Francisco Javier Castaños: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
+ referències
Línia 36:
Instaurada la Junta Central Suprema i Governativa del Regne és designat per al comandament de l'exèrcit del Centre. De bell nou al front de l'exèrcit li mancà l'energia necessària per imposar-se al representant de la ''Junta'', [[Francisco Palafox]] i a diversos generals, a pesar d'estar a les seves ordres, i a causa d'aquesta circumstància que motivà llur tardança en escometre el pla que s'havia traçat sofrí el [[Batalla de Tudela (1808)|desastre de Tudela]], després del qual se'l va sotmetre a un consell de guerra, que l'absolgué lliurement.{{CC|data=novembre de 2014}}
 
Retirat el govern o Junta Central a l'[[illa de León]], al constituir-se la regència ocupà la seva presidència, que desenvolupà amb gran encert fins al [[1810]], en què es reuniren les Corts. En morir el [[marquès de la Romana]] es possessionà del comandament del [[5é cos d'exèrcit d'Extremadura]], organitzant dues brigades d'infanteria i una de cavalleria, les que unides a les forces angleses manades pel general [[William Carr Beresford]] s'apoderaren d'[[Olivenza]] i assetjaren [[Badajoz]], a l'auxili de la qual assistí el mariscal [[Nicolas Jean de Dieu Soult]] que fou derrotat a la [[Batalla de La Albuera (1811)|batalla de La Albuera]],<ref>{{CCRef-llibre |cognom=Goldsmith |nom=Oliver |títol=An abridgment of The history of England, continued to 1810 |url=http://books.google.es/books?id=HzEIAAAAQAAJ&pg=PA377&dq=albuera+soult+1810&hl=ca&sa=X&ei=wYFUVLKoIM_haIr2gMAM&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=albuera%20soult%201810&f=false |llengua=anglès |editorial= |data=novembre1812 de|pàgines=377-378 2014|isbn=}}</ref> com després, d'acord amb el general anglès Hill, aquest desfeu el cos d'exèrcit francès manat per [[Jean-Baptiste Girard]], del que en caigueren presoners 14.000 homes.
 
Posteriorment d'acord amb lord [[Arthur Colley Wellesley]], [[duc de Wellington]], prengué part en el [[setge d'Astorga]], en les brillants victòries a les batalles [[Batalla dels Arapiles|dels Arapiles]]{{CC|data=novembre de 2014}} i [[Batalla de Vitòria|Vitòria]],{{CC|data=novembre de 2014}} passant després al [[Consell d'Estat d'Espanya]]. El 1808 rep de la Junta Suprema de [[Sevilla]] l'encàrrec de formar un exèrcit a [[Andalusia]], sent nomenat capità general.
Línia 47:
 
Morí cobert de glòries i honors posseint les grans [[Creu Llorejada de Sant Ferran|creus de Sant Ferran]], [[Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild|Sant Hermenegild]], [[creu de Carles III|Carlos III]], de la [[Legió d'Honor]] francesa i el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==