Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 20:
Tilly va morir el [[1632]]. Wallenstein fou cridat altre cop i va ser capaç de reunir un exèrcit en només una setmana, i d'expulsar als suecs de Bohèmia. Al novembre de 1632 els catòlics van ser derrotats a la batalla de [[Lützen]] (1632), però llavors va morir [[Gustau II Adolf]] i va seguir un període d'operacions menors, potser a causa de la conducta ambigua de Wallenstein, que va acabar amb el seu assassinat el 1634, que podria haver estat ordenat pel propi Ferran.
 
Malgrat la caiguda de Wallenstein, les forces imperials vam reconquerir [[Ratisbona]] i van obtenir la victòria a la batalla de [[Nördlingen]] (1634). L'exèrcit suec es va afeblir considerablement, i el temor que el poder dels Habsburgo en aquest punt podria arribar a ser aclaparador a l'imperi va provocar que [[França]], dirigida pel rei [[Lluís XIII de França|Lluís XIII ]] i el [[cardenal Richelieu]], entrés a la guerra del costat protestant (el pare de Lluís, [[Enric IV de França]], havia estat un líder hugonot). El 1635 Ferran va signar el seu últim acte important, la [[Pau de Praga (1635)|pau de Praga]] (1635), que no obstant això no va acabar amb la guerra.
 
Va morir el [[1637]], deixant al seu fill [[Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran III emperador, IV d'Habsburg o Àustria]], un imperi encara enredat en una guerra i la sort semblava estar cada vegada més desfavorable.