Deriva genètica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
||
Línia 1:
La '''deriva genètica''' és el procés de variació atzarosa de les freqüències gèniques de les [[població (biologia)|poblacions]] és estudiat en [[genètica de poblacions]]. O sigui, en qualsevol població d'una [[espècie]], hi ha individus amb diferents versions d'un mateix [[gen]] ([[al·lel]]s). Per exemple, en una població de [[pèsol]]s, unes plantes acostumen a tenir un al·lel que les fa produir llavors amb la pell llisa i unes altres una altra versió del mateix gen que fa que produeixi llavors amb la pell rugosa. Si l'efecte d'aquests gens no té valor adaptatiu (o sigui, no fa que els individus amb una versió del gen sobrevisquin o es reprodueixin millor que els que en tenen una altra), l'atzar serà l'únic mecanisme que farà variar entre les generacions successives el nombre d'individus que posseeixen una versió o l'altra del gen. Quan les poblacions són prou grans els seus efectes són menyspreables, però en poblacions reduïdes la deriva pot arribar a provocar la "fixació" d'un al·lel de manera que per atzar alguns al·lels es perden. Es diu llavors que la població perd diversitat genètica. És a dir que la pèrdua progressiva de varietat d'al·lels de la població condueix a una disminució en la varietat dels caràcters genètics per [[homozigosi]].
[[Fitxer:Freqüència dels al·lels.PNG|222px|thumb|Diagrames mostrant un model informàtic basat en els supòsits de l'[[equilibri de Hardy-Weinberg]] de variació de les freqüències genètiques generació a generació. Cadascuna de les línies representa un mateixa població. En el gràfic superior la mida de la població és de deu individus mentre que a baix la població és de cent individus. Vegeu la tendència a fixar més ràpidament els al·lels en les poblacions petites.
Quan actua la deriva genètica tendeix a fixar un dels al·lels presents a la població. Resulta molt més probable que es fixi l'al·lel més abundant en absència d'acció d'altres forces evolutives. La velocitat de fixació d'un al·lel guarda una relació inversa amb el nombre d'individus de la població. En general, la deriva genètica és un mecanisme lent, sobretot en poblacions grans, però esdevé important quan es fragmenten les poblacions o bé es redueix la grandària de la seva població. Tot i que força relacionat no s'ha de confondre amb l'efecte fundador fenomen que es produeix quan un nombre petit d'individus funda una nova població, ja que si són molt pocs els individus fundadors l'atzar influeix molt en la seva composició podent no reflectir el perfil i les freqüències genètiques presents en la població "mare".
| |||