Prostaglandina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 10:
== Història ==
Les prostaglandines van ser descobertes al 1930 per dos ginecòlegs nord-americans (Kurgrok i Lieb), que van observar que secrecions de les glàndules genitals de mamífers induïen contracció i relaxació en preparacions de múscul llis aïllat, en concret d’úter humà.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Mendoza Patiño|nom = Nicandro|títol = Farmacología médica|url = http://books.google.es/books?id=EUBNE4Y0v9sC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=true|edició = |llengua = Castellà|data = 2008|editorial = Editorial Médica Panamericana S.A.|lloc = Madrid, Espanya|pàgines = 388-389|isbn = 978-968-7988-44-3}}</ref>
[[Ulf Svante von Euler]], al 1935, va aïllar el compost responsable a partir del líquid seminal i el va identificar com un àcid liposoluble, que va denominar prostaglandina (del grec ''prostates'' i el llatí ''glandula''), ja que considerava que aquesta substància es trobava únicament a la [[pròstata]]. Més tard es va demostrar que les prostaglandines són secretades per molts altres teixits, on desenvolupen diverses funcions.[[File:Uff von Euler.jpg|thumb|Doctor Ulf von Euler a l'Institut Karolinska, abril 1971.]]Degut a la Segona Guerra Mundial, no va haver més avanços en aquest camp fins al 1969, quan E. J. Corey va portar a terme les primeres síntesis totals de prostaglandines
Poc després, al 1970, Sultan Karim va ser el primer en utilitzar les prostaglandines per la inducció satisfactòria del part. Des de llavors, nombrosos informes han confirmat l'èxit dels resultats en la inducció del part en pacients amb cèrvix immadur.
Línia 31:
Aquests dos enzims no actuen sobre l'AA esterificat, pel qual primer ha de ser alliberat en forma d'àcid gras lliure dels [[fosfolípid]]s (en el segon carboni de la fosfatidilcolina i la fosftidiletanolamina) de membrana per fosfolipases.
L’hidrolització de l’àcid araquidònic d’aquests lípids de membrana depèn de l’activació de les fosfolipases cel·lulars (A2 i/o C) a partir de l’acció d’estímuls externs com l’[[adrenalina]], la [[trombina]] o la [[bradicina]] que causen l’activació d'una [[proteïna G]]<ref> Alberts, Bruce; Alexander Johnson, Julian Lewis, Martin Raff, Keith Roberts, i Peter Walters. Molecular Biology of the Cell; Fourth Edition. Nova York i Londres: Garland Science, 2002. ISBN 0-8153-3218-1. OCLC 145080076 48122761 57023651 69932405.</ref>. Un cop obtingut, l’àcid araquidònic és metabolitzat en forma ràpida fins a obtenir productes oxigenats per acció de diferents sistemes enzimàtics com la ciclooxigenasa, lipooxigenases o famílies del citocrom P-450. La prostaglandina H2 sintasa-1 catalitza la formació de prostaglandina
[[Fitxer:Ciclooxigenasa.jpg|thumbnail|La prostaglandina H2 sintasa-1 es troba ancorada a la membrana del reticle endoplasmàtic]]
Existeixen dues isoformes d’aquest enzim: COX-1 (s’expressa en forma constitutiva en totes les cèl·lules) i COX-2 (no es mostra de forma constituiva però pot ser induïda per citocines, factors de creixement,endotoxines i [[carcinogen]]s del tabac). Les ciclooxigenases actuen sobre l’àcid araquidònic i provoquen dues accions diferents: oxigena i produeix una estructura d’anell formant l’endoperòxid cíclic PGG2 i una activitat de peroxidasa que transforma
Els endoperòxids obtinguts (G i H) són químicament inestables, però per acció enzimàtica es transformen en diversos productes que inclouen les prostaglandines (
Totes les cèl·lules són capaces de sintetitzar endoperòxids cíclics a partir de l’àcid araquidònic un cop lliure (a excepció dels [[eritròcits]]) però la seva transformació varia en cada teixit ja que depèn dels enzims que estiguin presents. Per exemple, el pulmó pot sintetitzar tant prostaglandines com tromboxans, en canvi, les plaquetes no presenten els enzims necessaris per sintetitzar prostaglandines (però presenten TXA2, així que tenen la possibilitat de sintetitzar tromboxà).
Línia 61:
* [[Corticosteroides]] (inhibeixen la producció de la fosfolipasa A2).
* Inhibidors selectius de la COX-2 o coxibs.
Tant els [[AINE]]s com els coxibs poden augmentar el risc d'infart de miocardi si es prenen durant més de 18 mesos. Una de les noves hipòtesis que poden expicar aquest efecte advers cardiovascular és que els coxibs creen un desequilibri en el TxA2 ([[tromboxà]]) i la
[[Fitxer:Aspirin-skeletal.svg|thumbnail|esquerra|Estructura de l'àcid acetilsalicílic]]
Línia 71:
[[Fitxer:Metabolització de la PGE2.jpg|thumbnail|Metabolització de la PGE2]]
La prostaglandina
En termes generals,
D'altra banda, recentment també s'ha documentat que les
[[Fitxer:Prostaglandin E2.svg|thumbnail|Prostaglandina E2]]
'''Les fonts de
Els dos enzims COX produeixen només els precursors de les PG. En aquest cas, la síntesi de
==Funcions==
Línia 123:
Les prostaglandines afavoreixen la maduració del coll uterí. S’administra prostaglandina per mitjà d’un gel que és introduït a la vagina (normalment, el fàrmac ''Cervidil'') o bé amb un comprimit per via oral. Si s’utilitza sola, la prostaglandina pot desencadenar el part, però també es pot utilitzar abans d’administrar la hormona [[oxitocina]], que indueix les contraccions.<ref>{{Ref-web|url = http://kidshealth.org/parent/en_espanol/embarazo/inductions_esp.html#|títol = Kids Health: Inducción al parto|consulta = 24 octubre 2014|llengua = Castellà|editor = Larissa Hirsch|data = octubre 2013}}</ref>
La
La indometacina o l’aspirina són capaces de prolongar la duració del part, tant en animals com en humans, ja que inhibeixen la producció de prostaglandines.
Les prostaglandines també s’utilitzen per induir l’[[avortament]]. En aquest cas
=== Tractament de la disfunció erèctil ===
Línia 133:
<nowiki> </nowiki>L’Alprostadil és una versió sintètica de la prostaglandina E que s’usa per tractar la [[disfunció erèctil]]. L’Alprostadil interacciona amb receptors de membrana que estimulen l’adenilatociclasa, augmentant els nivells intracel·lulars d’AMP-cíclic, activant la proteïna [[quinasa]], cosa que provoca la relaxació muscular. Això permet que aquest fàrmac indueixi l’erecció relaxant el múscul llis del membre reproductor masculí i dilatant les artèries cavernoses. Aquesta dilatació va acompanyada per un augment del flux arterial, al mateix temps que s’incrementa la resistència venosa de retorn. Com a resultat, els espais lacunars s’expandeixen i s’omplen de sang, que queda atrapada.<ref>{{Ref-web|url = http://escuela.med.puc.cl/publ/manualurologia/DisfuncionesSexuales.html|títol = Manual de urología esencial. Disfunciones sexuales|consulta = 24 octubre 2014|llengua = Castellà|editor = Dr. Carlos Martínez S.|data = }}</ref>
L’Aprostadil es pot
* Per injecció directa a la base del membre o a un costat.
* Per teràpia auto-administrada intrauretral, la qual consisteix en la utilització d’un aplicador que inserta un petit supositori d’Alprostadil, que és col·locat uns 5 centímetres en la uretra. El supositori és absorbit pel teixit erèctil, augmentant el flux sanguini, cosa que provoca l’erecció.
Línia 146:
El [[fenomen de Raynaud]] és un trastorn poc freqüent dels vasos sanguinis que afecta generalment als dits de les mans i els peus. Aquesta malaltia provoca un estrenyiment dels vasos sanguinis quan la persona experimenta fred o estrès, de manera que la sang no pot arribar a la superfície de la pell.
Les prostaglandines són àmpliament utilitzades com a tractament del fenomen de Raynaud, principalment en casos greus que no responen al tractament vasodilatador habitual, que sol ser algun antagonista del calci. Les prostaglandines són usades ja que
són potents vasodilatadors i antiagregants de plaquetes, i el seu efecte es manté més enllà del moment de la seva administració. La més utilitzada és l’Iloprost, un anàleg estable de la == Implicacions ==
Linha 153 ⟶ 155:
=== Úlceres pèptiques ===
Les prostaglandines són produïdes per la ciclooxigenasa a la mucosa gàstrica, a més d’altres moltes parts de l’organisme. La inhibició de la ciclooxigenasa per part de l’aspirina o altres AINE s’associa amb la lesió i úlcera gàstrica. El mecanisme fisiopatològic de la major formació d’úlceres gàstriques és la disminució de la producció de ciclooxigenasa i de prostaglandines
=== Càncer ===
Linha 159 ⟶ 161:
En diversos estudis s’ha pogut observar una relació entre l’expressió d’un tipus de prostaglandina amb algunes classes de càncer.
Les ciclooxigenases (COX) són [[enzims]] que inicien la síntesis de
La
La
Nombrosos estudis han demostrat que els AINE, com l’aspirina, poden produir una regressió d’adenomes intestinals i prevenir el càncer colorectal, de manera que poden utilitzar-se com a quimiopreventius. Això és conseqüència de la seva funció com inhibidors de la síntesi de prostaglandines.
Linha 170 ⟶ 172:
Al 2012, la Universitat de Pennsylvania (EEUU) va portar a terme una investigació liderada per George Cotsarells, on van identificar el que podria ser la clau de l’alopècia androgènica, la forma més comú de calvície, que afecta al 80% dels homes europeus abans dels 70 anys.
Per l’estudi es va analitzar l’activitat de més de 20.000 gens en el cuir cabellut de cinc homes entre 40 i 65 anys sotmesos a un transplantament capil·lar i es van comparar els gens actius de les zones amb cabell amb els de les zones despoblades. D’aquesta manera van observar que el gen amb major activitat a les zones despoblades era un gen relacionat amb la fabricació de la prostaglandina
[[Fitxer:Prostaglandina D2.jpg|thumb|<ref>{{Ref-web|url = http://www.pgd2.es/2012/10/pgd2-la-culpable-de-la-calvicie.html#more|títol = Posible cura de la calvicie al identificar la causa|consulta = 25 octubre 2014|llengua = Castllà|editor = |data = 22 març 2012}}</ref>Un fol·licle humà on s'aprecia clarament la concentració de la PGD2, marcada en verd.]]
Un estudi posterior amb 17 voluntaris afectats per alopècia ha corroborar que la calvície progressa a les zones del cuir cabellut amb un excés de
Els científics han demostrat també que la
Evidentment, la
[[Categoria:Lípids]]
[[Categoria:Metabolisme]]
| |||