Juí a Sòcrates: diferència entre les revisions

El '''judici de Sòcrates''' esfa referixreferència al judici i posterior execució del [[filòsof]] [[Antiga Atenes|atenés]] [[Sòcrates]] enal [[399 aC]]. Sòcrates va ser jutjat i condemnat pels tribunals del [[democràcia grega|govern democràtic]] d'Atenes, amb els càrrecs de corrompre la joventut i falta de creença en els déus ancestrals. Dos dels contemporanis de Sòcrates, ( en [[Plató]] i en [[Xenofont]]) van descriure el judici, elconvertint-lo qual ésen un dels més famosos de l'antiguitat.

===Antecedents del judici===

En el moment del seu emprsonamentempresonament, feia anys que Sòcrates era una figura coneguda ena [[Antiga Atenes|Atenes]]. La [[comèdia grega|comèdia]] ded' [[Aristòfanes]]: ''[[Els núvols]]'' (''Nephelai''), presentada enal [[420 aC]], tenia a Sòcrates com un dels personatges principals, mostrant-ho com un [[estafa]]dorestafador pompós i ressonant.

Cap de les obres produïdes per Sòcrates ha sobreviscut, però el seu pupil [[Plató]] va registrar molts "[[diàlegs socràtics]]", amb el seu mestre com a personatge central. Moltes de les persones més influents de l'època es van ressentir pel sistema del filòsof '' de Sòcrates, ja que amb les seuesseves preguntes refutava les afirmacions de savis i virtuosos. La molèstia amb què la majoria de la gent va veure al ''[[mètode socràtic|elenchos]]'' li va guanyar a Sòcrates l'epítet de "crític d'Atenes". El [[mètode socràtic]] era imitat ben sovint pels jóvens atenesos, trastornant en gran manera els valors morals i l'orde jaordre establert fins aleshores. Tot i que, el mateix Sòcrates va lluitar per Atenes i va advocar a favor de l'obediència a les lleis, al mateix temps, va criticar a la democràcia, especialment a la pràctica atenesa d'eleccions de grup, ridiculitzant que en cap altre ofici podia una persona ser triada d'aquesta manera. Aquesta crítica va augmentar la suspicàcia dels demòcrates, en especial, quan els seus acostats eren descoberts com a enemics de la democràcia. L'[[Alcibíades]] va trair Atenes en favor d'[[Esparta]] (-encara que el fet va ser segurament una qüestió de necessitat més que ideològica)- i [[en Critias]], el seu exdeixeble, va ser un dels líders dels [[Trenta Tirans]] (-l'[[oligarquia]] proespartana que va governar Atenes durant alguns anys, després de la seuaseva derrota ena la [[guerra del Peloponés]])-, malgrat que també hi ha registres de la seva enemistat.

Sumat a tot això, en Sòcrates mantenia una visió molt particular quant a la [[Religió de l'Antiga Grècia|religió]]. Va realitzar diverses referències al seu [[daimon#Dáimôn segons Sòcrates|''esperit personal]],'' o ''[[daimon]]'', encara que va afirmar explícitament que mai se li havia imposat, sinó que li advertia sobre diversos esdeveniments possibles. Molts dels seus contemporanis sospitaven del ''daimon'' de Sòcrates, considerant-ho un rebuig de la religió de l'estat. En general, es veu al ''daimon'' de Sòcrates com quelcom semblant a la intuïció. A més a més, en Sòcrates deia que el concepte de bondat precedia als desitjos dels déus, en compte d'estar determinat per estosaquests.

El primer element del judici va serésser l'acusació formal, presentada al [[arcont]] per l'acusador, [[en Meleto]]. Després si haguera decidit que existia un cas davant del qual havia de donar-se una resposta, l'arcont va indicar a Sòcrates que es presentara enfrontdavant d'un [[heliea|jurat]] de ciutadans atenesos, per a contestar elsals càrrecs de corrupció dels jóvens atenesos i d' ''[[asebeia]]'' (impietat).

Els jutges van ésser seleccionats a sort d'entre un grup de ciutadans (-sempre homes)- voluntaris, doncs (-la [[ciutadà|ciutadania]] no incloïa dones, [[esclavitud en l'Antiga Grècia|esclaus]] ni [[metec|estrangers residents]])- pertanyents a cada classe social. A diferència de qualsevol judici dut a terme en moltes societats modernes, la majoria dels veredictes eren regla més que excepció. (Per a una versió satírica dels jutges i tipus de persones que es podien trobar en ells, vejavegis la comèdia ded' [[Aristòfanes]]: ''[[Les vespes]]'').

En Sòcrates es va enfrontar a un jurat compostcomposat per 500 ciutadans (el- seula gransgran midesassistència demostra que el juí era vist com quelcom important)- i després que ell i el seu acusador hagueren presentat les seuesseves dissertacions, el jurat va votar a favor de condemnar-lo per 280 contra 220.

A continuació, en Sòcrates i el fiscal van suggerir diverses sentències alternatives. Després d'expressar la seva sorpresa davant del poc que va ser necessari per a declarar-lo culpable, en Sòcrates va proposar bromejant una sentència composta per menjars gratuïts enal el [[Pritaneo]] (-un honor que era reservat als benefactors de la ciutat i els guanyadors dels [[Jocs olímpics en l'antiguitat|Jocs Olímpics]])-, després, es va oferir a pagar una multa de 100 [[dracma grec|dracmes]], la qual cosa equivalia a una quintacinquena part de les seves possessions i era prova irrefutable de la seuaseva pobresa. Finalment, va acordar pagar la suma de 3.000 dracmes (-la idea li havia sigut proposada per en Plató, [[Critónen d'Atenes|Critón]]Critó, en Critóbulo i l'Apolodoro, els quals també li garantien el seu pagament)-. El seu acusador va proposar la [[pena de mort]].

El jurat va estar a favor de la pena per gran majoria (360 contra 140), demostrant, segons en Plató, que en Sòcrates havia perdut suport degut al seu to de lleugeresa i el fet de no demanar disculpes.

Els seguidors ded'en Sòcrates li van recomanar fugir,<ref>''[[Critón (diàleg)|Critón]]''</ref> la qual cosa era esperat (-i inclús hauria sigut acceptat)- per la ciutadania; però ell es va negar per principis. Per coherència amb la seva pròpia filosofia d'obediència cap a les lleis, va dur a terme la seva pròpia execució [[Conium maculatum#Mort de Sòcrates|bevent la cicuta]] amb la qual ho havien proveït.<ref>''[[Fedón]]''</ref> Així, es va convertir en un dels primers dels escassos "[[màrtir]]éss" ''intel·lectuals''. Sòcrates va morir a l'edat de 70 anys.

EnA la primera [[tetralogia]] de diàlegs de [[Plató]]: l' (''[[EutifrónEutifró]]'', l' ''[[Apologia de Sòcrates|Apologia]]'', el ''[[Critón (diàleg)|Critón]]Critó'' i el ''[[FedónFedó]]''),; el deixeble de Sòcrates centra la seuaseva trama en el juí i l'execució del seu mestre. El [[Xenofont]] també va escriure una ''[[Apologia de Sòcrates (Xenofont)|Apologia de Sòcrates]]''.

== Les Interpretacions del judici==

===InterpretacióLa enInterpretació elal món antic===

Els antics atenesos no li van donar al judici de Sòcrates el caràcter icònic que posseeix avui en dia. Atenes acabava de travessar un període complicat, on un grup pro-espartà, designat com els ''Trenta Tirans'', havia derogat la democràcia en la seuaseva busca per imposar un govern oligàrquic. El poble no veia com a coincidència el fet que en Critias, el líder dels Tirans, hagués sigut un dels deixebles de Sòcrates. Els seus amics van procurar disculpar-se, però la visió d'Atenes segurament hajava sigutésser l'expressada per l'[[oratòria orador|orador]] Èsquines alguns anys després, quan, durant una dissertació, va escriure:

=== InterpretacióLa enInterpretació elal món modern ===

La mort de Sòcrates, tal com fora presentada per Plató, ha inspirat escriptors, artistes i filòsofs del món modern, en formes molt variades. Per a alguns, l'execució de qui Plató va anomenar «''el més savi i just de tots els homes''» ha demostrat la falta de confiabilitat en un govern democràtic. Per a altres, especialment [[pel I. F. Stone]] en el seu llibre ''El judici de Sòcrates'', l'acció dels atenesos era una defensa justificable de la seuaseva democràcia, la qual havia sigut restablida recentment. En general, en Sòcrates és vist com una figura paterna, sàvia i benèvola, martiritzada a causa de les seuesseves creences intel·lectuals. Així va ser exactament com ho van presentar Plató i Xenofont, per la qual cosa no és sorprenent que el mite de Sòcrates i la seuaseva execució hajahagi pres existència pròpia, allunyada de l'home històric,; la verdaderavertadera visió política de la qual possiblement no l'arribem a conéixerconèixer mai.

== VéjaVegeu també ==

*[[Apologia de Sòcrates (Xenofont)]]