Sebastián Herrera Barnuevo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
||
Línia 4:
Nascut a [[Madrid]], va rebre els primers ensenyaments del seu pare l'escultor [[Antonio de Herrera Barnuevo|Antonio de Herrera]], en el taller del qual va rebre les seves primeres. Va entrar al taller de [[Alonso Cano]] als 19 anys, sent l'artista granadí la seva referència artística.
Sota la tutela del seu mestre va realitzar els seus primers treballs, com els esbossos i decoracions per a l'entrada a la capital de [[Marianna d'Àustria]] a [[1649]], on ja apareixen els seus grans dots de dibuixant i pintor. A partir d'aquest moment, treballarà pel seu compte i s'anirà introduint en el món de l'arquitectura amb treballs com el retaule de la capella del Crist de l'[[Església de Sant Genís d'Arle (Madrid)|església parroquial de Sant Genís]] ([[1657]]), al mateix temps que col·labora en la construcció de la capella de Sant Isidre a l'[[Església de San Andrés (Madrid)|església de San Andrés
El seu mestratge anirà creixent i amb ella el nombre d'encàrrecs, com el nou disseny barroc dels jardins i fonts del [[Palau Reial d'Aranjuez|Real Sitio de Aranjuez]] ([[1660]]), el que li valdrà el seu nomenament d'Ajuda de Furrer de la Casa Reial, i més important encara, de [[Majordom Major de les Obres Reials]] a la mort de [[Josep de Vila-real]] a [[1662]]. Acabat d'estrenar el seu càrrec va realitzar el vuitavat de la capella del [[Basílica de Nostra Senyora d'Atocha|convent de la Mare de Déu d'Atocha]] i el seu retaule major. La seva creixent ocupació en la construcció no va ser impediment per seguir realitzant monuments, pintures i decoracions, com el [[túmul]] funerari per honorar la mort de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] a [[1665]].
| |||