Francisco Javier Castaños: diferència entre les revisions

Als 10 anys va rebre el grau de [[capità d'infanteria]], que el rei [[Carles III de Castella|Carles III]] li concedia en atenció als mèrits del seu pare. Passant a estudiar com oficial de poca edat al Seminari de Nobles, formació que completaria després a l'[[Acadèmia Militar de Barcelona]].

Pertanyent a una noble família, en atenció als serveis prestats per llurs avantpassats, [[Carles III de Castella|Carles III]] ([[1768]]) li concedí el grau de capità d'infanteria, passant com tots els militars menors d'edat a completar llurs estudis al [[Seminari de Nobles]] de Madrid, on per aquell temps s'educava l'[[aristocràcia]] espanyola. Destinat a comandar la [[companyia]] de granaders][[granader]s del [[regiment de Savoia]], a [[Cadis]], (als 16 anys, [[1764]]), feu llurs primeres armes a les ordres del seu cunyat el comte d'[[Alejandro O'Reilly]], al que acompanyà a [[Alemanya]] durant la [[guerra dels Set Anys]], batent-se amb lluïment amb [[Frederic II]], del que aprengué la [[tàctica militar]].

Es distingí a les ordres de [[duc de Crillon]] en la guerra amb [[AnglaterraGuerra anglo-espanyola de 1779 - 1783|Guerra anglo-espanyola]] ([[1779]]-[[1783]]), particularment en la [[reconquesta de [[Menorca]], en el setge, [[Setge de Sant Felip|pren i defensa]] el [[Castell de Sant Felip]] de [[Maó]], i en el bloqueig i [[Setge de Gibraltar (1779-1783)|bloqueig i setge]], fetsde [[Gibraltar]], pels quals ascendí a [[tinent coronel]], sent poc temps desprési comissionat per traslladar-se a [[Londres]] ambper negociar el fi del bescanvi de presoners. Als 24 anys ascendeix a [[sergent major]] (comandant), als 26 a tinent coronel i als 31 a coronel graduat.

Als 24 anys ascendeix a [[sergent major]] (comandant), als 26 a tinent coronel i als 31 a coronel graduat. En ascendir a coronel li fou confiat el comandament del [[regiment d'Àfrica]], amb el qual l'any [[1793]] va prestar els seus serveis a la guerra que el rei [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] d'Espanya va declarar a la [[França]] republicana. Feu amb el seu regiment la [[campanya d'Àfrica]], contribuint a la defensa d'[[Orà]] i [[Ceuta]], mereixent l'ascens a [[coronel]], grau amb el qual prengué el comandament de regiment d'Àfrica, [[Primera Coalició|en la guerra]] que [[Espanya]] declarà a la [[República francesa]] ([[23 de març]] de [[1793]]), a les ordres del general [[Ventura Caro i Maça de Lliçana]], encarregat de vigilar la frontera dels [[Pirineus Occidentals]] occidentals. Assistí a les accions de [[Benca]], [[Sara]], [[Pinor]], [[Orduña]], l'atac i presa de [[Castel Pignon]] i al combat d'[[Eugui]], on el seu regiment, atacat per forces molt superiors, tingué d'efectuar un hàbil moviment de retirada per evitar una derrota segura, atorgant-li l'ascens a [[brigadier]] (1794).

Concorrent assidu a la tertúlia de la [[comtessa de Benavente]], d'esperit contrari a [[Manuel de Godoy]], l'afavorit el desterrà a [[Badajoz]] ([[1799]]). El 1802 rep l'ascens a tinent general per la defensa del port del [[Ferrol]] contra els anglesos, sent, així mateix, nomenat per al comandament de la comandància del [[Campo de Gibraltar]] la seu del qual trasllada des de [[San Roque]] fins a [[Algesires]]. Durant la seva la comandància féu front a la invasió francesa. Ajustà un pacte amb el general anglès [[Darrimple]], [[governador de Gibraltar]], en el que es comprometien ambdós generals a prestar-se auxili mutu i passant a [[Ronda]] organitzà ràpidament una divisió de 6.000 homes amb soldats de diversos cossos i els nombrosos civils que acudiren a la seva crida patriòtica, forces que posà a les ordres de la Junta de [[Sevilla]], que ensems li conferí la capitania general d'[[Andalusia]], i des d'aquest lloc organitzà noves divisions per tota Andalusia amb les que marxà sense perdre un moment a l'encontre dels francesos, que havien travessat [[Despeñaperros]] a les ordres de [[Pierre Dupont l'Ètang]], de malnom "el terror del Nord"; ambdós exèrcits es trobaren a la plana de [[Bailén]] on es lliurà la famosa batalla ([[19 de juliol]] de [[1809]]) en la que restaren presoners de Castaños 23.000 homes de les millors tropes de [[Napoleó I]], que havien passejat les àguiles imperials per tots els països d'[[Europa]], veient-se Dupont obligat a constituir-se presoner i a entregar llur espasa al general espanyol, el qual el tracta amb exquisida cortesia.

Després deInstaurada la victòriaJunta vaCentral romandreSuprema inactiui durantGovernativa tresdel setmanes,Regne circumstància que impedí treure d'aquella victòria tot el profit que era d'esperar, si bé malgrat tot vaés tenirdesignat per conseqüència el replegament de les hosts napoleòniques fins a la frontera. Contribuí al tronar a Madrid a la formaciócomandament de la [[Junta Suprema Central]] il'exèrcit del Consell Superior de Guerra, junt les representants de [[Blake]] i [[José Rebolledo de Palafox y Melzi]] i els generals [[Peña]] i [[Cuesta]], encarregat de la direcció de les futures operacionsCentre. De bell nou al front de l'exèrcit li mancà l'energia necessària per imposar-se al representant de la ''Junta'', [[Francisco Palafox]] i a diversos generals, a pesar d'estar a les seves ordres, i a causa d'aquesta circumstància que motivà llur tardança en escometre el pla que s'havia traçat sofrí el [[Batalla de Tudela (1808)|desastre de Tudela]], després del qual se'l va sotmetre a un consell de guerra, que l'absolgué lliurement.{{CC|data=novembre de 2014}}

Retirat el govern o Junta Central a l'[[illa de León]], al constituir-se la regència ocupà la seva presidència, que desenvolupà amb gran encert fins al [[1810]], en què es reuniren les Corts. En morir el [[marquès de la Romana]] es possessionà del comandament del [[5é cos d'exèrcit d'Extremadura]], organitzant dues brigades d'infanteria i una de cavalleria, les que unides a les forces angleses manades pel general [[William Carr Beresford]] s'apoderaren d'[[Olivenza]] i assetjaren [[Badajoz]], a l'auxili de la qual i correguéassistí el mariscal [[Nicolas Jean de Dieu Nicolas Soult]] que fou derrotat a la [[Batalla de La Albuera (1811)|batalla de La Albuera]],{{CC|data=novembre de 2014}} com després, d'acord amb el general anglès Hill, aquest desfeu el cos d'exèrcit francès manat per [[Jean-Baptiste Girard]], del que en caigueren presoners 14.000 homes.

El [[1815]], tornat Napoleó de l'[[illa d'Elba]], assolí la [[capità general de Catalunya|capitania general de Catalunya]] i el comandament de l'exèrcit, fortamb de 80.000 homes que [[Setena Coalició|penetrà a [[França]] apoderant-se de part del [[Rosselló]],{{CC|data=novembre de 2014}} que evacuà després del [[Govern dels cent dies]], tornant a desenvolupar la referida capitania general de Catalunya que dimití en ocórrer l'alçament de [[1820]], no sense haver reprimit abans el moviment lliberal de [[1817]].

Malalt ja [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] presidí el Consell d'Estat i les Corts que proclamaren i juraren com a [[princesa d'[[Astúries]] a la infanta Isabel, després [[Isabel II d'Espanya]], partit al qual s'afilià resoltament, malgrat de les gestions que practicà el pretendent don Carles per atreure'l al seu camp. Ferran VII li conferí el [[ducat de Bailén]] i el designà membre del [[Consell de Regència]], que establí per testament. No prengué part activa en la [[Primera Guerra Carlina]], sens dubte per la seva avançada edat, però posà tot el seu prestigi i vàlua al servei de la reina. Succeí a l'[[Agustín Argüelles Álvarez]] (en [[1844]]) com a tutor ila guaridor de Nainfanta Isabel i de la seva germana la infanta [[infantaLluïsa LuisaFerranda Fernandad'Espanya]] fins a la majoria d'edat de la primera, en la qual data assumí el comandament del [[Reial Cos d'Alabarders]].

Morí cobert de glòries i honors posseint les grans [[creuCreu Llorejada de SanSant FernandoFerran|creus de SanSant FernandoFerran]], [[creuReial i Militar Orde de SanSant HermenegildoHermenegild|SanSant HermenegildoHermenegild]], [[creu de Carles III|Carlos III]], de la [[Legió d'Honor]] francesa i el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]]. Sense que militarment es pugui considerar un geni, demostrà indiscutibles dots de general, especialment en la campanya d'Andalusia. és considerat tant a Espanya com a l'estranger, una glòria nacional com a soldat, com a polític prudent i hàbil i com home honrat i afable.