Revisió del 15:13, 25 oct 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: jainistes del segles > jainistes dels segles ← Edició anterior		Revisió del 08:59, 31 oct 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Sistema Internacional d'Unitats Edició següent →
Línia 37: Safdar Jang coneguda la derrota va aconsellar a l'emperador d'aprofitar l'ocasió per desfer-se dels Nawabs Bangash de Farrukhabad. L'emperador el va escoltar i va reunir forces que van avançar cap a Koil mentre Safdar Khan anava en la mateixa direcció amb les seves pròpies forces. Safdar Jang tenia al seu servei un bakhsi o diwan del clan Saksena Kayasth de les famílies Chakwa i Parasna, de nom Nawal Rai, la nissaga del qual eren ''qanuqos'' hereditaris de la pargana d'Etawah, i que havia servit a Ratan Chand Bania, el diwan d'Abdulla Khan i d'Husain Ali, vers [[1720]], i havia arribat per mèrits a subgovernador de les subas d'Oudh i d'[[Allahabad]]. Safdar Jang va ordenar a Nawal Rai sortir de [[Luckbow]] per reunir-se amb ell i el [[15 de desembre]] de [[1749]] Nawal Rai creuava el Ganges amb una poderosa força; els afganesos de Farrukhabad li van presentar batalla però finalment aquestos van fer submissió per decisió de Bibi Sahiba, la mare del nawab Kaim Khan, que va acceptar pagar un fort tribut. Nawal Rai per orde de Safdar Jang va ocupar el territoris dels nawabs Bangash i va establir el seu contingent a Kanauj. Les opressions del subordinats de Nawal Rai van fer revoltar els afganesos, que van proclamar a Ahmad Khan, germà de Kaim Khan, que vivia retirat. Quan Nawal Rai se'n va assabentar va avançar cap a Khudaganj, a uns 25 ~~kms~~km al sud-est de Farrukhabad, amb un fort exèrcit i al mateix temps demanava reforços a Delhi. Ahmad Khan el va atacar a Khudaganj l'[[1 d'agost]] de [[1750]], i fou derrotat i mort. El nawab wazir Safar Jang, va conèixer la derrota quan era a [[Mathura]] i va avançar amb les seves forces donant ordes al seu fill Djalal al-Din Haider (després conegut com a Shuja al-Dawla) que era governador d'Allahabad, de matar a cinc hostatges afganesos entregats per Bibi Sahiba el [[1748]], orde que fou complida. El wazir es va aturar un mes a Marahra i després va avançar i es va fer fort a Ram Chhatauni a uns 3 ~~kms~~km a l'oest de Patiali al Ganges. Aquí el [[13 de setembre]] de [[1750]] fou atacat i derrotat per Ahmad Khan; Safdar va quedar ferit però va poder fugir encara que va caure en desgràcia a Delhi i es va iniciar una conspiració per privar-lo dels seus dominis a Oudh. Ahmad Khan, mercès als bons oficis de Ghazi al-Din Firoz Jang, va rebre un ''khilat'' de l'emperador i un decret que el restaurava en tot el territori de la seva família del que havia estat privat el [[1748]]. Ahmad Khan es va sentir prou fort per atacat el fot d'Allahabad que va assetjar. En aquest temps un exèrcit maratha dirigir per Mulhar Rao i Apa Sindhia estava a la rodalia de [[Kotah]], a 420 ~~kms~~km al sud de [[Delhi]]. Safdar Jang va entrar en negociacions amb aquestos generals encara que la seva primera preocupació era recuperar el favor de l'emperador cosa que va aconseguir amb els bons oficis de Nazir Jawaid Khan; poc després l'exèrcit maratha era agafat al servei de l'emperador amb un bon sou i posat al servei de Safdar Jang contra Ahmad Khan de Farrukhabad. Les forces de Suraj Mal, el príncep Jat de Bharatpur, també es van unir a l'exèrcit de Safdar Jang i el poderós exèrcit així format va avançar creuant el [[Yamuna]]. El primer combat fou contra Shahdil Khan, amil del nawab Ahmad Khan a Koil (finals de març de [[1751]]). Shahdil Khan es va haver de retirar. Ahmad Khan que era a Allahabad, va abandonar el setge i es va retirar a Farrukhabad. Després de diversos combats Safdar Jang i Ahmad Khan ven entrar a Farrukhabad al començament del [[1752]]. Pel tractat de pau el deute contret per Safdar Jang amb els marathes, fou transferida a Ahmad Khan i per garantir el pagament es va concedir als marathes 16 dels 33 mahals del territori del nawab; així la majoria del que fou el districte va passar a mans dels marathes; tanmateix Etawah fou ocupada per un governador maratha; el territori en conjunt, això no obstant, estava supeditat al subadar de [[Jalaun]], Govind Rao Pandit. Aquesta situació va restar fins a [[1761]] quan la batalla de [[Panipat]], amb la derrota maratha davant [[Ahmed Shah Durrani]] els va fer perdre aquestos dominis.

Districte d'Etawah: diferència entre les revisions