Autoestima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
L''''autoestima jo crec que''' és el [[sentiment]] [[subjectiu]] del propi [[jo]] que acompanya a la [[valor]]ació global que una [[persona]] fa d'ella mateixa.<ref name=lrm>''La autoestima'', Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, [[2007]]. ISBN 978 84 670 2465 4 {{es}}</ref> La majoria de persones sanes s'[[amor|estimen]] a ells mateixos, és a dir, tenen una autoestima saludable i positiva, i a més creuen que tenir major autoestima de la mitjana.<ref name=lrm/> Una autoestima deficient és indesitjable, però també ho és una autoestima massa elevada, que pot induir al narcisisme, abús de poder, violència, tirania, etc.<ref name=lrm/> Es tracta d'un tret de la [[personalitat]] modificable segons les pròpies vivències, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen a la persona, els èxits aconseguits, els missatges rebuts i altres factors. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva.
 
La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la [[infantesa]]. El concepte d'un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona. Segons Kenneth Kendler, aproximadament el 30% de l'autoestima d'una persona està determinada [[gen]]èticament a través de la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l'entorn. A l'any i mig un nen comença a poder comportar-se com a ser social i també a ser conscient de les seves capacitats i limitacions. Cap als dos anys comença a tenir en compte les reaccions dels adults front als comportaments, si percep que estan orgullosos d'ell es fomenta una autoestima saludable mentre que la vergonya i la culpa es relacionen amb perdre valor i dret a ser estimat. Cap als quatre anys el nen reforça la seva identitat i comença a seleccionar i guardar el que consideri records importants. Entre els set i vuit anys comencen a tenir conflictes interns, a viure la diferència entre el que voldrien ser o fer i el que pensen que han de fer i que haurien de ser. Poc més tard comencen a adonar-se de que existeixen actes mentals com dominar-se, criticar-se o autoenganyar-se.<ref name=lrm/>