Va estar en endavant en mans de la nissaga del [[casal de Barcelona]] a [[casal de Provença|Provença]] fins a la mort sense hereus de [[Ramon Berenguer V]] el [[1245]]. La seva filla [[Beatriu I de Provença]] es va casar amb Carles de França ([[Carles I de Provença]]) conegut després com a [[Carles I d'Anjou]] o [[Carles I de Nàpols]]. El [[1249]] va morir el marquès[[Ramon VII de Tolosa]] el Jove i la seva filla Joana va aportar els seus drets a Avinyó i el marquesat de Provença al seu marit Alfons de França (Alfons de Poitiers i llavors [[Alfons III de Tolosa]]) germà de Carles de França (Carles d'Anjou). Llavors Avinyó es va erigir en república però el [[1251]] Alfons i Carles de França (Alfons de Poitiers i Carles d'Anjou), germans del reis [[Lluís IX de França]] el Sant, la van sotmetre i els dos germans foren consenyors. Mort Alfons el [[1271]] el seu nebot [[Felip III de França]] (fill de Lluís IX) va heretar la part del comtat de Provença (l'Alta Provença) i Avinyó i el [[1285]]; al morir el va heretar el seu fill [[Felip IV de França]] el Bell, que la va cedir el [[1290]] a [[Carles II d'Anjou]] (fill i successor de Carles I d'Anjou el [[1285]]) que així va unificar Provença.
