Immunoglobulina A: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 64:
== Funcions ==
Aquesta immunoglobulina posseeix una gran capacitat neutralitzant (l'anticòs s'uneix a un virus i l’inutilitza) i precipitant. Per contra, la seva capacitat de fixar el [[Sistema del complement|sistema complement]] i [[Opsonització|d’opsonització]] són molt febles, limitant-se el seu efecte a [[neutròfils]] i no a [[macròfags]]. Per tant, la IgA no pot activar el sistema complement ni té capacitat d'opsonització, però, sí que pot bloquejar antígens. Elimina els patògens, a través de les mucoses, gràcies a la seva forma [[tetravalent]] que forma grans complexos antigen-anticòs.
El paper biològic de la IgA en les secrecions és divers.
# En la
#*
#* Neutralitza els virus impedint la colonització de la mucosa.
#* Desenvolupa una funció antibacteriana perquè impedeix l'adherència i la colonització de les superfícies mucoses, neutralitzant les toxines bacterianes.
Linha 80 ⟶ 78:
=== Receptors ===
La regió Fc té un gran paper en la funció de la IgA perquè interacciona amb els receptors de la membrana cel·lular. Aquesta interacció que es pot donar en les dues formes de
* '''FcαRI: '''
[[Fitxer:Rfghjkl0001.png|thumb|Estructura del receptor FcaRI que s'uneix a la regió Fc de la immunoglobulina A.]]
Linha 96 ⟶ 92:
Els precursors de les cèl·lules plasmàtiques productores de la immunoglobulina es troben com a [[limfòcits B]] provinents de la [[medul·la òssia]]. És allà on aquests precursors interaccionen amb els antígens, que entren des de l’intestí fins a les cèl·lules epitelials especialitzades.
Aquestes molecules precursores proliferen i maduren als [[ganglis limfàtics]] transformant-se en les [[cèl·lules blàstiques]] que contenen l'anticòs. Tot seguit, són transportades a través dels ganglis limfàtics fins a l'intestí prim. Després d'anar a l’intestí,
Per la gènesi i el manteniment del cicle cel·lular de la IgA s’assumeixen tres particularitats: # Encara que la producció de la IgA estigui prederminada, aquesta no controla per si mateixa la seva migració a les mucoses.
# La migració de l’antigen és independent.
# És necessària la presència de cèl·lules T especials capaces d’ajudar a la producció de IgA.
Linha 103 ⟶ 101:
=== IgA secretora <ref>{{Ref-llibre|cognom = Margni|nom = Ricardo Aníbal|títol = Inmunología e Inmunoquímica. Fundamentos|url = |edició = Cinquena edició|llengua = castellà|data = 1996|editorial = Editorial Médica Panamericana|lloc = Argentina|pàgines = |isbn = 950-06-1495-2}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://biologiamedica.blogspot.com.es/2010/09/iga-secretoria-en-la-leche-materna-la_21.html|títol = IgA secretoria en la leche materna|consulta = 24-10-2014|llengua = castellà|editor = |data = |nom = Leonardo|cognom = Capuñay}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Regueiro|nom = J. R.|títol = Inmunología. Biología y Patología del Sistema Inmune|url = |edició = Segona edició|llengua = castellà|data = 1997|editorial = Editorial Médica Panamericana|lloc = Madrid|pàgines = |isbn = }}</ref> ===
La IgA és la principal immunoglobulina de les secrecions. L’anticòs (que es transformarà en IgA secretora) és sintetitzat localment per cèl·lules plasmàtiques que es troben en determinades glàndules (salival, lacrimal i mamària) i en les mucoses que tenen contacte amb el medi extern, tot i que una petita part és sintetitzada als vasos sanguinis. Un cop sintetizada, la IgA secretora dimèrica (IgA)<sub id="mwmg">2</sub> entra a l’espai cel·lular interepitelial creuant la [[membrana basal]]. Dins d'aquesta, hi ha dues maneres per fer que el component secretori (CS) s’uneixi a la immunoglobulina i aquesta adquireixi algunes propietats particulars, com per exemple, una gran resistència a l’acció [[proteases]]:
# El component secretori abans s’ha compactat a l’[[aparell de Golgi]] i ha estat segregat dins la membrana basal. Un cop la
# Hi ha estudis que confirmen que pot haver una segona manera de secretar la IgA al lumen intestinal, mitjançant el receptor pIgR. El receptor d’IgA polimèric (pIgR) és sintetitzat pel reticle endoplasmàtic i transportat a l’aparell de Golgi (fins al [[Red del trans Golgi|TGN]]) i d’allà, mitjançant vesícules, és portat a la superfície cel·lular interepitelial, on s’allibera. Seguidament, s’uneix a la (IgA)<sub id="mwpA">2</sub> i torna a entrar a la cèl·lula per endocitosi. Un cop a dins, el receptor entra a l’endosoma, on és empaquetat en vesícules de transcitosi i transportat a la superfície cel·lular apical, on fa la [[Transcitosi|transcitosi,]] quedant-se amb una part dins la cèl·lula. Allà és on el pIgR és tallat, i la part extracel·lular del pIgR (que és denominada component secretori) és alliberada juntament amb la (IgA)<sub id="mwpg">2 </sub>al lumen intestinal.
[[File:Ig a2 secre.jpg|thumb|497x497px|Estructura de la
[[Fitxer:IGA_SECRETORA......FOTO.jpg|centre|thumb|409x409px|IgA secretora]]
| |||