Revolta Àrab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ enllaços interns
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]])
Línia 46:
|notes=
|}}
[[Fitxer:Flag_of_Hejaz_1917.svg|thumb|Bandera de la Rebel·lió Àrab, que representa la unió dels àrabs d'orient mitjançant els colors dels tres grans califats: el [[verd]], color de l'[[Islam]], fou l'estendard emprat a l'època dels [[califes ben guiats]]; el blanc és el del [[califat omeia]] i el negre el del [[califat abbàssida]]; el vermell del triangle representa als [[haiximites]], inspiradors i guies de la revolta. Amb el temps, l'ordre de les franges blanca i verda s'alteraria. El disseny però, ha sobreviscut en banderes com la de [[Palestina]] (idèntica a la segona versió d'aquesta), [[Jordània]] o la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]], alhora que n'ha inspirat d'altres como ara bé les de l'[[Iraq]], [[Síria]], [[Sudan]] o altres estats àrabs. ]]
La '''Rebel·lió Àrab''' -en àrab: الثورة العربية Al-Thawra al-`Arabīya; en truc: ''Arap İsyanları''- fou una [[sublevació]] iniciada pel rei de La Meca, [[Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) |Sayyid Hussein bin Ali]], contra l'[[imperi Otomà]] amb l'objectiu de crear un Estat [[àrab]] unificat des de la ciutat d'[[Alep]], a [[Síria]], fins a [[Aden]] al [[Iemen]]. La rebel·lió durà dos anys, des de [[1916]] fins a [[1918]], i forjà un efímer regne àrab que fou substituït ràpidament per la divisió colonial d'[[Orient Mitjà]] que pervisqué fins al segle XXI.
 
Línia 59:
En esclatar el conflicte, [[Horatio Herbert Kitchener|Kitchener]] intentà provocar l'aixecament de les tropes del Rei amb un missatge enviat a través de l'alt comissari britànic al [[El Caire|Caire]], on es deia que «si la nació àrab es col·loca al seu costat en aquesta guerra, [[Anglaterra]] [...] donarà als àrabs tota l'ajuda necessària contra una agressió estrangera». Era l'oportunitat, tant per al Rei com per als nacionalistes àrabs, de crear un Estat propi, alliberat de la tutel·la otomana i vist amb bons ulls pels aliats, que agrupés a tots els àrabs de l'Imperi. Aquest primer contacte derivà en una correspondència entre Husayn i [[Henry McMahon]], alt comissari britànic al [[El Caire|Caire]], entre [[1915]] i [[1916]]. El Rei va voler concretar l'oferiment britànic en la constitució d'un regne àrab que comprengués la Península Aràbiga i les terres de les actuals [[Síria]], [[Líban]], [[Palestina]], [[Jordània]] i [[Iraq]]. Després d'algunes reticències, la part britànica acceptà la idea, tot i que imposant certes retallades territorials, al marge dels quals «la Gran Bretanya està preparada per a reconèixer i donar suport a la independència dels àrabs en totes les regions compreses dins de les fronteres proposades pel Rei de La Meca» (Carta del [[24 d'octubre]] de [[1915]]). Els territoris exclosos eren els considerats com a estratègics pels aliats: el litoral mediterrani de l'actual [[Síria]], el [[Líban]] i el sud de l'[[Iraq]].
 
Amb totes aquestes garanties, la rebel·lió esclatà als suburbis de [[Damasc]] alhora que Husayn era nomenat rei de tots els àrabs a [[La Meca]], el 10 de juny de [[1916]]. Com a resposta, un exèrcit turco-alemany es preparà per a desplaçar-se cap a [[Medina]]. Les tropes àrabs, al seu torn, alliberaren primer [[La Meca]] i poc després [[Medina]], que era la seu de la guarnició otomana a l'[[Hijaz]]. Amb certs atacs al [[Ferrocarril del Hijaz|ferrocarril de l'Hijaz]], aïllaren a les tropes turques del [[Iemen]], impedint així l'arribada de nous contingents a la regió. Al juny de [[1917]] prengueren el port d'[[Àqaba ]] (actualment a [[Jordània]]), el que va facilitar l'arribada d'avituallament per a l'exèrcit àrab i els atacs aliats a la regió. La rebel·lió avançà cap al nord, prenent [[Jaffa]], a la costa palestina, el 17 de novembre de [[1917]]. Un mes més tard el general [[Edmund Henry Hynman Allenby|Allenby]] prengué [[Jerusalem]].
 
Al setembre de [[1918]], les tropes àrabs entraren a [[Damasc]], on s'intentaren crear les primeres institucions del nou regne àrab.