=McGann|firstnom=Bill|coauthor=McGann, Carol|titletítol=The Story of the Tour de France|publishereditorial=Dog Ear Publishing|yearany=2006|accessdateconsulta=18 juny 2009|url=http://books.google.nl/books?id=jxq20JskqMUC|isbn=1-59858-180-5|pagespàgines=62–66}}</ref> En aquesta mateixa etapa un pastor va suggerir a [[Émile Masson (ciclista 1888-1973)|Émile Masson]] prendre una drecera per un camí de cabres. Masson li va fer cas, però hagué de carregar la bicicleta a coll i fins i tot va perdre temps.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.rouleur.cc/art11getupngo|titletítol=Get up'n'go|authorautor=Johnny Green|publishereditor=Rouleur, issue 11|accessdateconsulta=21 novembre 2009}}</ref>
Després de tres victòries consecutives [[Jean Alavoine]] aconseguí el liderat a Perpinyà.<ref name="veloarchive"/> Alavoine consolidà el seu liderat durant les etapes pel sud de França, ampliant l'avantatge fins als 22 minuts en la desena etapa.<ref name="veloarchive"/>
Durant l'onzena etapa [[Honoré Barthélémy]], tercer el 1921, va patir diverses caigudes que l'obligaren a abandonar.<ref name="mdc1922"/> En l'ascensió del [[Coll del Galibier|Galibier]] [[Eugène Christophe]] trencà la forquilla de la seva bicicleta. Era la tercera vegada que li passava això li passava al Tour, després de les experiències de [[Tour de França de 1913|1913]] i [[Tour de França de 1919|1919]].<ref name="mdc1922"/> Això va fer que hagués de fer caminant la part final de l'ascensió i tot el descens abans no ho la pogués arreglar,<ref name="letour.fr"/> perdent més de tres hores en acabar l'etapa.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.letour.fr/HISTO/us/TDF/1922/1100/etape.html|publishereditor=letour.fr|titletítol=Tour 1922 - Stage 11 Briançon > Genève|languagellengua=anglès|accessdateconsulta=18 novembre 2013}}</ref> El líder de la cursa, Alavoine, patí diversos salts de cadena i punxades, alhora que el fred se li posà al cos, perdent 38 minuts en l'arribada a [[Ginebra]].<ref name="Amels"/> Tot i que conservà el liderat, la seva diferència s'havia reduït a tan sols 6 minuts sobre [[Firmin Lambot]], per 22 que tenia en començar l'etapa. Heusghem recuperà més de mitja hora, passant a ser tercer a la general, mentre la victòria d'etapa fou per a [[Émile Masson (ciclista 1888-1973)|Émile Masson]], el qual passà en primera posició tots els ports del dia.<ref name="mdc1922"/><ref name="veloarchive"/>
En la dotzena etapa, novament guanyada per Masson, [[Hector Heusghem|Heusghem]] atacà a Alavoine. Alavoine patí fins a sis punxades durant l'etapa, impossibilitant que seguí a Heusghem.<ref name="Amels"/> Heusghem guanyà 35 minuts a Alavoine i més de 10 respecte al segon classificat, Lambot, passant a liderar la cursa.<ref name="mdc1922"/> Heusghem era l'home més fort de la cursa en aquells moments i el principal favorit per a la victòria final.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.cyclingrevealed.com/timeline/Race%20Snippets/TdF/TdF1922.htm|titletítol=Belgians Again, Christophe Breaks ANOTHER Fork|authorautor=Barry Boyce|publishereditor=Cycling Revealed|accessdateconsulta=18 juny 2009}}</ref>
En la tretzena etapa Hector Heusghem va caure per culpa d'un sot,<ref name="Gann1922"/> i trencà la bicicleta. Segons les normes del moment hauria d'haver arreglat la bicicleta sense ajuda, però va canviar-la per una altra. Heusghem havia obtingut el permís d'un jutge de carrera per fer el canvi, però posteriorment els jutges reavaluaren el cas, i el sancionaren amb una hora.<ref name="Gann1922"/><ref>{{cite ref-web|url=http://memoire-du-cyclisme.eu/eta_tdf_1903_1939/tdf1922_13.php|publishereditor=Memoire du cyclisme|titletítol=16ème Tour de France 1922 - 13ème étape|languagellengua=francès|accessdateconsulta=18 juny 2009}}</ref> Aquesta sanció el va dur a la quarta posició de la general, mentre Lambot passava a ser el líder.<ref name="veloarchive"/> Lambot va mantenir fàcilment el liderat fins a París, guanyant el seu segon Tour de França.
Diversos diaris van indicar que Lambot havia guanyat la cursa per sort, gràcies a les penalització d'Heusghem i l'avaria d'Alavoine. Lambot va refusar aquesta idea, dient que sols estava uns minuts rere el líder i que tenia una bona oportunitat. Per al públic francès, Jean Alavoine va ser el guanyador moral, i va ser celebrat com un heroi.<ref name="Amels"/> El primer classificat dels de segona categoria fou [[José Pelletier]], que acabà en quinzena posició.<ref name=Chany>{{ref-llibre|cognom=Chany|nom=Pierre |títol=La fabuleuse histoire du Tour de France: livre officiel du centenaire|pàgines=189-192|lloc=a|editorial=Minerva|any=2004|isbn=2830707664|url=|consulta=}}</ref>
[[Philippe Thys]] guanyà cinc etapes, tres d'elles de manera consecutiva. [[Jean Alavoine]] també guanyà tres etapes consecutives.
{| class="wikitable sortable"
|+Resultat de les etapes<ref name="mdc1922">{{cite ref-web|url=http://memoire-du-cyclisme.eu/eta_tdf_1903_1939/tdf1922.php|publishereditor=Memoire du cyclisme|titletítol=16ème Tour de France 1922|languagellengua=frnacès|accessdateconsulta=17 novembre 2013|archiveurlurlarxiu=http://www.webcitation.org/5hg25NWxp|archivedatedataarxiu=20 juny 2009|deadurl=no}}</ref><ref name="topten">{{cite ref-web|url=http://www.cvccbike.com/tour/top_ten.html#1922|titletítol=Tour de France GC Top Ten|authorautor=Arian Zwegers|publishereditor=CVCC|accessdateconsulta=17 novembre 2013|archiveurlurlarxiu=http://www.webcitation.org/5hQnRPAvL|archivedatedataarxiu=10 juny 2009|deadurl=no}}</ref>
|-
!Etapa
| 