Forma de govern: diferència entre les revisions

{{llegenda|#808000|dictadures militars}}]]'''Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern''' o '''model polític''' són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'estat o dret constitucional. Fa referència al model d'organització del poder constitucional que adopta un Estat en funció de la relació existent entre els diferents poders. La manera en què s'estructura el poder polític per exercir la seva autoritat en l'Estat, coordinant totes les institucions que el formen, fa que cada forma de govern necessiti d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Aquests models polítics varien d'un estat a un altre i d'una època històrica a una altra. La seva formulació se sol justificar ludint a moltes diferents causes: estructurals o idiosincràtiques (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o conjunturals (períodes de crisi econòmica, catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molta diferent naturalesa, buits de poder, manca de consens o de lideratge, etc.), però sempre com plasmació política d'un projecte ideològic.

 

 

Hi ha molt diverses nomenclatures per denominar les diferents formes de govern, des dels teòrics de l'Antiguitat fins a l'Edat Contemporània, en l'actualitat solen utilitzar-se de forma habitual tres tipus de classificacions: El caràcter electiu o no de la direcció d'Estat defineix una classificació, entre repúbliques (electiva) i monarquies (no electiva). El grau de llibertat, pluralisme i participació política defineix una altra classificació, entre sistemes democràtics, autoritaris, i totalitaris, segons permetin en major o menor grau l'exercici de la discrepància i l'oposició política o bé neguen més o menys radicalment la possibilitat de [[dissidència]] (establint un [[règim de partit únic]], o diferents tipus de règims excepcionals, com les [[dictadures]] o les [[juntes militars]]); Al seu torn el sistema electoral pel qual en els sistemes participatius s'expressa la voluntat popular ha tingut molt diverses conformacions històriques (democràcia directa o assembleària, democràcia indirecta o representativa, sufragi censitari o restringit, sufragi universal masculí o d'ambdós sexes, diferents determinacions de la majoria d'edat, segregació racial, inclusió o no dels immigrants, i altres), així com molt diferents maneres d'alterar o desvirtuar (''[[burg podrit]], [[gerrymandering]], [[frau electoral]], [[tupinada]]''). La relació existent entre la direcció de l'estat, el govern i el parlament defineix una altra classificació més, entre [[presidencialisme]] i [[parlamentarisme]] (amb molts graus o formes mixtes entre un i altre). Aquestes tres classificacions no són excloents, sinó que es complementen, de manera que una república pot ser democràtica (Estats Units o Sud-àfrica) o totalitària (la Xina o Cuba), una democràcia republicana pot ser parlamentària (Alemanya o l'Índia) o presidencialista (França o Argentina), i una monarquia pot ser democràtica i parlamentària (Regne Unit o Japó), no democràtica (Aràbia Saudita o Ciutat del Vaticà) o situar-se en posicions intermèdies (Marroc), molt habitualment qualificades de forma més o menys [[anacrònica]] amb termes propis de les formes històriques de la monarquia ([[monarquia feudal]], [[monarquia autoritària]], [[monarquia absoluta]]).