Tour de França de 1934: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composaven > componien
Línia 69:
== Desenvolupament de la cursa ==
La primera etapa del Tour fou guanyada pel vencedor de l'[[Tour de França de 1933|edició anterior]], [[Georges Speicher]], amb la qual cosa passà a vestir el primer [[mallot groc]]. En la segona etapa va perdre el liderat en quedar fraccionat el gran grup i ell quedar relegat a un segon grup, mentre [[Antonin Magne]] entrava en el grup capdavanter i passava a liderar la cursa.<ref name="Gann"/>
 
Després de la sisena etapa, abans de les dures ascensions als [[Alps]], Magne liderava la cursa amb gairebé 8 minuts sobre el segon classificat, [[Giuseppe Martano|Martano]]. Als Alps [[René Vietto]] va ser el millor, guanyant la setena i novena etapes i passant a ocupar la tercera posició en la classificació general, a mitja hora de Magne. Si no hagués perdut 40 minuts en les dues primeres etapes, per culpa de diverses punxades, hauria passat a liderar la cursa. Martano havia estat capaç de reduir el marge de Magne a poc més de dos minuts.<ref name="Gann"/>
 
Les etapes 12 a 14, que servien per unir els [[Alps]] amb els [[Pirineus]], van ser guanyades per ciclistes francesos, sense canvis importants en la classificació general. En la quinzena etapa Magne va atacar en la primera ascensió, però Martano no es va despenjar. Al pas pel [[coll de Pimorent]], Vietto va ser el primer, seguit per Magne i Martano. En el descens Magne va caure per culpa d'un sot,<ref name="revealed">{{cite web|url=http://www.cyclingrevealed.com/Dec05/top25-13.htm|title=1934: "Roi" Rene's Regal Sacrifice|year=2004|work=Top 25 All Time Tours|author=Barry Boyce|publisher=Cyling revealed|accessdate=5 January 2010}}</ref> i va trencar part de la roda davantera de la bicicleta. Martano va veure opcions a deixar enrere Magne i va accelerar. Magne va preguntar a Vietto per la seva bicicleta, però Vietto només li va cedir la roda davantera. Poc després d'adonà que el quadre de la bicicleta també havia quedat malmès en l'accident, de manera que quan Speicher, el següent ciclista francès en aparèixer, Magne li va agafar la bicicleta. Vietto va haver d'esperar diversos minuts per aconseguir una roda davantera de substitució i va perdre totes les possibilitats a la victòria d'etapa. Un fotògraf va fer una fotografia a Vietto plorant, amb una bicicleta sense la roda davantera. Quan aquesta fotografia es va publicar els diaris el van anomenar "Li Roi René" (el rei René).<ref name="Gann"/>
 
En la setzena etapa les coses van empitjorar per a Vietto, ja que tot i ser el primer en coronar els dos primers ports de l'etapa, amb Magne i Martano seguint-lo ben a prop. En el descens del [[Coll de Portèth d'Aspèth|Portèth d'Aspèth]], Magne va caure novament i va trencar la roda del darrere. Vietto no ho va veure i continuava al davant. Quan acabà el descens un jutge de la cursa l'informà de la caiguda de Magne. [[Roger Lapébie]] estava pel davant, mentre la resta de ciclistes francesos estaven molt enrere, per la qual cosa Magne estava sense companys de suport. Vietto va girar cua fins arribar on era Magne, el qual va agafar la bicicleta de Vietto. Magne va reiniciar el descens, fins arribar on l'esperava Lapébie, i junts atraparen a Martano. Vietto va haver d'esperar a què el cotxe de suport li portés una bicicleta nova i va acabar perdent quatre minuts respecte a Magne, Martano i Lapébie. Vietto no estava content amb el que havia passat, i opinava que Magne no sabia anar en bicicleta i que Lapébie no hauria d'haver estat avançat. Per altra banda, Magne estava agraït pel que havien fet Vietto i Lapébie.<ref name="Gann"/>
 
En la distena etapa Magne va deixar enrere a Martano, el qual va trencar el quadre de la bicicleta,<ref>{{cite web|url=http://www.wielercentrum.com/tourdefrance/achtergronden/tourverhalen/1934--Antonin-Magne-wint-dankzij-de-opoffering-van-Ren%C3%A9-Vietto-516.html|title=1934: Antonin Magne wint dankzij de opoffering van René Vietto|date=19 març 2003|accessdate=5 gener 2010|language=Dutch|publisher=tourdefrance.nl}}</ref> i va acabar perdent 13 minuts respecte a Magne, el qual va guanyar l'etapa, per la qual cosa quedà a gairebé 20 minuts en la general.<ref name="Gann"/> En la divuitena etapa Magne va perdre quatre minuts respecte a Martano. Podria haver estat més temps si no fos perquè Vietto i Lapébie havien recollit les bonificacions al pas pels colls i en l'arribada.<ref name="Gann"/>
 
En les posteriors etapes planes no es produïren canvis significatius en la classificació general, excepte en la [[contrarellotge individual]] de la vint-i-unena etapa. Magne en va ser el vencedor i augmentà la diferència respecte a Martano en 8 minuts més.<ref name="Gann"/> Per la seva banda Vietto havia recuperat temps, cosa que li havia permès passar a ocupar la cinquena posició en la classificació general, alhora que guanyava la [[Gran Premi de la muntanya al Tour de França|classificació de la muntanya]].<ref name="revealed"/> Magne havia fet una cursa constant durant tot el Tour, i s'havia beneficiat per tenir al seu voltant un gran equip de suport. Aquesta era la seva segona victòria al Tour de França, després de l'aconseguida el [[Tour de França de 1931|1931]], i la cinquena consecutiva per a ciclistes francesos.<ref name="revealed"/>
 
== Resultats ==