Élie Chouraqui: diferència entre les revisions

Després deixa l'exèrcit, convertint-se en "accidentalment" Internacional de Voleibol, el capità de França, va participar en la Copa d'Europa, Campionats del Món, amb la samarreta tricolor, més de 112 vegades.

 

 

Es va convertir en primer ajudant durant diversos anys, primer amb [[Claude Lelouch]] per a l'aventura és l'aventura particular, quan veiem a un soldat revolucionari d'Amèrica del Sud, o el bon any, però també altres grans directors francesos. Es crema els passos, primer a escriure guions que avui anomenem encant i necessitats, va dirigir un curtmetratge: Una pèrdua de temps, obté més d'un centenar d'anuncis i després es va reunir amb [[Anouk Aimée]]. Ell ho va escriure per al meu primer amor s'adapta una novel·la de [[Jacques-Alain Léger]]. Però ningú vol produir aquesta pel·lícula molt trist (la història d'un fill que va acompanyar la seva mare malalta a la vora de la mort en una història d'amor apassionat que voregen l'incest). Després va fundar la seva pròpia companyia i va produir 7 pel·lícules de la seva pròpia pel·lícula: "Jo podria perdre tot, però com jo no tenia res, no era molt". Juntament amb Anouk Aimée, va optar per [[Richard Berry]], que va aparèixer per primera vegada a la pantalla en un paper protagonista, [[Jacques Villeret]] i [[Nathalie Baye]]. [[Karl Lagerfeld]] va crear el vestuari, Hilton Mac Connico dissenys dels conjunts, i [[Robert Alazraki]] és l'operador. Elie Chouraqui, com a productor, perd molt, però la pel·lícula és un èxit de crítica que va llançar la seva carrera.