Jaume Castell i Lastortras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
||
Línia 30:
A més dels dos bancs espanyols, el grup Castell crearà o controlarà una sèrie de bancs a l'estranger. El mes de març del [[1974]] es constituïa a [[Perpinyà]] la "Banque Catalane de Développement" que va impulsar a [[França]] la creació de tres indústries, "Fers du Languedoc", associats amb la "Comercial de Laminados SA", "Congost France" -joguines-, amb el seu homònim català. i "Unités Eléctriques de Ventilation", amb "Soler Palau SA".
El mateix any [[1974]], el Banc Català de Desenvolupament prenia una participació en l'International "Bank of Miami Beach", als [[Estats Units]], i a la "Banque OUI" le Commerce et Financement -Bancofin- a [[Lausanne]] ([[Suïssa]]). Finalment, el [[1976]] cal anotar la participació a [[Unión de Bancos del Uruguay]], a [[Montevideo]].
El [[1974]], el [[Banco de Madrid]] i el [[Banc Català de Desenvolupament]] crearen un hòlding, que controlarà les seves participades: [[Promociones y Desarrollos Industriales SA]] ([[PRODINSA]]). El seu president serà [[Claudio Boada Villalonga]] i el vicepresident, [[José María de Amusátegui de la Cierva
''Sector premsa'': Jaume Castell a partir de les amistats amb càrrecs del règim aconseguir l'autorització per editar [[Tele/eXpres]],el primer diari aparegut a [[Barcelona]] després de la [[Guerra Civil]]. Sortir el setembre de [[1964]]. Ell era el principal accionista, acompanyat pels periodistes [[Ignasi Agustí]] i [[Carles Sentís]], i amics del grup com Joaquim Viola i Joan Antoni Samaranch. El [[1966]] va obtenir autorització per editar [[Tele/Estel]], primer setmanari català des de la guerra civil, que edità fins al [[1970]]. El [[1968]], Jaume Castell controlava, també, de [[El Mundo Deportivo]], de Barcelona. Des del [[1969]] compartirà la propietat d'un i altre diari amb el grup Godó de [[La Vanguardia]], al qual acabarà venent la seva participació.
Línia 36:
==L’ensorrada del Grup<ref>[[#| Francesc Cabana 2011]] pàg.243-245</ref> ==
El [[1975]] en plena [[transició democràtica]] fou el millor any per Jaume Castell i el seu grup. Els seus amics, homes de grup Castell havien arribat al cim del poder polític català de l’època, [[Joaquim Viola i Sauret
El poder i la força de grup sembla considerable i agrupa un ventall ampli de sectors de tot tipus. Aviat s’iniciaran les dificultats. La primera en saber-se el [[1977]] que davant l’impossibilitat de fer rendible l’empresa tèxtil [[Intelhorce]] comprada cinc anys abans a l’INI per motius polítics el Grup intentava tornar-la al venedor. Després les pèrdues del diari [[Tele-exprés]] i la disputa amb el grup [[Godó]], a qui hagué d'indemnitzar. Poc després el [[Banc d’Espanya]], després d’una investigació obliga al Banc de Madrid a prendre el control del seu filial, el Banc Català de Desenvolupament comprant-li les sucursals espanyoles entre altres mesures. No obstant en els inicis de la democràcia l'any [[1978]] Jaume Castell continuava sent considerat un dels homes més acabalats de [[Catalunya]] (apareixia encapçalant el grup del 100 homes forts de l'economia catalana a la revista [[Fomento de la Producción]]).<ref>[http://elpais.com/diario/1983/12/18/economia/440550003_850215.html DiariEl País 1883 "La pérdida de liderazgo de algunos 'hombres fuertes"]</ref>
| |||