Arbitratge de diferències inversor-estat: diferència entre les revisions

L''''arbitratge de diferències estat-inversor''' (conegut per '''ISDS''' de l'anglès ''Investor-state dispute settlement'') és un instrument de [[dret internacional públic]], que atorga a un inversor estranger el dret a iniciar un procediment d'arbitratge de diferències contra un govern estranger (l'"estat amfitrió"). Les disposicions que preveuen la ISDS es troben en un gran nombre de [[tractat bilateral d'inversió|tractats bilaterals d'inversió]], en alguns [[acord comercial|acords comercials ]] internacionals, com el capítol 11 del [[Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord|Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] i en els [[acord internacional d'inversió|acords internacionals d'inversió]], com ara el [[Tractat sobre la Carta de l'Energia]]. Si un inversor estranger d'un país "A" ("Estat d'origen") inverteix al país "B" ("Estat Receptor"), tots dos dels quals han acordat l'ISDS, i l'estat amfitrió viola els drets reconeguts als inversors en virtut d'una llei internacional pública, llavors aquest inversor pot sotmetre l'assumpte a un tribunal arbitral. Mentre la ISDS s'associa sovint amb l'arbitratge sota les regles del CIADI ([[Centre Internacional d'Arbitratge de Diferències relatives a Inversions]] del [[Grup del Banc Mundial]]). L'ISDS, de fet, sovint es porta a terme sota els auspicis dels tribunals arbitrals internacionals que es regeixen per diferents normes i/o institucions, com ara el [[Tribunal de Londres d'Arbitratge Internacional]], la [[Cambra de Comerç Internacional]], el [[Centre d'Arbitratge Internacional de Hong Kong]] o el Reglament d'arbitratge de la [[Comissió de les Nacions Unides per al dret mercantil internacional|CNUDMI]].