Diferència entre revisions de la pàgina «Nomenclatura binomial»

m (Corregit: respecte els codis > respecte als codis)
== Ús i avantatges de la nomenclatura binomial ==
Els avantatges de la nomenclatura binomial provenen principalment de la seva senzillesa i ús generalitzat:
 
* El mateix nom pot usar-se en totes les llengües, evitant problemes de traducció,
* Cada espècie pot ésser identificada de manera específica i sense ambigüitat amb només dues paraules i,
* Aquest sistema ha estat adoptat internacionalment des de [[1753]] en [[botànica]], [[1758]] en [[zoologia]] i [[1980]] en [[microbiologia]].
 
Tot i això, aquesta estabilitat no és ni de bon tros absoluta. Un organisme pot tenir més d'un nom científic en ús, depenent de l'opinió dels científics, la conservació taxonòmica respecte als codis de nomenclatura o els avanços en [[filogènia molecular]]. Una altra font d'inestabilitat és la norma que estableix que la nomenclatura ha de respectar l'ordre en què una espècie va ser descoberta i anomenada.
 
Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), els cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles. Per exemple, el codi de nomenclatura de plantes ICBN no permet la [[Tautònim|tautonomia]], mentre que el ICZN (per a animals) sí. S'ha provat d'impulsar un codi general anomenat BioCode que substituiria tots els altres, unificant-los, però també s'està discutint la possibilitat d'un PhyloCode o codi filogenètic que anomenaria totes les espècies i grups filogenèticament.
 
 
{{ORDENA:Nomenclatura Binomial}} <!--ORDENA generat per bot-->
Usuari anònim