Obre el menú principal

Canvis

6 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +[[, - ]] +]])
{{millorar format|data=abril de 2013}}
 
[[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|thumb|right|200px|[[Senyal Reial|Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó]], provinents de l'emblema personal de [[Ramon Berenguer IV]]: «Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom, [...] Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el [[Senyal Reial]] és aquell que era del comte de Barcelona». ]]
'''Casal d'Aragó''' és la denominació històrica que adoptà el [[Casal de Barcelona|llinatge dels comtes de Barcelona]] quan esdevingueren [[reis d'Aragó]]. Si fins al [[1162]] els descendents de [[Guifré el Pilós]], el [[Casal de Barcelona]], havien tingut com a feu amb la dignitat (títol) més important el [[comtat de Barcelona]], en esdevenir reis d'Aragó i ocupar el [[Casal de Barcelona]] la [[Casa reial d'Aragó]], adoptaren com a propi el nom del seu feu amb la dignitat (títol)més important: el [[regne d'Aragó]]. A partir d'aleshores Aragó va ser el cognom del seu llinatge -[[cognom Aragó]]- i per tant la denominació del seu casal -Casal d'Aragó-, tal com manifestà el rei en [[Pere el Cerimoniós|Pere III el Cerimoniós]]: «''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal''». Tanmateix, no tenim cap mostra documental de l'ús del cognom d'Aragó fins al regnat de [[Pere II el Gran]].<ref>Armand de Fluvià ens diu a: <<El senyal dels quatre Pals és dels comtes de Barcelona, per tant català, no aragonès.>>. A: Revista de Catalunya, 96 (1995), que la primera mostra d’ús del cognom Aragó per part dels monarques catalans de la Corona d’Aragó del regnat de Pere el Gran parlant del seu germanastre castlà o castellà (vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern) del castell d’Amposta: «fratrem nostrum, fratrem Sancium de Aragonia» (Pere II es refereix al seu germà il·legítim Sanç, castellà d'Amposta).</ref>
 
=== Els Ordes militars cedeixen els regnes d'Aragó a Ramon Berenguer IV de Barcelona ===
{{AP|Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV}}
Però quedava pendent de resolució la qüestió dels drets sobre el [[Regne d'Aragó]], el [[Regne de Saragossa]], el [[Comtat de Ribagorça]] i el [[Comtat de Sobrarbe]] que els ordes militars exigien en virtut del [[Testament d'Alfons I d'Aragó (1131)]] i que la butlla del Sant Pare Innocenci II del 10 de juny del 1136 refrendava. Una de les prioritats de Ramon Berenguer IV de Barcelona fou resoldre aquests drets. Primerament s'obriren negociacions entre el comte i representants de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital de Sant Joan]], i el [[16 de setembre]] del [[1140]] s'arribà a un acord mitjançant el qual el gran mestre de l'Orde de l'Hospital [[Raymond du Puy]] cedia a la persona del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] i al seu successor (''damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei''), la tercera part dels regnes d'Aragó que els corresponia en virtut del testament d'Alfons I d'Aragó, a canvi que aquest concedís als hospitalers drets a construir esglésies i comandes en diverses poblacions dels seus territoris, amb la condició que si Ramon Berenguer IV de Barcelona moria sense descendents, els dits territoris retornarien a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de l'Hospital ]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000644 L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I]</ref>
 
Un tractat similar es negocià amb [[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]], arribant-se a un acord amb Guillem [[Patriarca de Jerusalem]] i Pere prior de l'Orde, mitjançant el qual l'Orde cedia a la persona del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona els seus drets el [[29 d'agost]] de [[1141]] (''eiusdem, tibi, Raimunde, venerande barchinonensium comes'').<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000643 L'orde militar del Sant Sepulcre restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons I]</ref> Un acord similar es va obtenir amb [[Orde del Temple|Orde del Temple de Salomó]] en la concòrdia de Girona de 27 de novembre de 1143; a canvi, una cinquena part de les noves conquestes als musulmans, si l'orde hi participava, serien per al Temple. Aquestes cessions al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona foren confirmades el [[24 de juny]] del [[1158]] per una butlla del Sant Pare [[Adrià IV]].<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000645 El papa Adrià IV confirma al comte Ramon Berenguer IV les donacions que cadascuna de les ordes militars del Sepulcre, de l'Hospital i del Temple li havien fet, de les respectives terceres parts del regne d'Aragó, que els havien estat deixades en testament pel rei Alfons II]</ref> Per a l'historiador Antonio Ubieto, els acords de cessió dels Ordes militars s'emmarquen en un període de necessitats econòmiques d'aquestes, i amb el suport del Papat, varen veure l'ocasió d'obtenir el seu establiment a Aragó i Catalunya invocant el testament d'Alfons I d'Aragó.<ref name="UBIETO-160">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las negociaciones con las órdenes militares, pàg. 160; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=188&path=1457&forma=&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref>
=== El llinatge dels comtes de Barcelona: el Casal d'Aragó ===
[[Fitxer:Crònica-bernat-desclot-ms-1-BC-f8r.jpg|thumb|200px|''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''<br />[[Crònica de Bernat Desclot]] <br /> (Còdex del [[1350]]-[[1450]], Ms. 1),<br /> Biblioteca de Catalunya]]
[[Fitxer:Crònica-muntaner-casal-darago-cap1.jpg|thumb|right|200px|''"aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e dela sua beneyta Mare e del '''Casal d'Arago''"'''<br />[[Crònica de Ramon Muntaner]] <br /> (Còdex del [[1342]], Ms. 1803),<br /> Biblioteca Nacional de España, Madrid ]]
[[Fitxer:Crònica-desclot-ms-647-BNE.f33r.aragonesos-i-catalans copy.jpg|thumb|200px|''"catalans i aragonesos"'''<br />[[Crònica de Bernat Desclot]] <br /> (Còdex del [[1350]]-[[1400]], Ms. 647),<br /> Biblioteca Nacional de España, Madrid ]]
[[Fitxer:Genealogía Casa de Aragón.jpg|thumb|200px|La doble ascendència dels reis del Casal d'Aragó, a la [[Genealogia del Casal d'Aragó (Poblet, 1400)]] ]]
[[Fitxer:Segell-catalanista-jaume-I-d'aragó.jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] en un segell [[catalanista]] ([[segle XIX]]-[[segle XX|XX]])]]
L'adveniment de la casa comtal de Barcelona a la casa reial d'Aragó suposà que els comtes de Barcelona adoptaren el cognom Aragó com a propi, de manera que la Casa reial també esdevingué el Casal d'Aragó: títol i cognom eren el mateix, tal com afirmà el rei en [[Pere IV d'Aragó]] el Cerimoniós (''que signava Pere terç'') en les [[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago]]: «'''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal'''».<ref>'''[[Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago|Ordinatio feta per lo molt alt e molt excelent princep e senyor lo senyor en Pere terç rey d'Aragó de la manera con los reys d'Arago se faran consegrar e ells mateys se coronaran]]:'''{{Citació2|On con los reys Darago sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de unccio en la ciutat de Ceragoça la qual es cap del '''regne Darago lo qual regne es titol e nom nostre principal''': covinent cosa es e rahonable que axi mateix en aquella los reys Darago reeben la corona e les altres insignies reyals axi con veem quels emperadors prenen en Roma la principal corona la qual ciutat es cap de lur imperi|Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, Vol. 5; pàg 271; [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]]}}</ref> L'adopció del títol del regne principal com a cognom del Casal no obstà, però, perquè el culte al llinatge, a la sang dels comtes de Barcelona<ref name="LANI">[[Stefano Maria Cingolani|Cingolani, Stefano Maria]]: [http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/4/4 «Seguir les vestígies dels antecessors»]</ref> es mantingués tal com precisament el mateix rei en Pere IV d'Aragó recordà quan ordenà el trasllat sepulcral de les restes de: «'''l'excel·lentíssim i virtuosíssim princep i senyor Ramon Berenguer vulgarment anomenat Cap d'Estopa, antiquíssim comte de Barcelona de l'estirp de la qual Nós per la Gràcia de Déu som descendent per ordre directe'''».<ref>Sureda Jubany, Marc: [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-1201108-122609//Tmsj01de16.pdf Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona], pàg.214. {{citació2|La notícia definitiva sobre l'emplaçament del comtes a la Galilea procedeix d'unes disposicions reials de 1385: Pere III el Cerimoniós ordenava el trasllat de les restes comtals de la Galilea al temple gòtic novament enllestit atès que estava previst enderrocar el porxo (una previsió que no es va executar fins al segle XVIII) o, si més no, ateses segurament les brutes i polsoses obres que havien tingut lloc damunt mateix, al Sepulcre, entre 1379 i 1381:}} {{Citació2|excellentissimi et virtuosissimi principis et domini [[Ramon Berenguer II de Barcelona|Raymundi Berengarii vulgariter nuncupati Cap.de.stopa]], antiquissimi comitis Barchinone ex cuius estirpe nos per Dei graciam sumus recto ordine descendentes|[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], Cancelleria, r. 988, f. 165. }}</ref>
 
== L'exaltació del Casal d'Aragó ==
[[Fitxer:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|200px|[[Jaume I d'Aragó]] i [[Sant Jordi]], lluitant a la [[Batalla del Puig de Santa Maria]] ]]
El Casal d'Aragó forjà les seves pròpies llegendes per enaltir l'origen dels seus avantpassats, de la mateixa manera que els [[Capets]] remuntaven els seus orígens als mítics reis de Troya, o els reis anglesos es feien descendents del llegendari [[rei Artur]]; d'entre aquestes destaca la [[Llegenda de Guifré el Pilós]], que en legitimava la [[potestas (poder)]] fent-lo receptor de la infeudació feudal del comtat Barcelona per part de la [[Dinastia Carolíngia]]. Així mateix, [[Les quatre grans Cròniques|les quatre grans cròniques catalanes]] es caracteritzaran per enaltir les gestes i la memòria del Casal d'Aragó, configurant-se com els «evangelis laics» de la dinastia.<ref name="RP"> {{es}}Amadeo Serra Desfilis: [http://plan.aragob.es/FBA.nsf/0/90a58b96f77ca4b1c125702200299526/$FILE/La%20historia%20de%20la%20dinastia%20en%20im%C3%A1genes.pdf La historia de la dinastía en imágenes: Martín el Humano y el rollo genealógico de la Corona de Aragón]</ref> Àdhuc, en un nivell de major exaltació, els símbols de la monarquia es remeten al sentit mesiànic i providencial que envolta a l'Alt Casal d'Aragó, i que enforteix l'autoritat dels reis d'Aragó devers els seus enemics i els seus súbdits.<ref name="RP"/> El culte a sants patrons protectors del Casal com ara [[Sant Jordi]] i la possessió de relíquies sagrades, així com els mísitcs ceremonials que envoltaven el seu culte forgaren una àura sacra al voltant del Casal d'Aragó, que legitimava el seu missatge de dinastia escollida per la providència divina.
 
223.351

modificacions