Diferència entre revisions de la pàgina «Lluïsa Casagemas i Coll»

Aquest mateix any 1893, l'Orquestra Catalana de Concerts estrena la seva obra ''Crepúsculo'' al [[Teatre Líric (Barcelona)]], i va tornar a tocar-se al Liceu l'any següent. Escrigué sobre tot peces breus per a piano i per a la veu. [[Felip Pedrell]], en el ''Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles antiguos y modernos'' parla de 110 peces per a veu i piano escrites per Lluisa Casagemas. Una d'elles, ''La bergeronnette'' és l'opus 230.
 
Tota la seva obra és anterior al seu casament, quan tenia 21 anys. Després del matrimoni amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosc --membre de l'alta burgesia i promotor de l'esport, especialment l'automobilisme--, desapareix de la vida pública. Va quedar vídua el febrer de [[1924]]; sembla que llavors va tornar a interpretar escadusserament en públic: se'n troben ressenyes d'alguns concerts com a pianista en [[1927]] a Barcelona.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-26/33242121/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref><ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/12/pagina-7/33243274/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref> Les úniques referències que es troben a la premsa de l'època, fora d'aquests dos concerts, són per la seva condició social, informant-ne de l'assistència a actes benèfics i similars. L'última referència es troba a [[1936]]; no se sap el lloc o data exacta de la seva mort, que es pot situar en Barcelona en la immediata postguerra: ja era morta el desembre de [[1943]], quan mor sa germana i no es citada entre els assistents als funerals.
 
Fou germana del pintor [[Carles Casagemas i Coll]]
Usuari anònim