Revisió del 11:13, 24 oct 2014 modifica Dafne07 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 5.008 edits m →‎Juno Caprotina: traoba-->troba Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:08, 25 oct 2014 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 29: [[Fitxer:Juno sospita pushkin.jpg\|thumb\|150px\|Juno Sospita, museu Pushkun]] Juno, anomenada ''Sospita'' (la sàvia) és, a més,una deessa que defensa i protegeix els romans des de l'antiguitat . El mateix dia se celebrava al lloc de la cova d'Helernus, al turó de [[esquilina\|Esquilí]], el qual Dumezil creu que era un antic déu de la vegetació relacionat amb el culte de Carna/Crane, una [[nimfa]] que podria ser una imatge de Juno Sospita.<ref>G. Dumezil:''"Fêtes romaines d' eté et d' automne. Suivi par dix questions romaines"'', Paris 1975,"Question dix. Theologica minora"</ref> A les [[Lupercàlia]],la unió d'ambdos ritus era suggerit a les parelles,<ref>Ovidi, ''Fasti'' II 425-452; que Varró concreta encara més situant la cova al ''Cispius'' de l'[[esquilína\|Esquilí]].</ref> les quals podien anar-hi periòdicament a repetir el ritu de purificació i per sol·licitar fertilitat. Potser fos també un lloc per a beneir la renovació política, com es podria deduir per la competitivitat entre dos grups de devots Luperci: els Fabii i els Quinctii, associats amb la rivalitat entre els fundadors [[Ròmul]] i Rem. Un exemple d'aquesta importància política es pot veure en el fet que [[Juli Cèsar]] escollís l'indret i la data per a promulgar la seva coronació amb la col·laboració de [[Marc Antoni]] i per ser el lloc on va sorgir un nou grup polític, els ''Luperci Iulii''.<ref> G. Dumezil ha plantejat aquesta hipòtesi en repetides ocasions, la primer va ser en:''"Le problème des Centaures"'', Paris 1929 p.122- 221. Les fonts més antigues que narren l'episodi són: [[Plutarc]], ''Caesar'', LXI 2-3; [[Nicolau Damascè]], ''Caesar'' XXI; [[Cassi Dió]] XLIV 6, XLV 30; Y.-M. Duval va trobar una correspondència amb el ritual anual de confirmació del rei en el ''Liber Cerimoniarum'' de l'emperador bizantí [[Constantí VII]]. Allà es narra com els membres locals del partit dels Luperci commemoraven els fets representant aquesta escena al ''circus'' de Constantinopolis, fet que demostraria la teoria de Dumezil. "Des Luperci de Constanople aux Luperci de Rome", publicat a la revista "Revue des Etudes Latins" 55 1977 p.222-295</ref>Aquest element seria potser el motiu de l'elogi d'August al començament del llibre II de les ''Fasti'' d'Ovidi, on diu que: com a hereu de Cèsar havia aconseguit portar a terme el plans del seu pare adoptiu. El fet és una mostra de la funció sobirana de Juno. Com Wissowa<ref>{{Harvnb\|G. Wissowa\|pp=185}}</ref> molts autors han remarcat la semblança entre la Juno de les Lupercalia i la Juno de Lanuvium Seispes Mater Regina, dons en totes dues festivitats intervenia un boc, símbol de la fertilitat. Però en essència existeix una unitat entre fertilitat,privilegis dels governants i purificació.<ref>Y._M. Duval:''"Les Lupercales, Junon et le printemps"'', Annales de Bretagne et des Pays de l'Ouest,nº 83, 1976 pàg. 271-2</ref>Aquesta unitat queda subratllada pel paper de Faune en la història eròtica narrada per Ovidi, la qual és l'origen de les ''Lupercals'':<ref>Ovidi,''Fasti'' II 362-453</ref> Havent estat consultada sobre com superar el període d'esterilitat que patien després del rapte de les sabines, Juno va respondre entre la remor de les fulles del voltant de la cova de la deessa «Italidas matres sacer hircus inito» (que siguin copulades per un boc sagrat).<ref> Ovidi, ''Fasti'', II 441</ref> El nom del mes de febrer és degut a les purificacions anomenades ''februae'',<ref>[[Servi Maure Honorat]] ''Comentari a l'Eneida'', VIII 343; Varró, ''Lingua Latina'' VI 13; [[Pau el Diaca]] ''Historia Romana ex Festo'' pàg. 75 L</ref> i el boc, la pell del qual era emprada per a fer els fuets de la purificació es deia ''februum, amiculus Iunonis''.<ref> Paulus ex Festo (Pau el Diaca) p. 75 L; ''Mythographi Romani'' III 3; Martianus Capella, ''De Nuptiis Mercurii et Philolologiae'' II 149: "Iuno Februalis".</ref> Per referir-se a aquesta celebració, la paraula Juno va caompanyada de Februalis, Februata,o Februa.<ref>G. Radke:''"Die Götter Altitaliens Münster"'', 1965</ref> Februlis supervisa la gestació <ref>Mythographi Romani III 3</ref> i està estretament vinculada amb Fluvonia, Fluonia, la deessa que manté la sang dins del cos de la dona durant l'embaràs.<ref> Mythographi Romani III 3; Paulus ex Festo s.v. p. 82 L; Martianus Capella above II 149; Arnobius Adversus Nationes III 30; R. E. A. Palmer</ref>Mentres Duval es decanta per la idea d'una protectora de l'embaràs, Palmer veu en només veu en l'adjectiu Fluonia un bany en les aigües del riu. Ovidi també en parla del riu com element purificador.<ref>Ovidi, ''Fasti'' II 35-46</ref>

Juno: diferència entre les revisions