Diferència entre revisions de la pàgina «La Vansa i Fórnols»

m (Corregit: d'una época > d'una època)
Administrativament el municipi limita al nord amb [[Alàs i Cerc]] i amb [[Cava (Alt Urgell)|Cava]], a l'est amb [[Josa i Tuixén]], i amb la Coma i la Pedra ([[Solsonès]]), al sud contacta només puntualment amb el terme d'[[Odèn]] ([[Solsonès]]), i continua vers el sud-oest amb [[Fígols i Alinyà]], i a l'oest amb el Pla de Sant Tirs ([[Ribera d'Urgellet]]).
 
== Geografia i història ==
El terme municipal de la [[Vansa i Fórnols]] s'estén des del carener occidental de la serra del [[Cadí]] fins als contraforts de la serra del [[Port del Comte]] i des del [[Montsec de Tost]], a ponent, fins a la [[serra Negra]], a l'est. El territori és drenat pel [[riu de la Vansa]] i pel seu afluent per la dreta, el [[riu de Bona]], a més del [[riu Fred (Alt Urgell)|riu Fred]], que hi conflueix per l'esquerra, i el [[riu de Ribanegra]], que aflueix al Molí de [[Fórnols]].
 
El riu de Lavansa és l'eix vertebrador del municipi. El riu es forma aigües avall del nucli de [[Tuixent]], on es troba la confluència del riu de Mola i del riu de Josa, i després de travessar l'estret de la Farga, encara al terme de [[Josa i Tuixén]], el riu penetra per llevant al municipi de Lavansa i Fórnols.
 
Es pot arribar a la [[vall de la Vansa]] des de [[la Seu d'Urgell]] i des de [[Solsona]] per carreteres asfaltades. També des de [[Berga]] per [[Gósol]] i [[Josa i Tuixén|Josa del Cadí]] i des d'Organyà per [[Montan de Tost]] fins a [[Sorribes de la Vansa]], amb trams de pista de muntanya. Durant l'època medieval, [[la Vansa]] va pertànyer al [[comtat d'Urgell]] i als [[Pinós]] i després va passar al capítol de la catedral d'Urgell, excepte l'antic terme d'[[Adraén]], que era del [[vescomtat de Castellbò]].
 
== Història ==
 
Durant l'època medieval, [[la Vansa]] va pertànyer al [[comtat d'Urgell]] i als [[Pinós]] i després va passar al capítol de la catedral d'Urgell, excepte l'antic terme d'[[Adraén]], que era del [[vescomtat de Castellbò]].
L'agricultura i la ramaderia havien constituït la principal activitat econòmica del municipi. Encara es mantenen alguns conreus tradicionals, com el de patates, i hi ha petites explotacions de bestiar boví i alguns ramats d'ovelles. Últimament es comencen a introduir els cultius biològics i 'herbes medicinals i aromàtiques, amb uns pocs allotjaments rurals. Al terme hi trobem els pobles de [[Sorribes de la Vansa|Sorribes]] (cap del municipi), [[Adraén]], [[la Barceloneta]], [[Cornellana]], [[Fórnols]], [[Ossera]], [[Padrinàs]], [[Sant Pere i Sisquer]].
=== Artesania ===
El poble d'[[Ossera]] és en si mateix un petit mercat d'artesania. A cal Nogué hi trobareu el Peter i la Suzzette, que es dediquen a la recol·lecció d'herbes aromàtiques i medicinals i han començat a muntar un jardí botànic de muntanya. A cal Codina, l'Eulàlia Torras elabora el formatge de cabra curat "Serrat Gros". A cal Peretó, l'escultor Nico Winter treballa la pedra per convertir-la en objectes d'art i en peces molt diverses de caràcter funcional.
 
Usuari anònim