Stanley Kubrick: diferència entre les revisions

'''Stanley Kubrick''' ([[Nova York]], [[1928]] – [[Harpenden]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fou un famós i sovint controvertit [[guionista]], [[productor de cinema| productor]] i [[director de cinema]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]] que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual. Fou guardonat amb nou [[Oscar]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.<ref name=LV99>{{ref-notícia|cognom=Ramos|nom=Rafael| títol=Kubrick, la fi d'una odissea del cinema|publicació=La Vanguardia|data=8 de març de 1999}}</ref>

Aquesta experiència li serviria per introduir-se a la indústria cinematogràfica, fet que va confirmar amb el rodatge del seu primer llarg ''[[Fear and Desire]]'' el [[1953]]. D'aquesta cinta en queden ben poques còpies, ja que el mateix Kubrick s'encarregà, en assolir cert ''status'' i reconeixement com a director, de fer-les desaparèixer de la circulació, per considerar-la immadura i, en les seves paraules, una "errada". El film contava la història d'un escamot de soldats que lluita a una terra desconeguda. Els dos bàndols enemics enfrontats estan interpretats pels mateixos actors, fet que reflecteix el caràcter encara amateur d'aquesta realització.

L'any [[1960]], Kirk Douglas va produir i protagonitzar la següent pel·lícula de Kubrick, ''[[Espàrtac (pel·lícula de 1960)|Espàrtac]]'' (''Spartacus''), que havia estat en un primer moment encomanada al realitzador [[Anthony Mann]] qui, en no satisfer les demandes de Douglas, va delegar el treball en Stanley Kubrick, que en aquella època acabava de trencar la seva col·laboració amb [[Marlon Brando]] al rodatge d'''One-Eyed Jacks''. Kubrick acceptà i finalitzà la cinta, sabent que, tot i les limitacions amb què treballaria en una producció d'alt pressupost com aquesta, li suposaria una bona empenta en la seva carrera com a director. Tot i la total manca de control sobre el guió, Kubrick va aconseguir completar una obra molt digna, que va ser reconeguda pel públic i la crítica (concedint-li tres Oscars).

Després d'aquest triomf, tant comercial com artístic, va abocar-se a projectes més arriscats i complexos. Així, el [[1964]] i ja deslligat de Harris, realitzà amb l'excel·lent col·laboració de [[Peter Sellers]] (interpretant fins a tres papers) ''[[Doctor Strangelove]]'' (''Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb''), una comèdia d'humor negre que parodiava el compromès tema de la [[cursa armamentista]] durant la [[Guerra Freda]]. La pel·lícula fou un altre èxit comercial, però en aquest cas la crítica se li va posar en contra, titllant-lo d'anti-americà. Això va fer que Kubrick traslladés la seva residència a [[Anglaterra]], prenent la decisió de no tornar a residir mai més als Estats Units.

A partir d'aquest època, les obres de Kubrick van anar apareixent cada cop més ocasionalment i més separades en el temps. En aquesta nova etapa les seues pel·lícules assolirien una major profunditat intel·lectual i, alhora, l'estil de Kubrick anirà fent-se cada cop més perfeccionista en l'aspecte tècnic. El [[1968]] Kubrick va signar una de les millors obres de la seva carrera, ''2001: A space odyssey'' (''[[2001: una odissea de l'espai]]''), que destacarà per la seva bellesa plàstica en la posada en escena, dignificant un decaigut gènere com la [[ciència-ficció]]. Kubrick comptà amb les millors innovacions tècniques i desplegà tot un seguit de trucatges i efectes especials i òptics sense precedents (reconeguts amb l'Òscar de l'acadèmia americana), que gairebé acabaren per arruïnar la productora. Tot i això, l'èxit comercial salvà l'empresa i Kubrick posà el seu segell a una de les obres més modernes i arriscades de la història del cinema. L'ampli ventall de temes tractats (l'evolució de la raça humana, la soledat, la mort, la immortalitat i la [[intel·ligència artificial]], avançant-se amb molt a produccions més recents sobre el tema) convertiren la pel·lícula en una obra de culte a tot el món, el renom de la qual no ha deixat de créixer amb el temps tot i algunes acusacions de petulància i esteticisme extrem.

La pel·lícula no només va buscar elevar l'estatus d'un gènere menor en aquell moment, la ciència-ficció, que es limitava a alienígenes antropomòrfics i plats voladors, sinó també narrar una audaç [[paràbola]] sobre l'evolució de l'home en un lapse de dos milions d'anys. La pel·lícula es construeix sobre la base d'un relat curt d'[[Arthur C. Clarke]], ''The Sentinel'', que Kubrick va llegir el 1964 i en aquest any juntament amb Clarke, va començar a construir el guió inicial de la pel·lícula que van protagonitzar Keir Dullea, Gary Lockwood, William Sylvester i Douglas Rain doblant la veu de l'ordinador [[HAL 9000]]. El 1966 Kubrick ja havia filmat totes les escenes amb actors als [[estudis Shepperton]] d'Anglaterra. El 1968 es van acabar els efectes especials. El pressupost inicial de 5,5 milions de dòlars va créixer a 10 milions.<ref name=repetida_2>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubbio.htm#ACO Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> Però va ser a la sala d'edició on Kubrick va establir els grans canvis entre aquesta pel·lícula i les seves predecessores: només conté 40 minuts de diàleg per a un metratge de 141 minuts, a més de ser la primera pel·lícula del director en la que no hi ha narrador. Amb uns efectes especials sense precedents (dissenyats pel mateix Kubrick i executats i supervisats per Douglas Trumbull), i una confiança cega en si mateix, Kubrick realitzaria finalment una de les pel·lícules més complexes, avantguardistes i arriscades de la història del cinema.

El treball de preproducció que havia fet per ''Napoleó'' el va ajudar a establir les bases de la seva següent producció ''[[Barry Lyndon]]'', el 1975, basada en la novel·la victoriana ''The Luck of Barry Lyndon'' de [[William Makepeace Thackery|W.M. Thackery]], publicada el [[1884]]. Narra la història de l'ascensió i caiguda de un noi a l'Europa del [[segle XVIII]] i és protagonitzada per [[Ryan O'Neall]] i [[Marisa Berenson]]. Novament l'extremada cura en el detall de Kubrick es fa palès en el procés de la pel·lícula en el que usà llibres d'art i documents de l'època per buscar localitzacions, crear objectes, cotxes i el vestuari que va ser confeccionat utilitzant com a models roba d'aquell segle. Es van seguir les tècniques de costura que es van emprar originalment contractant a 35 sastres que van treballar durant 6 mesos.<ref name=repetida_4>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubbl.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> Davant la insistència del director, els interiors es van rodar exclusivament amb la llum de les espelmes, gràcies a uns objectius especials de la casa [[Carl Zeiss]], amb una obertura màxima de f/0.7, que havia comprat a un conegut seu, i el disseny va ser inicialment realitzat per la NASA. Segons l'actriu Marisa Berenson,<ref>Paul Duncan. ''Stanley Kubrick'', Filmbild Fundus Robert Fischer München, Tashen 2003</ref> els actors, en algunes preses d'acostament, gairebé no es podien moure per no sortir de focus. Les tècniques d'emulsió i revelat actual van fer obsoleta aquesta [[tecnologia]].

La [[novel·la]] de l'escriptor multi-vendes de finals dels anys setanta [[Stephen King]] i un gènere amb bon èxit en aquell moment, el [[terror]], van motivar a Kubrick per la seva següent pel·lícula. A partir de la novel·la ''[[The Shining]]'' de l'escriptor nord-americà va reescriure el guió al costat de Diane Johnson, i el resultat va arribar el 1980 amb el rodatge d<nowiki>'</nowiki>''El resplendor'' (''The Shining''). La versió de Kubrick és una variació sobre la versió del llibre, especialment en el caràcter del protagonista i les seves motivacions. La pel·lícula, va ser filmada pel que fa als interiors als estudis Elstree, a Borehamwood, i les preses exteriors es van realitzar al Timberline Lodge, a Oregon, Portland on es va recrear l'Overlook Hotel. Mostra la transformació del personatge de Jack Torrance (interpretat per l'oscaritzat Jack Nicholson), que té cura del hotel durant els intermedis de temporada, presentant-lo com un ésser temperamental i amb una progressiva pertorbació que afecta finalment la seguretat de la seva pròpia família.

Han de transcórrer set anys fins que aparegui la seva següent pel·lícula, ''[[La jaqueta metàl·lica]]'' (''Full Metal Jacket''), el 1987, on torna a tocar el tema bèl·lic, aquesta vegada sobre la [[guerra del Vietnam]] i novament és un adaptació d'una novel·la, ''The Short-Timers'' de Gustav Hasford. El títol de la pel·lícula, com és habituals, variarà depenent del país, com a "Nascut per Matar" o "Cara de Guerra". Impossible traduir el doble sentit: Per una banda els casquets de las bales, i per l'altre els taüts d'alumini en els que eren enviats a casa el cossos dels soldats morts. La pel·lícula té dues parts clarament diferenciades: la preparació dels soldats a la base de Marines Parris Island, a Carolina del Sud, i la guerra en si, ubicada a la ciutat vietnamita de Hué. Durant el rodatge Kubrick rescribia el guió sobre la marxa, modificant les escenes originals. La pel·lícula es va rodar entre 1985 i 1986 a Anglaterra, a la base de l'exèrcit britànic en Bassingbourne, els estudis a Enfield, i el gasífera de Beckton, a l'est de Londres; el procés de demolició va ser utilitzat per recrear la ciutat modernista de Hue, fins on es van emportar 66 palmeres.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/culture/film/3556427/Stanley-Kubrick-a-props-odyssey.html "Stanley Kubrick a props odyssey".] Article al ''Daily Telegraph'' del 18 de juliol del 2008</ref> La pel·lícula és estelarizada per Matthew Modine, Vincent D'Onofrio, Adam Baldwin i Lee Ermy. La música va ser escrita per Abigail Mead, un àlies que va utilitzar Vivian Kubrick, emprant un sintetitzador. Per a les cançons, Kubrick va recórrer a les llistes d'èxits del període 1962-1968, incloent èxits de Johnny Wright, [[The Rolling Stones]], [[Nancy Sinatra]] i The Trashmen, entre d'altres. Malgrat que el film es va estrenar poc després de l'èxit de ''[[Platoon]]'' (1986) d'[[Oliver Stone]], va obtenir bones crítiques i bona taquilla durant la seva exhibició.<ref>[Cahill, Tim (1987). "The Rolling Stone Interview", ''[[Rolling Stone]]''.] Consultat l'11 d'octubre de 2007</ref>

| [[1999]] || ''[[Eyes Wide Shut]]''|| ||[http://www.imdb.com/title/tt0120663]

| [[1960]]|| ''Spartacus''||''[[Espàrtac (pel·lícula de 1960)|Espàrtac]]''||[http://www.imdb.com/title/tt0054331]

| [[1957]]|| ''Paths of Glory''||''[[Camins de glòria]]''||[http://www.imdb.com/title/tt0050825]

| [[1956]]||'' The Killing'' || ''[[Atracament perfecte]]''||[http://www.imdb.com/title/tt0049406]

| [[1955]] || '' [[Killer's Kiss]] ''||''El petó de l'assassí''||[http://www.imdb.com/title/tt0048254]

| [[1953]] ||''[[Fear and Desire]]'' ||||

| [[1953]] ||''[[The Seafarers]]'' ||||

| [[1951]] ||''[[The Flying Padre]]'' ||||

| [[1951]] ||''[[Day Of The Fight]]'' ||||

|| ''[[Oscar al millor guió original|Millor guió original]]''<br /> {{mida|80%|amb [[Arthur C. Clarke]]}} || ''2001: Una odissea a l'espai'' || Candidat

|1976 || ''[[Globus d'Or al millor director|Millor director]]'' || ''[[Barry Lyndon]]'' || Candidat