Stanley Kubrick: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 65:
La pel·lícula no només va buscar elevar l'estatus d'un gènere menor en aquell moment, la ciència-ficció, que es limitava a alienígenes antropomòrfics i plats voladors, sinó també narrar una audaç [[paràbola]] sobre l'evolució de l'home en un lapse de dos milions d'anys. La pel·lícula es construeix sobre la base d'un relat curt d'[[Arthur C. Clarke]], ''The Sentinel'', que Kubrick va llegir el 1964 i en aquest any juntament amb Clarke, va començar a construir el guió inicial de la pel·lícula que van protagonitzar Keir Dullea, Gary Lockwood, William Sylvester i Douglas Rain doblant la veu de l'ordinador [[HAL 9000]]. El 1966 Kubrick ja havia filmat totes les escenes amb actors als [[estudis Shepperton]] d'Anglaterra. El 1968 es van acabar els efectes especials. El pressupost inicial de 5,5 milions de dòlars va créixer a 10 milions.<ref name=repetida_2>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubbio.htm#ACO Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> Però va ser a la sala d'edició on Kubrick va establir els grans canvis entre aquesta pel·lícula i les seves predecessores: només conté 40 minuts de diàleg per a un metratge de 141 minuts, a més de ser la primera pel·lícula del director en la que no hi ha narrador. Amb uns efectes especials sense precedents (dissenyats pel mateix Kubrick i executats i supervisats per Douglas Trumbull), i una confiança cega en si mateix, Kubrick realitzaria finalment una de les pel·lícules més complexes, avantguardistes i arriscades de la història del cinema.
La història comença amb un grup d'homínids en la seva lluita per la subsistència i la seva trobada amb un monòlit, i després es trasllada al futur, milions d'anys endavant, on un home, ja evolucionat a ''Homo sapiens'', explora el sistema solar en una nau controlada per un ordinador omnipresent. Kubrick toca diversos temes a la cinta (la intel·ligència, la solitud, la mort, l'evolució, la immortalitat, l'auto reflexió, la intel·ligència artificial ...) que fan del treball un motiu continu de reflexió, mantenint-la vigent a la fi. Els seus efectes especials i la recreació del viatge espacial segueixen sent apreciats per la seva fidelitat tècnica, establint un abans i un després en la innovació tecnològica dels efectes i del gènere en si mateix. Un altre aspecte notable és la música, apartat on Kubrick també ha fet importants aportacions. Descartar la banda sonora que originalment havia compost Alex North, que s'havia encarregat de la música a ''Espàrtac'', usant les composicions clàssiques que va emprar a la sala d'edició. Entre les partitures utilitzades, a més de [[Johann Strauss]] o [[Aram Khatxaturian]], Kubrick va utilitzar àmpliament la música avantguardista del compositor romanès, [[György Ligeti]], impulsant enormement la seva fama a nivell mundial.<ref>Pablo Martínez Lozada
Precisament el mestratge que va demostrar en la realització de "2001" va inspirar un director franco-algerià per a la realització el 2002 d'un fals documental, ''Operació Lluna'' pel canal [[Arte (TV)|ARTE]] en què insinuava que les imatges que es van veure de l'[[Apollo XI]] a la [[Lluna]] van ser rodades en un estudi per aquest director, per encàrrec de [[Richard Nixon]]. Curiosament, avui dia no són pocs els que pensen que efectivament, l'home mai va arribar a la Lluna, i que les imatges que vam veure són de Kubrick.
La història de Napoleó, projecte en què pensava recrear la vida i les batalles més importants lliurades pel dirigent francès, va ser un somni llargament anhelat per Kubrick, que va desenvolupar una investigació de preproducció enorme a finals dels anys seixanta,<ref>{{
=== ''[[A Clockwork Orange]]'' (1971) ===
Durant aquells anys, Kubrick va rebre un obsequi de Terry Southern: la novel·la ''[[La taronja mecànica (novel·la)|La taronja mecànica]]'' (''A Clockwork Orange'') d'[[Anthony Burgess]]. Kubrick va llegir el llibre d'una tirada i va pensar en [[Malcolm McDowell]] per interpretar el paper d'Alex, a qui el director comparava amb [[Ricard III]]. La història narra a manera de sàtira les aventures d'Alex, un jove en el que les distraccions són la violació, la ultraviolència i [[Beethoven]] com deia la promoció de la pel·lícula. Els Droogs, el film reprèn el llenguatge emprat en el llibre que ús variants del rus amb l'anglès del carrer anomenat Nadsat,<ref>Scott McDonald. [http://www.kubrick.com ''A Nadsat Glossary'']</ref> causen destrosses, actes de violència i delictes sexuals. Però les coses sortiran de control i es posarà en pràctica el procés Ludovico per intentar corregir la conducta de jove Alex. El director va buscar localitzacions a Anglaterra per mitjà de revistes d'arquitectura contemporània i només va construir 3 ''sets'' en els estudis Borehamwood: el bar Korova, la presó i el bany a la casa de l'escriptor. ''A Clockwork Orange'' presenta algunes innovacions en l'aspecte tècnic com l'ús de lents més ràpides, càmeres lleugeres de mà, i els micròfons Sennheiser Mk. 12,<ref name=repetida_1>[http://pages.prodigy.com/kubrick/kubaco.htm Stanley Kubrick: The Master Filmmaker]</ref> que van permetre no haver de tornar a gravar el diàleg ja enregistrat a l'escena en viu, així com l'ús de nous equips d'il·luminació com els reflectors de quars Lowell de 1000 watts, que van permetre a Kubrick girar la càmera en qualsevol direcció sense preocupar-se per capturar algun equip luminotècnic a l'habitació. L'escena de la dona i els gats n'és un bon exemple.<ref name=repetida_1/> La música va ser novament un altre element destacable, pel seu caràcter avantguardista en l'ús de l'electrònica per adequar les melodies a les escenes per part del músic [[Walter Carlos]], qui recrea mitjançant sintetitzadors una marxa fúnebre de [[Henry Purcell]] a l'obertura de la pel·lícula, juntament amb la imatge dels actors, conformant una escena de caràcter hipnòtic i atmosfèric. També s'utilitza la [[Simfonia núm. 9 (Beethoven)|Simfonia núm. 9]] de Ludwig van Beethoven com a fons per a la dansa de les estatuetes abraçades de Jesucrist i l'''Obertura'' de [[Guillem Tell]] de [[Gioachino Rossini]] per a l'orgia a l'habitació d'Alex però accelerada electrònicament. Fins i tot s'afirma que Kubrick va buscar contactar amb el grup de rock progressiu [[Pink Floyd]] per utilitzar passatges d'[[Atom Heart Mother]] suite,<ref>{{
| títol=A Clockwork Orange (1971) - Trivia|llengua= anglès}}</ref> però no s'arribà a un acord. Estrenada als Estats Units el 1971 i a Anglaterra el 1972, la pel·lícula va despertar una controvèrsia mai vista al [[Regne Unit]] per un film, al voltant del seu contingut i les repercussions en els espectadors, dividint els crítics, generant debats públics a la premsa escrita, la televisió i la ràdio com ho analitza Christian Bugge a ''The Clockwork Controversy''.<ref>Chirstian Bugge. [http://www.kubrick.com ''The Clockwork Controversy'' ]</ref> A tot això s'hi ha de sumar el fet que delictes comesos, fins i tot un assassinat, en aquella època, amb molta atenció atorgada per part de la premsa anglesa, per joves que aparentment replicaven escenes de la pel·lícula o en algun cas vestien de manera similar als protagonistes. Això va augmentar la pressió en el debat i va portar a Kubrick, qui segons diverses fonts estava molt preocupat, a pressionar la [[Warner Bros]], la seva nova distribuïdora, per cancel·lar qualsevol exhibició pública de la pel·lícula el 1973 a les sales del Regne Unit. Això va durar fins a l'any 2000. La pel·lícula va obtenir 7 Premis BAFTA incloent el de millor pel·lícula, 2 Premi Globus d'or, 4 nominacions als Premis Oscar, 2 Director Guild of America, entre d'altres.
| |||