Viquipèdia

Immunoglobulina A: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 57:
* La forma dimèrica conté la cadena J i el component secretor que li proporciona resistència a les proteases.
== Funcions ==
Aquesta immunoglobulina posseeix una gran capacitat neutralitzant (l'anticòs s'uneix a un virus i l’inutilitza) i precipitant,. mentrePer quecontra, la seva capacitat de fixar el [[sistema del complement|sistema complement]] i [[opsonització|d’opsonització (l'anticòs s'uneix al microorganisme patògen, que no perd eficàcia, però és fàcilment reconegut per leucòcits que puguin fagocitar-lo)]] són molt febles, limitant-se el seu efecte a neutròfils i no a macròfags. 

Per tant, la IgA no activapot alactivar el sistema complement ni té capacitat d'opsonització,. peròPerò si que pot bloquejar antígens, i gràcies a que és tetravalent forma grans complexos antigen-anticòs que són fàcilment eliminades en el moc.
 
El paper biològic de la IgA en les secrecions és divers.
* En la Llum:
** Funció antiviral (tant front virus que produeixen infeccions locals com a virus que es disseminen).
** Neutralitza els virus impedint la colonització de la mucosa i també pot neutralitzar toxines bacterianes i dur a terme una acció antiparasitària.
** Desenvolupa una funció antibacteriana perquè impedeix l'adherència i la colonització de les superfícies mucoses, neutralitzant les toxines bacterianes. 
** Duu a terme una acció antiparasitària. 
* A nivell intraepitelial:
** Neutralització dels virus dins de les cèl·lules endotelials infectades.
Linha 83 ⟶ 86:
Les immunoglobulines A són sintetitzades gràcies a la maduració i migració de les cèl·lules B en el sistema immunitari de mucoses. Aquesta producció de la IgA es realitza en els cúmuls limfoides dels teixits limfoides associats a l’intestí i dels teixits limfoides associats als bronquis.
 
Els precursors de les cèl·lules plasmàtiques productores de la immunoglobulina es troben com a [[limfòcits B]] provinents de la [[medul·la òssia]]. És allà on aquests precursors interaccionen amb els antígens, que entren des de l’intestí fins a les cèl·lules epitelials especialitzades.  
 
Als [[ganglis limfàtics]] proliferen i maduren transformant-se en les [[cèl·lules blàstiques]] que contenen l'anticòs. Tot seguit, són transportades a través dels ganglis limfàtics fins a l'intestí prim. 
 
Després d'anar a l’intestí, va als [[ganglis mesentèrics]], circula per la limfa que els transporta fins a la sang; i, aquesta els condueix a les mucoses. 
 
Aquestes molecules precursores proliferen i maduren als [[ganglis limfàtics]] transformant-se en les [[cèl·lules blàstiques]] que contenen l'anticòs. Tot seguit, són transportades a través dels ganglis limfàtics fins a l'intestí prim. Després d'anar a l’intestí, va als [[ganglis mesentèrics]], circula per la limfa que els transporta fins a la sang; i, aquesta els condueix cap a les mucoses. En l’intestí prim o en les mucoses, els limfòcits segueixen proliferant i maduren completament, formant cèl·lules plasmàtiques de classe IgA. Per a la gènesi i el manteniment del cicle cel·lular de la IgA s’assumeixen quetres particularitats: 
# LaEncara predeterminació aque la producció d’aquestde anticòsla IgA estigui prederminada, no controla per si mateixa la seva migració a les mucoses.
# La migració de l’antigen és independent.
# És necessària la presència de cèl·lules T especials capaces d’ajudar a la producció de IgA. 
=== IgA secretora <ref>{{Ref-llibre|cognom = Margni|nom = Ricardo Aníbal|títol = Inmunología e Inmunoquímica. Fundamentos|url = |edició =Cinquena |llengua = castellà|data = 1996|editorial = Editorial Médica Panamericana|lloc = Argentina|pàgines = |isbn = 950-06-1495-2}}</ref> ===
La IgA és la principal immunoglobulina de les secrecions. L’anticòs (que es transformarà en IgA secretora) és sintetitzat localment per cèl·lules plasmàtiques que es troben en determinades glàndules (salival, lacrimal i mamària) i en les mucoses que tenen contacte amb el medi extern, tot i que una petita part és sintetitzada als vasos sanguinis. AleshoresUn cop sintetizada, la IgA secretora sota la forma dimèrica (IgA)<sub>2</sub> entra a l’espai cel·lular interepitelial creuant la [[membrana basal]]. AllàDins dinsd'aquesta, hi ha dues maneres perquèper fer que el component secretori (CS) s’uneixi a la immunoglobulina i aquesta adquireixi unesalgunes propietats particulars, com per exemple, una gran resistència a l’acció d’enzims proteolítics ([[proteases]]):
# UnEl copcomponent la (IgA)<sub>2</sub> ha entrat a l’espai cel·lular interepitelial, s’uneix al CS, quesecretori abans s’ha compactat a l’[[aparell de Golgi]] i ha estat segregat dins d’aquestla espaimembrana basal. AleshoresUn cop la (IgA)2 ha entrat a l’espai cel·lular interepitelial i s'ha unit al CS, el complex format pel CS i la (IgA)<sub>2</sub> entren per [[pinocitosi]] a la cèl·lula epitelial. Després d’entrar-hi, són secretats al lumen intestinal, on realitzarà la seva funció.  
# Hi ha estudis que confirmen l’existència d’un receptor d’IgA polimèric (pIgR), sintetitzat pel reticle endoplasmàtic i transportat a l’aparell de Golgi (fins al TGN) i d’allà, mitjançant vesícules, el receptor és portat a la superfície cel·lular interepitelial, on s’allibera. S’uneix a la (IgA)<sub>2</sub> i torna a entrar a la cèl·lula per endocitosi. Un cop a dins, el receptor entra a l’endosoma, on és empaquetat en vesícules de transcitosi i transportat a la superfície cel·lular apical, on fa la transcitosi, quedant-se amb una part dins la cèl·lula. Un cop allà, el pIgR és tallat, i la part extracel·lular del pIgR (que és denominada component secretori) és alliberada juntament amb la (IgA)<sub>2 </sub>al lumen intestinal.
[[File:IGA SECRETORA......FOTO.jpg|centre|409x409px|IgA secretora|thumb]]
Linha 106 ⟶ 105:
Es troben malalties que són causades per acumulacions de la IgA, com la [[:es:Nefropatía_por_IgA|Nefropatía per IgA]] o la [[Púrpura de Schönlein-Henoch|Púrpura de Schönlein-Henoch (PSH)]].
 
En altres casos, sorgeix un dèficit de la IgA per l’acció de determinats microorganismes que generen proteases capaces de destruir l’anticòs, com ara ''[[Neisseria gonorrhœae]], [[Streptococcus pneumoniae]]'' o ''[[Haemophilus influenzae]]''.
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Immunoglobulina_A»