Al-Ula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Sistema Internacional d'Unitats
m Sistema Internacional d'Unitats
Línia 3:
El regne de [[Dedan]] o dels [[dedanites]] va existir vers els segles VII i VI aC, sent esmentat a les inscripcions neobabilònies d'[[Harran]] on es diu que el rei [[Nabònides]] va fer una campanya militar al nord d'Aràbia el 552 aC més o menys, i va conquerir [[Tayma]], Dedan i [[Yathrib]]; vers l'inici del segle V aC el regne va esdevenir hereditari. Llavors fou el temps dels [[lihyanites]] (regne de [[Lihyan]]) que va existir fins al segle II aC. Els [[nabateus]] van agafar el relleu i dominaven Aràbia del nord al segle I aC i la van conservar fins als primers anys del segle II quan els romans van conquerir la seva capital [[Petra d'Aràbia|Petra]]; [[Hegra]] ([[al-Hidjr]]), moderna Madain Salih (Madain Saleh), fou la segona capital dels nabateus però progressivament el poder es va desplaçar d'al-Hidjr una mica al nord, cap a al-Ula.
 
Abans de l'islam era un pròsper centre comercial de la ruta de caravanes que sortia de Síria cap al sud passant l'Hidjr (moderna Madain Salih que estava a 18 km al nord d'al-Ula). En temps de [[Mahoma]] era una modesta població on el profeta hauria pregat en el seu camí de la Meca a [[Tabuk]]. Ibrahim ibn Shudja al-Hanadi al segle XIII diu que era una ciutat petita dotada d'una fortalesa i governada per un ''amir''; a l'edat mitjana es creu que la ciutat àrab d'al-Mabiyat, que va esdevenir el principal centre comercial de la zona, estava situada a uns 20 quilòmetreskm d'al-Ula (si ha estat ben identificada). [[Ibn Battuta]] diu que els pelegrins que anaven a la Meca paraven a al-Ula. La ciutat d'al-Mabiyat va declinar al segle XII o XIII (abans de 1230) i al-Ula va tornar a ressorgir; es van fer construccions que van utilitzar antigues pedres de Dedan i Lihyan, i va esdevenir altre cop el principal centre regional. La fortalesa fou restaurada pels otomans (pel governador de [[Damasc]]) al segle XVII. Charles Doughty hi va passar el 1876 i van seguir altres europeus. El ferrocarril de l'Hedjaz passava prop d'al-Ula (1901-1908) on hi havia una estació després abandonada. Al segle XX el centre de la ciutat es va establir al darrere de la ciutat antiga i progressivament el poble va abandonar les cases a la part vella; la darrera família va marxar el 1983 i el darrer servei a la vella mesquita es va fer el 1985; les ruïnes de ciutat medieval i del establiment dedanita-lihyanita queden dins del terme de la moderna ciutat. Un estudi de les inscripcions es va fer el 1968 per un equip de la Universitat de Londres.
 
==Referència==