Lipopolisacàrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 23 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q421804
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 1:
[[Fitxer:LPS_en.svg|thumb|200px|Estructura d'un lipopolisacàrid. Assemblatge de la part lipídica ('''lípid A''') i la part sacarídica (''core'' i '''antigen A'''). ]]
Els '''lipopolisacàrids''' ('''LPS''') són [[biomolècula|biomolècules]] grans que consten d'un [[lípid]] i un [[polisacàrid]] units [[covalent]]ment; es troben a la [[membrana exterior]] de bacteris [[gramnegatiu]]s, fan d'[[endotoxina|endotoxines]] i provoquen respostes immunitàries dures en animals. Són el component majoritari de la [[paret cel·lular]] de molts bacteris.<ref>Brock. Biología de los microorganismos. Madigan, Martinko, Parker. 8a Ed. Prentice Hall ©1998. ISBN 84-89660-36-0</ref>
 
Línia 31:
 
==Variabilitat i efecte a especificitat==
[[Fitxer:Toll-like receptor pathways revised.jpg|thumbnail|right|300px|[[Receptor tipus peatge]] ('''''TLR''''') dels [[sistema immunitari innat]] reconeix els LPS i disparen la [[resposta immunitària]]. ]]
Els antigens O (carbohidrats exteriors) són la porció més variable de la molècula dels LPS, transmetent l'especificitat antigènica, en comparació el lípid A és més conservat en part. Tanmateix, la composició del lípid A també pot variar (p. ex., en el nombre i natura de cadenes d'acil fins i tot dintre o entre gèneres). Algunes d'aquestes variacions poden transmetre propietats antagòniques a aquests LPS. Per exemple el lípid de ''[[Rhodobacter]] sphaeroides'' difosforil A ('''RsDPLA''') és un [[Antagonista (bioquímica i farmacologia)|antagonista]] potent dels LPS en cèl·lules humanes, però és un [[agonista]] en [[hàmster]] i cèl·lules [[cavall|equines]].