Diferència entre revisions de la pàgina «Pierre-Antoine Dupont de l'Étang»

Fill de família noble, era germà de [[Pierre Antoine Dupont-Chaumont]], també comte i general. Inicià la carrera militar amb 19 anys, el [[1784]], a la [[legió francesa]], amb el grau de [[sotstinent]] i va servir als [[Països Baixos]]. L'any [[1791]] serví com a sotstinent en el 12è regiment d'infanteria. El [[10 de juny]] dedel [[1792]] rebé la creu de [[Cavaller]] de [[Sant Lluís]] de mans del rei [[Lluís XVI]] per les seves accions en l'afer de Pas-de-Baisieux i, aquest mateix any, ascendí a tinent coronel. L'any [[1793]] ascendí a coronel i a general de brigada, i serví a l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord.

L'any [[1795]] fou nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar, creat pel [[Directori]], de la mà de [[Lazare Carnot|Carnot]]. El [[2 de maig]] dedel 1797 fou ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.

Després de l'aixecament del [[2 de maig]] dedel 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, formada per uns 12.000 homes, on entrà el [[7 de juny]], i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir el mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos, en revenja, van [[Saqueig de Còrdova|saquejar la ciutat]] durant tres dies.<ref>{{ref-web|url=http://www.ingenierosdelrey.com/guerras/1808_independencia/batallas/1808_06_07_cordoba.htm |títol=Saqueo de Córdoba |consulta=20 abril 2011 |obra= |editor=Ingenieros del Rey |data= |llengua=castellà }}</ref> En arribar [[Batalla del Pont d'Alcolea (1808)|Alcolea]] es trobà amb la resistència dels espanyols dirigits pel general [[Pedro Agustín de Echavárri|Echavárri]], mentre que el [[Francisco Javier Castaños|general Castaños]], amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaçà de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedí fins a [[Andújar]] i [[Bailén|Bailèn]], on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol, que el derrotà.

Quan [[Lluís XVIII]] retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El [[3 de desembre]] dedel 1814, el rei el nomenà ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.

Durant el [[govern dels cent dies]], Napoleó el tornà a degradar i empresonar. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El [[19 de setembre]] dedel [[1815]] fou nomenat ministre d'Estat i membre del consell privat del rei.

Després de fer de diputat per la Cherente des dedel 1815, el [[1830]] renuncià i el [[1832]] es retirà de l'exèrcit a l'edat de 66 anys.