Congrés de Cambrai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
En conèixer-se la invasió de Sardenya i de Sicília, Carles VI va decidir entrar en la [[Triple Aliança (1717)|Triple Aliança]] formada al gener de 1717, donant naixement a la [[Quàdruple Aliança (1718)|Quàdruple Aliança]], el [[2 d'agost]] de [[1718]]. A la segona setmana d'aquest mateix mes una flota britànica comandada per l'almirall George Byng va derrotar a la flota espanyola comandada per Antonio de Gastañeta en la [[batalla del cap Passaro]] enfront de les costes de Sicília, per la qual cosa els soldats de Felip V que ocupaven l'illa van quedar aïllats i sense poder rebre reforços.<ref name="cita"/> A principis de l'any següent, un exèrcit francès a les ordres del [[James Fitz-James|duc de Berwick]] —qui durant la guerra de successió havia lluitat al costat de Felip V, conquerint les ciutats de València i de Barcelona— va envair el [[País Basc]], [[Navarra]] i [[Catalunya]], amenaçant amb dirigir-se a Madrid, i el que va avivar l'alçament antiborbònic dels [[Carrasclet]]s a Catalunya, que va arribar a mobilitzar a unes 8.000 persones i que exigia la restitució de les lleis i institucions abolides per la [[Decrets de Nova Planta|Nova Planta]].<ref>{{cita llibre |cognom=Albareda Salvadó |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=218; 454 |cita=}}</ref>
 
Després de tots aquests esdeveniments, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] es va desfer de Giulio Alberoni, el ministre que havia executat la política decidida pel rei i la reina, i al principi va pretendre que les potències de la [[Quàdruple Aliança]] reconeguessin les seves conquestes de Sardenya i de Sicília, i fins i tot va reclamar a la Gran Bretanya la restitució de Gibraltar i de Menorca, però finalment es va veure obligat a signar a la Haia al febrer de 1720 la retirada de les tropes de Sardenya i de Sicília —que es va fer efectiva dos mesos després—, la renúncia a qualsevol dret sobre els antics [[Països Baixos espanyols]], ara sota sobirania de l'emperador Carles VI, i a reiterar la seva renúncia a la Corona de França. L'única cosa que va obtenir Felip V a canvi va ser la promesa que la successió al [[ducat de Parma]], el [[ducat de Piacenza]] i el [[Gran Ducat de Toscana|ducat de Toscana]] recaurien en el príncep Carles, el primer fill que havia tingut amb Isabel de Farnesio. Per concretar aquests acords es va convocar el Congrés de Cambrai.<ref>{{cita llibre|cognom=Capel Martínez |nom=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nom2=José |any=2006 |pàgines=218 |cita=}}</ref>
 
== El Congrés ==