Viquipèdia

Lluïsa Casagemas i Coll: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 18:
Era filla de Manuel Casagemas, vicecònsol dels Estats Units a Barcelona i administrador del [[Banc de Catalunya]]; va tenir quatre germans, entre ells el pintor [[Carles Casagemas i Coll]].
 
Estudià composició amb [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach]], cant amb [[Giovanna Bardelli]] i violí amb [[Agustí Torelló i Ros|Agustí Torelló]] a Barcelona. Entre els 16 i 18 anys va compondre ''Schiava et Regina'', òpera fantàstica en tres actes amb llibret amb llibret de [[Josep Barret]],<ref>L'argument del llibret és un relat llegendari situat a Pèrsia, on el mag Budú (un baix) s'enamora de la seva esclava Pamira (soprano), però és refusat i fa servir la seva màgia per a seduir-la. El príncep Zelmiro (tenor), rep de Pamira una flor màgica que pot indicar-li si una dona ha tingut amors abans; amb l'ajut de dues companyes, Pamira pot escapar de Budú. Al palau del rei de Pèrsia, Irma (soprano) i el visir (baríton), que són amants, planegen que Zelmiro triï com a esposa la mateix Irma; com que el príncep s'ha enamorat de Pamira, li diuen que aquesta és amant de Budú, però no són creguts per Zelmiro, que reitera el seu amor a l'esclava fugida. Finalment, en els jardins del palau, el príncep, mitjançant la flor màgica, descobreix la traició d'Irma i la fidelitat de Pamira, que serà la princesa escollida; el príncep, a més, farà casar Irma amb Budú.</ref><ref>[http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0002325342&page=2&search=luisa+casagemas&lang=ca|''El día'']</ref> que s'havia d'estrenar al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona la temporada [[1893]]-[[1894]], un fet completament excepcional en l'època.<ref name="CruzZecchi2004"></ref> Tanmateix, l'atemptat anarquista del [[7 de novembre]] d'aquest any feu anar en orris l'estrena, que no s'arribà a produir mai.
 
L'autora la va presentar a l'[[Exposició Universal]] de Chicago de 1893, on va rebre un diploma; en compensació per la cancel·lació de l'estrena, la reina regent [[Maria Cristina d'Habsburg]] va fer estrenar-ne algunes parts al [[Palacio Real de Madrid]] el 1894, amb l'assistència de la família reial. El segon acte fou representat en un concert al [[Conservatori del Liceu]] en 1896.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1896/05/20/pagina-3/33409928/pdf.html?search=luisa%20casagemas]</ref>. [[Amadeu Vives]], que assistí a un recital particular amb parts de l'òpera, en lloà<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veucat/id/287/rec/2| ''La veu de Catalunya'']</ref> la força dramàtica i la passió de l'autora.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluïsa_Casagemas_i_Coll»