Salvador Dalí i Cusí: diferència entre les revisions

La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.<ref name=Llongueras>Llongueras, Lluís. (2004) ''Dalí'', Edicions B - Mèxic. ISBN 84-666-1343-9; [[Jean-Pierre Thiollet|Thiollet, Jean-Pierre]]. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. ISBN 978 2 35035 189 6 </ref> Morirà el [[1921]] i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El [[1910]] va inscriure al seu fill al ''Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció'' de [[Figueres]], en el qual aprendràaprendria la llengua de cultura de l'època, el francès. Dalí i Cusí serà fonamental en la carrera artística del seu fill, ja que li imposarà una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a l'[[Escola de Belles Arts]] de [[Madrid]]. El seu fill va acceptar el tracte. Posteriorment l'expulsarà de la família al saber que s’havia enamorat de [[Gala]] i que havien començat a viure junts. Escriurà llavors al gran amic del seu fill, [[García Lorca|Federico García Lorca]], explicant-li la seva reacció d'aquesta manera: "No sé si s'haurà enterat que vaig haver de fer fora el meu fill de casa. Ha sigut molt dolorós per a nosaltres però per dignitat va ser precís prendre aquesta decisió. La seva indignitat ha arribat a tal punt que accepta diners i menjar d’una dona casada."<ref>Daliccionari. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí. Enric Brou. Editorial Ensayo Tusquets. 2004, p. 232 </ref>

El seu fill li va fer diversos retrats, on destaca el seu caràcter autoritari. El més conegut és una pintura a l'oli de [[1925]] titulada [[Retrat del meu pare]]. Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional d’Art de Catalunya]] d'ençà que aquest la va adquirir el 1962. Es considera una de les millors pintures de joventut de Dalí. L'obra mostra un personatge amb caràcter, imponent i majestuós des d'una perspectiva de tres quarts. La seva mirada es dirigeix a l'espectador amb agudesa, com si no volgués perdre de vista al seu brillant i rebel fill. Aquesta obra forma part delde conjunt d'obresles que Salvador Dalí filli Domènech va seleccionar per a la seva primera exposició individual, aque lesva Galeriestenir Dalmaullocel novembre de Barcelona1925 el novembre de 1925 a les Galeries Dalmau de Barcelona .<ref>Robert Descharnes: Dalí de Gala. Lausana. Éditions Deoël, 1962, p. 134. </ref>

Com a esperantista, Dalí i Cusí va ser un dels pioners de la promoció de la [[llengua auxiliar]] internacional [[esperanto]] a Catalunya.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2010|editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|isbn = ISBN 978-84-936728-6-7}}</ref> Així, el [[1905]] va escriure un article de tres pàgines a la primera revista en català, editada per [[Paul Berthélot]] a Ceret, peri Paulque Berthélotagrupava esperantistes de les dues bandes dels Pirineus. També va participar al 5è [[Congrés Universal d'Esperanto|congrés universal d'esperanto]], celebrat a [[Barcelona]] el [[1909]], juntament amb personalitats com [[Frederic Pujulà i Vallés|Pujulà i Vallés]], [[Jaume Grau Casas|Jaume Grau]], [[Vicente Inglada Ors|Inglada Ors]] o el mateix [[Zamenhof]], que havia creat la llengua el [[1887]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font (coord.)|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = |data =2010 |editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|pàgines =472 |isbn =ISBN 978-84-936728-6-7 }}</ref>