Revisió del 20:19, 20 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) ← Edició anterior		Revisió del 11:03, 24 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Affresco con scena storica della necropoli dell'esquilino.jpg\|thumb\|200px\|Una de les primeres pintures romanes [[pintura al fresc\|al fresc]] (inicis del s. III aC) amb representació de la [[necròpoli de l'Esquilí]], amb una escena que sembla un fecial al centre. ]] El '''fecial''' era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'[[antiga Roma]], encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats. ==Origen== La creació de la figura dels ''fecials'' és atribuïda majoritàriament a [[Numa Pompili]], un rei de caràcter pacifista, el qual els hauria ideat com a negociadors en cas de conflicte, inspirats pels déus, per tal d'esgotar tots els recursos abans d'arribar a una declaració de guerra.<ref>[[Plutarc]]: "Vides paral·leles: Numa" IV,7; XII,3</ref> Encara que algunes llegendes també citen a [[Tul·li Hostili]] i a [[Anc Marci]] com a creador dels fecials, però si que se sap del cert que existia un cos anàleg a la ciutat d'[[ Alba Longa]].<ref>[[Titus Livi]]: "Ab Urbe Condita"; I,24</ref> A partir de Livi es dedueix que el dret atorgat als fecials va néixer d'una demanda feta pels ''[[Eques]]'', els habitants d'una ciutat situada al nord est de Roma. En el llibre primer de la seva obra ''ab Urbe Condita'' explica l'adopció per part del rei Anc Marci de la figura dels fecials per fer-se'n càrrec de les compensacions requerides pels ''eques'' pels danys causats pels [[llatins]] i romans. Segons aquesta tradició s'apropava als límits d'un altre poble, plantava un asta (''pilum'') ensangonat i després de recitar unes paraules rituals la llançava cap al territori enemic.<ref>[[Titus Livi]], "Ab Urbe Condita" 1, 24; 32</ref> ==Organització i funcions== N'hi havia 20 fecials entre els quals un era nomenat ''pater patratus Populi Romani'' (del verb ''patrare'', «fer un jurament»),<ref>A. Strobach, "Plutarch und die Sprachen", 1997,p. 78; R.E. Mitchell, "The definition of patres and plebs: an end to the struggle of the orders", en K.A. Raaflaub, "Social struggles in archaic Rome: new perspectives on the conflict of the orders", 2005, p.128-167, esp. 143.</ref> que era el portaveu oficial del ''Collegium'' i l'únic amb dret a trencar o sancionar tractats. En cas de declaració de guerra a un poble que compartia fronteres amb Roma anava aquest ''pater patratus'' però si era més lluny s'enviava una delegació de dos o quatre fecials.

Fecial: diferència entre les revisions