Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua minoritzada»

m
Revertides les edicions de 88.8.117.124 (discussió) a l'última versió de Pdg
(HOISITATATATA)
m (Revertides les edicions de 88.8.117.124 (discussió) a l'última versió de Pdg)
El terme llengua minoritzada va ser creat en l’àmbit de la sociolingüística, com a resposta a una realitat legal i social que afecta l’ús lingüístic de milions de parlants. És per això que, per tal de poder aplicar aquest adjectiu a un codi lingüístic, cal atendre no al codi en si, sinó a la situació que viuen els seus parlants en un determinat territori.
 
Així les coses, una mateixa llengua pot viure diferents situacions sociolingüístiques, cosa que reforça la inexactitud d’expressions com llengua regional o minoritària. P.ex. l’alemany és la llengua més parlada dins la Unió Europea però fora dels estats que la tenen com a oficial, viu tot un ventall de situacions diferents, des de la cooficialitat en Tirol del Sud (Itàlia) passant per una greu minorització a Alsàcia (França) fins a la pràctica substitució lingüística a Jutlàndia Meridional (Dinamarca). HOISTIAIAIAIAIA
 
Aquests exemples ens mostren que la magnitud a analitzar, per tal de considerar una llengua com a minoritzada o no, res té a veure amb la llengua en si mateixa, ni al seu nombre de parlants, sinó al tracte legal i la consegüent situació social que té, i això, sempre en relació a un determinat territori. Així, una mateixa llengua pot ser plenament oficial i normalitzada en un indret, i minoritzada, en major o menor grau, en un altre. I, en últim extrem, palesa la superioritat analítica del terme llengua minoritzada, que descriu de forma molt més acurada la problemàtica sociolingüística que viu un idioma en aquella situació.
354.104

modificacions