Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Carreras i Mas»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]))
El mateix any serà cridat pel cardenal [[Francesc d'Assís Vidal i Barraquer]], en aquell moment al capdavant de l'Església espanyola. Es convertirà en el seu home de confiança<ref>[[#|Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985]] pàgines 113 i següents</ref> en les negociacions amb el govern republicà sobre el paper de l'Església en el text de la nova Constitució republicana..
La missió encomanada era defendre els drets de l'Església en el nou règim. Farà freqüents viatges i estades a Madrid amb contactes discrets amb les diverses organitzacions polítiques parlamentàries, també amb el Nunci Monsenyor Tedeschini. Es reunirà<ref>[[#|Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985]] pàgines 113 i 120 </ref> amb Niceto Alcalà Zamora i altres personalitats com [[José María Gil Robles y Quiñones]], [[Manuel Azaña Díaz ]], [[Francisco Giner de los Ríos]], Zulueta, [[Alejandro Lerroux García ]], [[Amadeu Hurtado]] etc. Diverses vegades anirà al Vaticà a parlar amb els serveis diplomàtics. el Secretari d'Estat etc. Un element important del període és l'elaboració i aprovació de la '''Pastoral col·lectiva de l'episcopat espanyol del 20 de desembre 1931''' que el cardenal Vidal i Barraquer aconseguí que signessin els 54 bisbes i càrrecs eclesiàstics espanyols. Va ser feta després de l'aprovació de la [[Constitució Espanyola de 1931]], i encara que és crítica per molts dels articles interpretats com a anticlericals, també és respectuosa amb la legitimitat republicana. En la redacció de la pastoral el Dr. Lluís Carreras intervengué de forma important.<ref>[[#|Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985]] pàgines 119 i 120 </ref>
 
L'elaboració i aprovació, també, de l'[[Estatut d'Autonomia de 1932]] fou seguida pel Dr. Lluís Carreras. Un cop aprovat pel Parlament des de la seva publicació donà suport a la seva aprovació i en la campanya de referèndum ratificació de [[1932]] en un article (article “Voteu l'Estatut”)<ref>[[#|Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985]] pàgines 123 i següents </ref> on recomanava el vot dels cristians, i les raons morals que el fonamentaven. El [[1933]] donava suport a la candidatura de la [[Lliga Catalana]].
Treballava a la Biblioteca de la Sra. Tecla Sala de Barcelona. Més tard tornar a presidir ''les Romeries de Montserrat'', participà en les Festes d'[[Entronització de la Mare de Déu de Montserrat]] del 1947 organitzades per la [[Comissió Abat Oliba]], continuà publicant articles en la “Revista Litúrgica”, continuadora, ara en castellà, de la revista “Vida Cristiana”, també consta que va assistir a les ''Festes de Coronació de la Mare de Déu de la Salut'', com consiliari de l'Acadèmia Catòlica. col·laborarà amb la Fundació Bosch i Cardellach on serà nomenat membre honorari.
 
Continuarà, no obstant les dificultats, la tasca pastoral i cultural. Farà la quarta edició del seu '''Eucològi''' (1948). Des de la [[Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat]] va fer de consiliari de fet del [[Grup Torres i Bages]],<ref>Hilari Raguer a "Gaudemus Igitur. Notes per una història del “Grup Torras i Bages” Publicacions de l'Abadia de Montserrat Barcelona 1999</ref> un conjunt de joves molt influent que arribarà a ser, anys més tard, molt important en la Catalunya del futur ([[Joan Reventós]], [[Jordi Pujol]], [[Anton Cañellas]],[[ Jaume Carner]], [[Josep Maria Ainaud de Lasarte]], [[Hilari Raguer i Suñer]] etc.), i dóna suport a Sabadell als [[Minyons de Muntanya]] del seu amic Mossèn [[Antoni Batlle]]. Igualment presidí el Jocs Florals fets en la clandestinitat el 1948. Continuarà amb les conferències a l'Acadèmia Catòlic i al Gremi de Fabricants de Sabadell etc.
 
Va morí el dia 7 de març de [[1955]] a Barcelona després d'una operació de la qual no es recuperà. Les exèquies<ref>[[#|Dolors Viñas i Camps Barcelona 1985]] pàgina 152.</ref> es feren a ''la parròquia de Santa Anna'' i després les despulles traslladades a [[Sabadell]] on es vetllaren al saló d'actes del [[Gremi de Fabricants de Sabadell]]. El dia foren portades en comitiva a l'església parroquial on les esperaven representacions de totes les entitats locals econòmiques, socials, culturals i religioses, i d'altres de foranes, així com les autoritats civils. Presidí la celebració l'[[abat de Montserrat]] [[Aureli Maria Escarré]], i concelebraren molts sacerdots de la ciutat. El dia 12 de març es féu un altre funeral a Barcelona a la parròquia de Santa Anna.
223.351

modificacions