Revisió del 11:43, 30 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: XX,a [[Europa > XX, a [[Europa ← Edició anterior		Revisió del 11:32, 24 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) Edició següent →
Línia 14: En els anys 1930 i 1940, els estructuralistes argumentaven que ''els processos mentals i els prejudicis socials que una persona aporta a l'art són més importants que l'essencial, o «ideal», la naturalesa de la cosa''. El coneixement es crea només a través de la socialització i el pensament, deien, i una cosa només pot ser coneguda, ja que es filtra a través d'aquests processos mentals. El 1940, el crític d'art americà [[Clement Greenberg]], en una peça influent en la ''[[Partisan Review ]]'', va argumentar que el valor de l'art es troba en la seva forma. Els aspectes de representació d'una obra d'art són menys importants que els aspectes que representen la identitat interior d'una cosa. Això va portar a Greenberg a la conclusió que l'[[abstracció]] era la forma d'art més pura. Greenberg també percep que l'[[impressionisme]] ha desdibuixat els límits entre les formes d'art. Això va portar a una ''"confusió de les arts"'', va escriure, i la manca de puresa en l'esforç artístic.

Formalisme (art): diferència entre les revisions