Pirateria barbaresca: diferència entre les revisions

Els '''pirates barbarescos''', també de vegades anomenats '''corsaris otomans''', van ser [[Pirateria marítima |pirates]] i [[corsaris]] que van actuar des del nord d'Àfrica (la [[costa barbaresca]]), on tenien les seves bases. Van actuar des de [[Tunis]], [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]], [[Alger]], [[Salé]] i ports del [[Marroc]], assetjant el trànsit marítim al [[Mediterrani]] occidental des del temps de les [[croades]] i que es va fer especialment intens després de la [[caiguda de Constantinoble]] (1453) en mans dels turcs otomans. Les ràtzies d'aquests pirates també es van dirigir als vaixells mercants que viatjaven a Àsia, vorejant Àfrica, fins a principis del segle XIX. Les seves places fortes estaven situades en diversos punts de la costa d'[[Àfrica del Nord]] coneguda com la [[costa barbaresca]] (terme que defineix el [[Magrib]], en ser els seus habitants originals d'[[ètnia berber]]), encara que la seva depredació s'estenia principalment per tot el Mediterrani, al sud al costat del litoral [[Oceà Atlàntic|atlàntic]] d'[[Àfrica occidental]], i a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic Nord]], arribant a punts tant al nord com al sud d'[[Anglaterra]], [[Irlanda]] i [[Islàndia]]. A més de capturar vaixells i apropiar de les seves mercaderies, l'altra faceta lucrativa de la seva activitat era l'assalt a pobles costaners europeus, especialment de la mediterrània occidental, de l'est de la península Ibèrica al sud de la itàlica, on es capturava als seus pobladors cristians que després eren venuts com a esclaus en els mercats nord-africans, a Algèria i Marroc.

 

Des de molt antic -com testimonia la campanya duta a terme per [[Juli Cèsar]] contra els pirates- i organitzadament des del [[segle XIV]], el [[mar Mediterrani]] va conèixer nombroses incursions de pirates i [[corsari]]s [[Imperi otomà|turcs]] i [[barbaresc]]s que atacaven les naus i costes europees enmig del conflicte entre el [[Cristianisme]] i l'Islam, que va culminar amb la [[Guerra de Granada|conquesta cristiana de Granada]] i la turca de [[Caiguda de Constantinoble|Constantinoble]], [[Xipre]] i [[Creta]].