Església Catòlica Romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Bisbes, del quals > Bisbes, dels quals
Línia 2:
L<nowiki>'</nowiki>'''Església Catòlica''', també coneguda com a '''Església Catòlica Romana''',{{#tag:ref|Hi ha una certa ambigüitat sobre el títol de "Església Catòlica", ja que l'Església no és l'única institució a reclamar [[catolicisme|catolicitat]]. L'Església es fa referència i es refereix a si mateixa de diverses maneres, en part depenent de les circumstàncies. La paraula grega καθολικός (Katholike), de la qual obtenim "catòlic" vol dir "universal".<ref>{{ref-web|títol=Concise Oxford English Dictionary|editor=Oxford University Press|data=2005|url=http://www.askoxford.com/concise_oed/catholic?view=uk|format=online version|consulta=10 d'abril de 2009}}</ref> Va ser utilitzat per primera vegada per descriure l'Església cristiana al [[segle II]].<ref>{{ref-web|cognom=Marthaler|nom=Berard|títol=The Creed|editor=Twenty-Third Publications|pàgina=303|any=1993|url=http://books.google.cat/books?id=TY3-aZIo9HEC&pg=PA303&dq=catholic+Ignatius+of+Antioch&lr=#PPA303,M1|dateformat=dmy|consulta=9 de maig de 2008}}</ref>|group=note}} és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els cristians.<ref name="Zenit">{{ref-web|títol=Number of Catholics and Priests Rises|editor=Zenit News Agency|data=12 de febrer de 2007|url=http://www.zenit.org/article-18894?l=english|dateformat=dmy|consulta=21 de febrer de 2008}}</ref><ref name="CIA">{{ref-web|títol=CIA World Factbook|editor=United States Government Central Intelligence Agency|any=2009|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/xx.html|dateformat=dmy|consulta=23 de setembre de 2009}}</ref> i més d'una sisena part de la població del món. L'Església Catòlica és una comunió dels occidentals, o esglésies de ritus llatí, i de 22 esglésies orientals catòliques autònomes, anomenades esglésies particulars, amb un total de 2.795 diòcesi l'any 2008. La màxima autoritat de l'Església en els assumptes terrenals de la fe, la moral i de governabilitat és el [[Papa]].<ref name="Schreck158">Schreck, pp. 158–159.</ref>
 
L'Església Catòlica Romana estableix l'origen de la successió apostòlica del [[papa]] amb Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració amb el Col·legi dels Bisbes, deldels quals n'és el cap.<ref name="LumenG3">{{ref-web|cognom=Paul VI|nom=Pope|títol=Lumen Gentium chapter 3, section 22|editor=Vatican|any=1964|url=http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html|dateformat=dmy|consulta= 9 març 2008}}</ref><ref>Code of Canon Law, canons [http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P15.HTM 331] and [http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P16.HTM 336]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=u9VOAzAZM8YC&pg=PA57&lpg=PA57&dq=%22College+of+bishops%22+%22supreme+and+full+power%22+Catholic&source=web&ots=cUI3uA9sC3&sig=ubR7qJv7f78tD_t9EoUO3jJAbAE&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result Teaching with Authority, by Richard R. Gaillardetz, p. 57]</ref> La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels laics, i els membres d'ambdós grups poden pertànyer a l'organització de comunitats religioses.<ref name="Schreck153">Schreck, p. 153.</ref>
 
L'Església defineix la seva missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'exercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>