Prostaglandina: diferència entre les revisions

[[File:Esquema tipus prostaglandines i inhibició.jpg|thumb|Esquema tipus prostaglandines i inhibició]]

 

 

Les prostaglandines, les prostaciclines, els tromboxans i els leucotriens i altres eicosanoides són hormones locals amb funció autocrina i paracrina, ja que són de vida breu. Com a tals alteren activitats de les cèl•lules on es sintetitzen i de les cèl•lules adjacents per unió a receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs, també coneguts com a receptors transmembrana de set dominis o 7TM), una gran família de receptors proteïcs que detecten molècules del medi extracel•lular i activen vies intracel•lulars de transducció de senyal, i en última instància, respostes cel•lulars. La natura d’aquests efectes varia d’un tipus de cèl•lula a un altre segons el tipus de receptor, a diferència de les accions més comunes de les hormones universals, com la insulina o el glucagó.