Adrià Sardó i Parals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
A Barcelona, va entrar a l'[[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Escola Municipal de Música]]. Va tenir com a professors a [http://www.clivis-music.com/compositors/autors/salvat/salvat.html Joaquim Salvat] ([[solfeig]]), [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]] ([[direcció d'orquestra]]), [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] ([[harmonia]]), Frederic Alfonso ([[teoria musical|teoria]]), [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]] ([[contrapunt]]) i [[Joaquim Zamacois i Soler|Joaquim Zamacois]] ([[fuga]]), entre d'altres.
[[Fitxer:Adriasardo3.jpg|thumbnail|esquerra|Sardó tocant el violí al pis de Barcelona.]]
Quan va esclatar la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]], l'any [[1936]], només li faltava un curs. Durant el conflicte bèl·lic van matar el seu oncle patern [[Pere Sardó i Vilar]] i el seu germà [[Josep Sardó i Parals]]. En acabar la guerra, l'any [[1939]], va decidir acabar el darrer curs. A més, ja va començar a dirigir l'Orquestra Simfònica del [[Sindicato Español Universitario|Sindicat Espanyol Universitari]] (SEU).
L'any [[1943]] es va presentar i va guanyar una plaça de primer violí a l'[[Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya|Orquestra Municipal de Barcelona]]. La formació musical va fer la seva presentació oficial el 31 de març de [[1944]], sota la batuta d'Eduard Toldrà. Va compaginar la seva feina a l'orquestra, amb la direcció d'altres orquestres, com la Banda de Música de [[Mataró]] o l'Orquestra Simfònica Santa Cecília de [[Lleida]], sense oblidar formacions puntuals, a part de dirigir òperes, algunes d'elles al Liceu, el ballet espanyol de [[Pilar López Júlvez|Pilar López]] o el [[Ballet de Barcelona]] que dirigia [[Joan Magriñà i Sanromà|Joan Magriñà]].
[[Fitxer:Adriasardo5.jpg|thumbnail|dreta|Inauguració de l'ampliació de l'Escola de Música, el 2011]]
A part de violinista i director d'orquestra, Sardó va participar en la gravació de discos<ref>http://www.discogs.com/artist/2975008-Adri%C3%A0-Sard%C3%B3</ref><ref>https://www.youtube.com/watch?v=GrDnPeivwpI</ref><ref>http://onaedicions.cat/newschannel/?p=109</ref> i , fins i tot, en va dirigir l'enregistrament de diverses peces per a la pel·lícula [http://www.filmaffinity.com/es/film351636.html El maravilloso mundo del doctor Coppelius], del director [http://www.imdb.com/name/nm0460647/ Ted Kneeland] i estrenada l'any [[1966]].
L'any 1968, amb el rector de la parròquia, mossèn Pere Surribas<ref>http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2014/07/01/biografia-mossen-pere-surribas/676619.html</ref><ref>http://costabravadigital.cat/index.php/calonge-sant-antoni/273-actualitat-de-calonge-sant-antoni/61704-150-persones-assisteixen-a-la-presentacio-d-un-llibre-sobre-mossen-surribas</ref>, i el locutor de ràdio [[Joan Viñas i Bona|Joan Viñas]], van crear el Festival de Música de Calonge<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=27;month=07;year=1968;page=013;id=0000514602;filename=19680727;collection=pages;url_high=pages/Presencia/1968/196807/19680727/19680727013.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22festival%20musica%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>.
Sardó, com a director artístic, va aconseguir que per al festival calongí passessin gent reconeguda com [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]], [[Josep Carreras i Coll|Josep Carreras]], [[Teresa Berganza]], [[Victòria dels Àngels]], [[Narciso Yepes]], Vicenç Prats<ref>http://bricoflauta.wordpress.com/2013/05/05/vicens-prats-flauta-solista-de-la-orquesta-de-paris/</ref>, [[Nicanor Zabaleta]], Gonçal Comellas<ref>http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0018979.xml?s.q=succeint#.VEp3xSKsXfI</ref>, Ichiro Suzuki<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=10;month=08;year=1980;page=011;id=0000589264;filename=19800810;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1980/198008/19800810/19800810011.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22ichiro%20suzuki%20calonge%20festival%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>, Sergi Alpiste<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=01;month=07;year=1992;page=021;id=0000754438;filename=19920701;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1992/199207/19920701/19920701021.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22sergi%20alpiste%20festival%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref> o [[Rosa Sabater i Parera|Rosa Sabater]]. L'any [[1986]] també va recuperar la coral l'Orfeó Llevantí, que havia creat el seu oncle Pere Sardó el 1924. La presentació oficial va tenir lloc el diumenge 30 de març a la plaça Major dela vila<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=03;month=04;year=1986;page=027;id=0000649001;filename=19860403;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1986/198604/19860403/19860403027.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22orfeo%20llevanti%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>. Al cap de deu anys, la coral va desaparèixer. L'any 2010, Sardó va decidir cedir la senyera de la coral a l'Ajuntament<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=09;month=02;year=2010;page=019;id=0001928585;filename=20100209;collection=pages;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2010/201002/20100209/20100209019.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22sardo%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>.
Però el fet més important a favor de la música a Calonge va ser, sens dubte, la fundació de l'Escola de Música<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=16;month=07;year=1987;page=034;id=0000668064;filename=19870716;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1987/198707/19870716/19870716034.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22escola%20musica%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>, l'any [[1987]]. L'escola, gràcies a la cessió d'un local al Castell i un piano per part de l'Ajuntament, va inaugurar-se el 13 de setembre. Arran de les obres al castell, l'escolaes va traslladar a l'hotel d'entitats, a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. L'any 2011, l'Ajuntament va decidir ampliar-la, passant de 3 a 6 aules, i reformar-la, a part de donar-li el nom d'Adrià Sardó<ref>http://www.escolamusicacalonge.com/skin/default.aspx</ref>. Gràcies a aquesta iniciativa, Calonge ha pogut recuperar la presència de músics locals, com ara el músic de [[cobla]] [[Ivan Joanals i Ametller|Ivan Joanals]], encara que la majoria s'han dedicat més al rock. El centre aplega més d'un centenar de joves músics.
[[Fitxer:Adriasardo6.jpg|thumbnail|esquerra|Concepció Mira i Adrià Sardó]]
L'Ajuntament, l'any 1985, va decidir que Sardó fos el pregoner de la festa major<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Sitios%20de%20Gerona,%20Los;sort_publication=sitios.de.gerona.los;day=12;month=07;year=1985;page=014;id=0002617449;filename=19850712;collection=pages;url_high=pages/Sitios%20de%20Gerona,%20Los/1985/198507/19850712/19850712014.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22prego%20sardo%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>. L'any 1997, el ple de l'Ajuntament va acordar, per unanimitat, nomenar-lo fill adoptiu de Calonge. Es va justificar "per l'amor per la música i l'amor pel seu poble, que és Calonge, treballant per unir ambdues"<ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=27;month=02;year=1997;page=015;id=0000846028;filename=19970227;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1997/199702/19970227/19970227015.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22fill%20adoptiu%20adria%20sardo%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref><ref>http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=23;month=08;year=2009;page=002;id=0001923581;filename=20090823;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/2009/200908/20090823/20090823002.PDF;lang=ca;pdf_parameters=search=%22fill%20adoptiu%20adria%20sardo%20calonge%22&view=FitH;encoding=utf-8</ref>.
A nivell personal, Adrià Sardó es va casar l'any [[1942]] amb la pianista Carme Puyol, que també tocava a l'Orquestra del SEU. La parella va tocar a Calonge un any abans, el 22 d'agost de [[1941]], amb un cocnert al local de la Falange de la vila. El matrimoni va tenir tres fills: Carme (1943), Núria ([[1945]]) i Adrià ([[1956]]). Sardó i Puyol es van separar tant civilment com religiós. Després, va conèixer Concepció Mira, amb qui es va casar, pel civil , el 8 de gener de [[1986]], a Barcelona.▼
▲A nivell personal, Adrià Sardó es va casar l'any [[1942]] amb la pianista Carme Puyol, que també tocava a l'Orquestra del SEU. La parella va tocar a Calonge un any abans, el 22 d'agost de [[1941]], amb un
== Referències ==
{{referències|3}}
==
* [http://www.clivis.cat/ca/68_sardo-adria/ Editorial Clivis]▼
* [http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=09;year=1989;page=052;id=0000704078;filename=19890907;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1989/198909/19890907/19890907052.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22adria%20sardo%20parals%22&view=FitH;encoding=utf-8/ Diari El Punt, 1989]
* [http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=05;month=03;year=1997;page=015;id=0000846400;filename=19970305;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20El/1997/199703/19970305/19970305015.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22adria%20sardo%20parals%22&view=FitH;encoding=utf-8/ Diari El Punt, 1997]
Linha 49 ⟶ 58:
* [http://www.escolamusicacalonge.com/skin/default.aspx/ Escola de Música Adrià Sardó]
* [http://www.interludi.cat/ Interludi-Festival de Música de Calonge]
▲* [http://www.clivis.cat/ca/68_sardo-adria/ Editorial Clivis]
{{ORDENA:Sardo Parals, Adrià}}
| |||