Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
m Corregit: dels segle IV > dels segles IV |
||
Línia 11:
==Guerres civils i invasions bàrbares: segle IV i V ==
La marina bizantina, com el mateix [[Imperi Romà d'Orient]] o l'[[Imperi Bizantí]], van ser la continuació de l'[[Imperi Romà]] i les seves institucions. Després de la [[batalla d'Actium]] el 31 aC, i a causa de l'absència de qualsevol tractat extern a la [[Mediterrània]], la [[marina romana]] va realitzar gran quantitat de funcions de vigilància i escorta. Massives batalles navals, com les ocorregudes durant les [[Guerres Púniques]], ja no es van produir, i la flota romana es va compondre llavors de [[vaixells]] relativament petits, que es van adaptar millor a les seves noves tasques. Al voltant del [[segle IV]], les flotes permanents dels romans havien disminuït, de manera que quan les flotes dels emperadors rivals [[Constantí el Gran]] i [[Licini I]] es van enfrontar el 324, es trobaven compostos en gran mesura dels vaixells de nova construcció o confiscats de les ciutats portuàries del [[Mediterrani]] oriental. No obstant això, les guerres civils dels
El nou [[regne vàndal]] de [[Cartago]], sota el poderós rei [[Genseric]], immediatament va llançar atacs contra les costes de la península Itàlica i [[Grècia]], fins i tot va saquejar i va conquerir [[Roma]] el 455. Els atacs vàndals van continuar sense parar les següents dues dècades, tot i els repetits intents romans per derrotar-los. L'Imperi Occidental es trobava impotent, la seva marina de guerra es va reduir a gairebé res, però els emperadors d'orient podrien recórrer als recursos i coneixements navals de la Mediterrània oriental. No obstant això, la primera expedició oriental del 448 no va anar més enllà de [[Sicília]], i el 460 els [[vàndals]] van destruir una flota de l'armada occidental a [[Cartagena]], [[Hispània]]. Finalment, el 486, una gran expedició de l'orient va ser feta sota [[Basilisc]], suposadament formada per 1.113 vaixells i 100.000 homes, però va fallar estrepitosament. Prop de 600 vaixells es van perdre a causa dels incendis dels [[vaixells]], i el cost financer de 130.000 quilos d'or i 700 lliures de plata van posar prop de la fallida a l'imperi.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gibbon |nom=Edward |títol=The Decline and Fall of the Roman Empire |url=http://books.google.es/books?id=cgUaAQAAMAAJ&q=486+Genseric+basiliscus&dq=486+Genseric+basiliscus&hl=ca&sa=X&ei=ubPyUaT3LIzn7AbN2IBg&ved=0CDkQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=P. Fenelon Collier |data=1901 |pàgines=615 |isbn=}}</ref> Això va obligar als romans a arribar a un acord amb [[Genseric]] i a signar un tractat de pau. No obstant això, després de la mort de Genseric el 477, l'amenaça dels vàndals va retrocedir.
| |||