Revisió del 17:42, 23 oct 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: ecelsiastics > ecelsiàstics ← Edició anterior		Revisió del 17:42, 23 oct 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: ecelsiàstics > eclesiàstics Edició següent →
Línia 24: tot document que ens arriba avui en dia si no és original, vol dir que ha passat per mans d'algú que ja n'ha fet com a minim una còpia, en aquest procés de còpia i fins i tot en propis originals es pot donar la censura, que es pot donar en temes de supressió de la informació o adulteració de la informació en forma d'addició o de canvi. és per això que és molt dificil descobrirne les traces (que en part n'és la intenció) la comparació d'un mateix document amb altres versions del mateix o amb altres fonts secundàries en pot revelar tal censura. la copia i edició selectiva de les obres per raons politiques i/o ideològiques també és una forma de censura. és el cas del [[Tirant lo Blanc]] de [[Joanot Martoréll]] que fins al [[segle XIX]] es pensava que era un llibre escrit en castellà fins que se'n va trobar un original amb català valencià. Si no se n'hagués trobat els escrits originals, s'hauria pensat que l'original era en castellà. fins al punt que se'n va fer una edició en [[franquisme\|època franquista]] que encara l'anomenava amb una clara intenció política com a "obra del siglo de oro de la literatura de Castellana". multiples lleis han aparegut per a controlar què es deia o s'escrivia al llarg dels temps. Un cas interessant són la multitud d'[[índexs de llibres prohibits]] que tant poders politics com ~~ecelsiàstics~~eclesiàstics han creat, com per exemple l'[[Index Librorum Prohibitorum]] de la santa Inquisició, hi ha també multiples lleis que regulaven els llibres de caràcter politic o ideológic.[[Fitxer:Historie.jpg\|thumb\|"CON PRIVILEGIO" es refereix a que s'ha impres amb els permisos adequats, és a dir ha passat revisió correctament.]] normalment aquestes lleis s'anomenaven a les tapes del llibre per demostrar que l'autoritat competent les havia revisat. aquestes lleis les promulgaven governants eclesiastics i no eclesiastics. Les penes de l'incompliment d'aquestes lleis podien ser la pèrdua de la cèdula que permetia a l'editor continuar editant més llibres, la pèrdua dels béns, el desterrament, o fins i tot podein arribar a ser penes capitals. els crims podien ser la tenença de material no revisat o prohibit, l'edició sense permis, o l'edició de matetrial edulterar després de la previa revisió, la importació o exportació de llibres prohibits o no revisats, entre altres. en l'época medieval allá on es trobaven els llibres o documents eren els llocs on més censura s'aplicava, és a dir al [[scriptorium]], que era el lloc on es canviaven, traduïen, corretgien linguisticament i "estilisticament" les obre. la còpia de les obres també era selectiva, perquè ja llavors hi havia llibres prohibits, i també és el moment on surten versions comentades, i diferents de les mateixes obres. fins al punt que diferents regles que regulaven la vida en el monestir parlaven de les formes de fer al Scritorium, i qué fer-ho o deixar de fer-hi a l'hore de transcriure o copiar, regles que revelen que hi feien els frares en aqueles situacions. és per exmple el cas de l'Armarius, el "proveidor" de llibres al Scriptorium, llur feina era la de permetre o no l'accés als llibres als frares que hi havia de travallar, tal posició permetia que en deicdis si l'obra en qüestió havia o no de tenir-hi accés el frare. situació que recull de forma novelada a [[El nom de la rosa]] l'[[Umberto Eco]] amb l'aparició de la impremta de [[Johannes Gutenberg\|Gutenberg]] el versionament de llibres, ara ja anomenat "edició", cobre un nou caràcter amb la gran quantitat de material que s'imprimeix, la velocitat a la qual les noves idees s'escampen és equiparable a la quanitat de lleis que surten per a regular l'edició de llibres.

Censura: diferència entre les revisions