Obre el menú principal

Canvis

Stephan Mahu
[[Fitxer:Hans Bocksberger der Aeltere 001.jpg|thumb|350px|right|Retrat de Ferran I, emperador romanogermànic fet per [[Hans Bocksberger der Ältere]].]]
'''Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic''' ([[10 de març]] [[1503]], [[Alcalá de Henares]] - [[Viena]], [[1564]]) va ser [[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] i [[Arxiduc d'Àustria]]. Al llarg dels seus anys de govern, Ferran inicià una obra de centralització de poder en favor de [[Viena]]. En paral·lel al que es visqué a [[Castella]] o a [[França]], l'emperador inicià la construcció de l'[[estat]] modern i el poder absolut.
 
== Família==
Era fill de la reina [[Joana I de Castella]] i de l'arxiduc [[Felip I de Castella|Felip el Bell]]. Nét per via paterna de l'emperador [[Maximilià I, emperador romanogermànic]] i de la duquessa [[Maria de Borgonya]], era nét per via materna del rei [[Ferran II d'Aragó]] i de la reina [[Isabel I de Castella]].
 
El [[25 de maig]] de [[1521]] es casà a [[Linz]] amb la princesa [[Anna d'Hongria]], filla del rei [[Vladislau II de Bohèmia i Hongria|Ladislau II d'Hongria]] i de la princesa [[Anna de Foix]]. La parella tingué quinze fills:
Germà petit de l'emperador [[Carles I de Castella]], li fou encarregat pel seu germà el govern dels històrics territoris de la Casa d'[[Àustria]]: l'[[Arxiducat d'Àustria]], el [[Comtat del Tirol]], el [[Ducat d'Estíria]], el [[Ducat de Caríntia]] i el [[Ducat de Carniola]]. Per tal de desenvolupar més còmodament aquesta tasca fou nomenat, per l'emperador, rei de romans, títol vinculat a l'hereu de l'Imperi.
* SAIR l'arxiduquessa [[Elisabet d'Àustria (reina de Polònia)|Elisabet d'Àustria]], nada a [[Viena]] el [[1526]] i morta a [[Varsòvia]] el [[1545]]. Es casà amb el rei [[Segimon II August]] de Polònia]].
 
* SM l'emperador [[Maximilià II, emperadordel romanogermànicSacre Imperi Romanogermànic|Maximilià II]], nat a [[Viena]] el [[1527]] i mort el [[1576]]. Es casà amb la infanta [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria d'Espanya]].
Després de la mort de l'emperador [[Carles I de Castella]], Ferran assumí el títol d'emperador del Sacre Imperi fins a la seva mort.
* SAIR l'arxiduquessa [[Anna d'Habsburg-JagellonJagelló]], nada a [[Viena]] el [[1528]] i morta a [[Munic]] el [[1590]]. Es casà amb el duc [[Albert V de Baviera]].
* SM l'arxiduc [[Ferran II d'Àustria]], nat a [[Linz]] el [[1529]] i mort a [[Linz]] el [[1595]]. Es casà amb [[Felipa Welser]] i en segones núpcies amb la princesa [[Anna Caterina Gonzaga]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Maria d'Àustria]], nada a [[Praga]] el [[1531]] i morta a [[Düsseldorf]] el [[1581]]. Es casà amb el duc [[Guillem V de Jülich-Cleves-Berg]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Magdalena d'Àustria]], nada el [[1532]] i morta el [[1590]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Caterina d'Àustria]], nada el [[1533]] i morta el [[1572]]. Es casà amb el rei [[Segimon II August]] de Polònia]].
* SAIR l'axiduquessaarxiduquessa [[Elionor d'Àustria]], nada el [[1534]] i morta el [[1594]] a [[Màntua]]. Es casà amb el duc [[Guillem I de Màntua]].
* SAIR l'arxiduquessa Margarida d'Àustria, nada el [[1536]] i morta el [[1567]].
* SAIR l'arxiduquessa Joana d'Àustria, nada el [[1538]] i morta el [[1539]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Bàrbara d'Àustria]], nada el [[1539]] i morta el [[1572]] a [[Ferrara]]. Es casà amb el duc [[Alfons II d'Este]].
* SM l'arxiduc [[Carles II d'Estíria|Carles II d'Àustria]], nat el [[1540]] a [[Viena]] i mort el [[1590]] a [[Graz]]. Es casà amb la princesa [[Maria Anna de Baviera(arxiduquessa d'Àustria)|Maria Anna de Baviera]] ([[1551]]-[[1608]]).
* SAIR l'arxiduquessa UrsulaÚrsula d'Àustria, nada el [[1541]] i morta el [[1543]].
* SAIR l'arxiduquessa Helena d'Àustria, nada el [[1543]] i morta el [[1574]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Joana d'Àustria]], nada el [[1547]] a [[Viena]] i morta el [[1578]] a [[Florència]]. Es casà amb el gran duc [[Francesc I de Toscana]].
 
== Hongria i els otomans ==
Germà petit de l'emperador [[Carles IV dedel Sacre Imperi Romanogermànic|Carles CastellaV]], li fou encarregat pel seu germà el govern dels històrics territoris de la [[Casa d'[[Àustria]]: l'[[Arxiducat d'Àustria]], el [[Comtat del Tirol]], el [[Ducat d'Estíria]], el [[Ducat de Caríntia]] i el [[Ducat de Carniola]]. Per tal de desenvolupar més còmodament aquesta tasca fou nomenat, per l'emperador, rei de romans, títol vinculat a l'hereu de l'Imperi. Després de la mort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], Ferran assumí el títol d'emperador del Sacre Imperi fins a la seva mort.
Amb la derrota i mort del rei [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohacs (1526)|Batalla de Móhacs]], cunyat de Ferran, els otomans, dirigits pel soldà [[Solimà II]], havien ocupat la major part d'[[Hongria]] i única resistia una petita llenca de terra hongaresa entre [[Àustria]] i l'[[imperi Otomà]]. Aquesta derrota hongarès comportà l'elecció de Ferran com a rei de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] però també l'inici d'un període que duraria més de 150 anys de setges otomans sobre [[Viena]].
 
Amb la derrota i mort del rei [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohacs (1526)|Batalla de Móhacs]], cunyat de Ferran, els otomans, dirigits pel soldà [[Solimà II]], havien ocupat la major part d'[[Hongria]] i única resistia una petita llenca de terra hongaresa entre [[Àustria]] i l'[[imperi Otomà]]. Aquesta derrota hongarès comportà l'elecció de Ferran com a rei de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] però també l'inici d'un període que duraria més de 150 anys de setges otomans sobre [[Viena]].
 
Amb l'elecció de Ferran com a rei d'[[Hongria]], certs sectors de la noblesa hongaresa es posicionaren en contra de l'emperador i a favor del voivode de la [[Transilvània]], [[Joan Zapolya]]. La batalla de [[Tokaj]], de l'any [[1527]], entre els partidaris de Ferran (part de la noblesa i les tropes imperial) i els partidaris de Joan, donà la victòria a Ferran i consolidà el domini austríac sobre les restes de l'antic Regne d'Hongria.
L'any [[1529]], es produí l'atac otomà [[Setge de Viena (1529)|més important]] sobre la [[Viena|capital austríaca]]. L'emperador hagué de buscar refugi a [[Praga]], i al llarg de quatre anys les tropes otomanes mantingueren un llarg setge que significà un punt d'inflexió en el victoriós exèrcit otomà.
 
En el [[Tractat de Nagyvárad]], de l'any [[1538]], Ferran esdevingué el successor dels drets de [[Joan Zapolya]]. Malgrat tot, el problema hongarès no es pogué donar per conclòs perquè un fill de Zapolya, fou elegit, amb el suport del rei [[Segimon II August]] de Polònia]], rei d'[[Hongria]]. El problema acaba quan l'arxiduquessa [[Elisabet d'Àustria (reina de Polònia)|Elisabet d'Àustria]] es casà amb el rei [[Segimon II August]] de Polònia]].
 
==La pau d'Augsburg==
Després de dècades d'agitació política i religiosa en els estats alemanys, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va ordenar una dieta general a [[Augsburg]] en què els diversos estats discutiren el problema religiós i la seva solució. El mateix Carles no va assistir, i va delegar en el seu germà Ferran, d'"actuar i resoldre" disputes de territori, la religió i el poder local. En la conferència, Ferran va entabanar, persuadir i amenaçar als diferents representants per a un acord sobre tres principis importants.
 
*El principi de ''Cuius regi, eius religio'' ("De qui regne, la seva religió") proporcionat per la unitat interna religiosa dins d'un Estat: la religió del príncep es va convertir en la religió de l'Estat i de tots els seus habitants. Els habitants que no es puguin ajustar a la religió del príncep se'ls va permetre sortir, una idea innovadora en el segle XVI. Aquest principi va ser àmpliament discutit pels diferents delegats, que finalment van arribar a un acord sobre els detalls de la seva redacció després d'examinar el problema i la solució proposada des de tots els angles possibles.
 
L'abdicació no convertia automàticament a Ferran en emperador. Carles va abdicar com a emperador el gener de 1556 en favor del seu germà Ferran, però, a causa del llarg debat i tràmit burocràtic, la Dieta Imperial no va acceptar la renúncia (i per tant que fos jurídicament vàlida) fins al [[3 de maig]] de [[1558]]. Fins a aquesta data, Carles va continuar utilitzant el títol d'emperador.
 
== El Govern ==
Al llarg dels seus anys de govern, Ferran inicià una obra de centralització de poder en favor de [[Viena]]. En paral·lel al que es visqué a [[Castella]] o a [[França]], l'emperador inicià la construcció de l'estat modern i el poder absolut.
 
== L'herència de Ferran I ==
A aquest repartiment, Ferran hi sumà la condició de divisió a parts iguals del deute contret per la defensa del patrimoni dels Habsburg. Aquest fet, portà nombroses conseqüència en la fiscalitat austríaca del futur.
 
La divisió del patrimoni habsburguès d'[[Àustria]] fou llargament comentat i criticat. La raó per la qual Ferran optà per la divisió es basava en una llarga tradició medieval estesa per tottota [[Europa]] que apostava per la divisió del territori entre els diferents fills mascles arribats a edat adulta. Aquest era el costum estès a diverses cases alemanyes com la saxona o a la palatina.
 
== Articles relacionats==
El [[25 de maig]] de [[1521]] es casà a [[Linz]] amb la princesa [[Anna d'Hongria]], filla del rei [[Vladislau II de Bohèmia i Hongria|Ladislau II d'Hongria]] i de la princesa [[Anna de Foix]]. La parella tingué quinze fills:
* [[Stephan Mahu]]
* SAIR l'arxiduquessa [[Elisabet d'Àustria (reina de Polònia)|Elisabet d'Àustria]], nada a [[Viena]] el [[1526]] i morta a [[Varsòvia]] el [[1545]]. Es casà amb el rei [[Segimon II August de Polònia]].
* SM l'emperador [[Maximilià II, emperador romanogermànic]], nat a [[Viena]] el [[1527]] i mort el [[1576]]. Es casà amb la infanta [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria d'Espanya]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Anna d'Habsburg-Jagellon]], nada a [[Viena]] el [[1528]] i morta a [[Munic]] el [[1590]]. Es casà amb el duc [[Albert V de Baviera]].
* SM l'arxiduc [[Ferran II d'Àustria]], nat a [[Linz]] el [[1529]] i mort a [[Linz]] el [[1595]]. Es casà amb [[Felipa Welser]] i en segones núpcies amb la princesa [[Anna Caterina Gonzaga]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Maria d'Àustria]], nada a [[Praga]] el [[1531]] i morta a [[Düsseldorf]] el [[1581]]. Es casà amb el duc [[Guillem V de Jülich-Cleves-Berg]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Magdalena d'Àustria]], nada el [[1532]] i morta el [[1590]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Caterina d'Àustria]], nada el [[1533]] i morta el [[1572]]. Es casà amb el rei [[Segimon II August de Polònia]].
* SAIR l'axiduquessa [[Elionor d'Àustria]], nada el [[1534]] i morta el [[1594]] a [[Màntua]]. Es casà amb el duc [[Guillem I de Màntua]].
* SAIR l'arxiduquessa Margarida d'Àustria, nada el [[1536]] i morta el [[1567]].
* SAIR l'arxiduquessa Joana d'Àustria, nada el [[1538]] i morta el [[1539]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Bàrbara d'Àustria]], nada el [[1539]] i morta el [[1572]] a [[Ferrara]]. Es casà amb el duc [[Alfons II d'Este]].
* SM l'arxiduc [[Carles II d'Estíria|Carles II d'Àustria]], nat el [[1540]] a [[Viena]] i mort el [[1590]] a [[Graz]]. Es casà amb la princesa [[Maria Anna de Baviera(arxiduquessa d'Àustria)|Maria Anna de Baviera]] ([[1551]]-[[1608]]).
* SAIR l'arxiduquessa Ursula d'Àustria, nada el [[1541]] i morta el [[1543]].
* SAIR l'arxiduquessa Helena d'Àustria, nada el [[1543]] i morta el [[1574]].
* SAIR l'arxiduquessa [[Joana d'Àustria]], nada el [[1547]] a [[Viena]] i morta el [[1578]] a [[Florència]]. Es casà amb el gran duc [[Francesc I de Toscana]].
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Sacre Imperi Romà|Emperador del Sacre Imperi]]|abans=[[Carles V, emperadordel romanogermànicSacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]|després=[[Maximilià II, emperadordel Sacre Imperi romanogermànicRomanogermànic|Maximilià II]]|anys=[[1556]]–[[1564]]}}
{{Finalitza taula}}
{{SacreImperi}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Ferran I Del Sacre Imperi Romanogermanic}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Madrilenys]]
[[Categoria:Emperadors de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Ducs de Caríntia]]
[[Categoria:Comtes de Tirol]]
[[CategorisCategoria:Ducs d'Àustria Anterior]]
219.054

modificacions