ADN polimerasa I: diferència entre les revisions

Tot i l’aviat caracterització de la Pol, aviat es va fer evident que la Pol no era l'enzim responsable de la majoria de síntesi d'ADN - en l’E. coli la replicació és d’aproximadament 1.000 nucleòtids / segon, mentre que la taxa de síntesi per la Pol I mitjana és de només 20 nucleòtids / segon. A més, la seva abundància cel·lular d'aproximadament 400 molècules per cèl∙lulacèl·lula no es correlaciona amb el fet que normalment hi ha només dos forquilles de replicació en E. coli. D'altra banda, no és suficient processiu per copiar un genoma complet, ja que cau després de la incorporació de només 25-50 nucleòtids. El seu paper en la replicació va quedar demostrat quan, el 1969, John Cairns aïlla una pol I viable mutada que no tenia l'activitat de la polimerasa<ref>{{citar web|url=http://www.nature.com/doifinder/10.1038/2241164a0|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->|consulta=15 de juliol de 2012}} Paula de Lucia; John Cairns (December 1969). "Isolation of an E. coli Strain with a Mutation affecting DNA Polymerase". Nature 224 (5225): 1164–66. </ref>