Diferència entre revisions de la pàgina «Pierre-Antoine Dupont de l'Étang»

m
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +[[, - ]] +]]))
m
'''Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang''' ([[Chabanès]], [[Charente]], [[14 de juliol]] de [[1765]] - [[9 de març]] de [[1840]]), general [[França|francès]] durant les [[Guerres napoleòniques]].
 
Fill de família noble, era germà de [[Pierre Antoine Dupont-Chaumont]], també comte i general. Inicià la carrera militar amb 19 anys, el [[1784]], a la [[legió francesa]], amb el grau de [[sotstinent]] i va servir als [[Països Baixos]]. L'any [[1791]] serví com a sotstinent en el 12è regiment d'infanteria. El [[10 de juny]] dedel [[1792]] rebé la creu de [[Cavaller]] de [[Sant Lluís]] de mans del rei [[Lluís XVI]] per les seves accions en l'afer de Pas-de-Baisieux i, aquest mateix any, ascendí a tinent coronel. L'any [[1793]] ascendí a coronel i a general de brigada, i serví a l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord.
 
L'any [[1795]] fou nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar, creat pel [[Directori]], de la mà de [[Lazare Carnot|Carnot]]. El [[2 de maig]] dedel 1797 fou ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.
 
La lleial adhesió de Dupont al primer cònsol durant el cop d'estat del 18 de Brumari li valgué el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier.
{{Citació|''[...] no hi ha en l'Imperi un general de divisió amb la classe de Dupont. L'opinió de l'exèrcit, d'acord amb el benentès del sobirà, el portarà al primer rang de la milícia; i quan parteixi cap a Andalusia, hom no dubta que trobarà a Cadis el seu bastó de mariscal.''|General [[Maximilien Sébastien Foy]]|Història de la guerra dins la península}}
 
Després de l'aixecament del [[2 de maig]] dedel 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, formada per uns 12.000 homes, on entrà el [[7 de juny]], i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir el mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos, en revenja, van [[Saqueig de Còrdova|saquejar la ciutat]] durant tres dies.<ref>{{ref-web|url=http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1808_independencia/batallas/1808_06_07_cordoba.htm |títol=Saqueo de Córdoba |consulta=20 abril 2011 |obra= |editor=Ingenieros del Rey |data= |llengua=castellà }}</ref> En arribar [[Batalla del Pont d'Alcolea (1808)|Alcolea]] es trobà amb la resistència dels espanyols dirigits pel general [[Pedro Agustín de Echavárri|Echavárri]], mentre que el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]], amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaçà de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedí fins a [[Andújar]] i [[Bailén|Bailèn]], on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol, que el derrotà.
 
[[Fitxer:La_Rendición_de_Bailén_(Casado_del_Alisal).jpg|thumb|250px|Representació de la rendició de la [[Batalla de Bailén|batalla de Bailèn]]]]
Tots el mèrits obtinguts fins al moment desaparegueren. Després de la derrota a la [[Batalla de Bailén|batalla de Bailèn]], Dupont fou culpat per [[Napoleó]] del desastre, fou empresonat en arribar a França, juntament amb altres generals vençuts, i les seves causes se sotmeteren al dictamen d'una comissió especial. Pel dictamen de la comissió, Dupont fou privat de tots els seus graus, títols i condecoracions, s'esborrà el seu nom de l'anuari de la [[Legió d'Honor]], i se li prohibí l'ús de l'uniforme militar i del títol de comte, se li confiscaren totes les pensions i se'l tancà a la presó.
 
Quan [[Lluís XVIII]] retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El [[3 de desembre]] dedel 1814, el rei el nomenà ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.
 
Durant el [[govern dels cent dies]], Napoleó el tornà a degradar i empresonar. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El [[19 de setembre]] dedel [[1815]] fou nomenat ministre d'Estat i membre del consell privat del rei.
 
Després de fer de diputat per la Cherente des dedel 1815, el [[1830]] renuncià i el [[1832]] es retirà de l'exèrcit a l'edat de 66 anys.
 
== Referències ==
484

modificacions