Viquipèdia

Prostaglandina: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 74:
==Tipus==
 
{| class="wikitable"
|-
! Tipus de PG !! Receptor !! Tipus de GPCR !! Funció
|-
| [[PGI2]] || [[IP]] || [[Gs]] ||
* [[vasodilatació]]
* inhibició de l'agregació plaquetària
* broncodilatació
|-
| [[PGE2]] || [[EP1]] || [[Gq]] ||
* broncoconstricció
* contracció del múscul llis de l'aparell digestiu
|-
| || [[EP2]] || [[Gs]] ||
* broncodilatació
* relaxació del [[múscul llis]] de l'[[aparell digestiu]]
* vasodilatació
|-
|| [[EP3]] || [[Gi]] ||
* ↓ secreció àcid gàstric
* ↑ secreció mucus gàstric
* contracció del múscul llis de l'aparell digestiu
* inhibició de la [[lipòlisi]]
* ↑ resposta plaquetària als seus agonistes
|-
| || No especificat || ||
* [[Hiperalgèsia]]
* Pirogènic
|-
| [[PGF2α]] || [[FP]] || [[Gq]] ||
* Contracció uterina
* Broncoconstricció
|}
Prostaglandina
[[Fitxer:Metabolització de la PGE2.jpg|thumbnail|Metabolització de la PGE2]]
La prostaglandina E<sub>2</sub> (PGE<sub>2</sub>) indueix la relaxació del [[múscul llis]] al ronyó però la contracció del mateix als vasos sanguinis perifèrics i a les vies respiratòries. Promou la formació de teixit ossi i inhibeix la son, provoca [[febre]] i inhibeix la funció leucocítica. PGE<sub>2</sub> és coneguda com a inductora de la febre i del dolor, però també com a protectora de l'aparell digestiu mitjançant la inducció de la secreció de bicarbonat duodenal i la inhibició de la producció de l'àcid gàstric. També regula els ritmes circadians i inhibeix la lipòlisi. És essencial per al creixement dels [[fol·licles ovàrics]], la promoció de la relaxació cervical i de la contracció uterina.
Linha 80 ⟶ 114:
[[Fitxer:Prostaglandin E2.svg|thumbnail|Prostaglandina E2]]
'''Les fonts de PGE<sub>2</sub>'''
 
Els dos enzims COX produeixen només els precursors de les PG. En aquest cas, la síntesi de PGE<sub>2</sub> és completada per la PGE sintasa (PGES), la qual realitza l'oxidoreducció de la prostaglandina H<sub>2</sub> a la E<sub>2</sub>. De les tres isoformes conegudes, la PGES-1 microsomal (mPGES-1), és una proteïna associada a membrana, com COX-1 i COX-2, de 17kDa que forma un homotrímer, i altament expressada en la placenta humana, testicles, intenstí prim, còlon, així com en les línies cel·lulars A549 (tumor pulmonar) i HeLa (de càncer cervical). L'expressió de mPGES-1, com la COX-2, està fortament i transitòria induïda per mediadors inflamatoris, donant lloc al paradigma que COX-2 i mPGES-1 estan emparellats funcionalment. Un segon enzim, mPGES-2, és sintetitzat a la membrana de Golgi, i llavors tallada per produir l'enzim madur i citosòlic. Està constitutivament expressada en molts teixits normals i no està induïda per mediadors inflamatoris. Els ratolins deficients d'aquest enzim no van mostrar cap canvi en la producció de PGE<sub>2</sub>, plantejant si aquest enzim és realment una sintasa de PGE<sub>2</sub>. Finalment, la PGES citosòlica (cPGES) també és coneguda com a p23 i està associada amb nombroses proteïnes, incloses les proteïnes del shock de calor Hsp70 i Hsp90. Aquests complexos s'uneixen a elements de resposta genòmica d'una manera dependent d'hormona. La sobreexpressió de cPGES a les cèl·lules suggereix que aquest enzim converteix PGH<sub>2</sub> derivat de la COX-1, però no de la COX-2, a PGE<sub>2</sub>, funcionalment enllaçant els cPGES amb la COX-1.
 
==Funcions==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Prostaglandina»