Melodrama: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: AvatBOT |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Honor%C3%A9_Daumier_026.jpg|thumb|El melodrama vist pel pintor [[Honoré Daumier]]]]
El '''melodrama''' té el significat literal d'[[obra teatral]] [[drama|dramàtica]] en la qual s'hi incorpora [[música]] instrumental, que s'usa per a enfacitar els [[sentiment]]s dels personatges. És similar al [[melòleg]] però amb diversos personatges. A la literatura es correspon amb el moviment del [[sentimentalisme]], precedent del [[romanticisme]], i va anar evolucionant cap el [[drama romàntic]]. Sovint s'ha associat amb el [[fulletó]] i el [[serial]].<ref>Gustavo Quiroz, ''Hacia una teoría de la significación: El caso del melodrama'', Universidad Nacional Autónoma de México, [[1980]] {{es}}</ref>
Amb el pas del temps el seu ús s'ha estès abraçant qualsevol tipus d'obra teatral, cinematogràfica o literària els aspectes sentimentals de les quals, patètics o lacrimògens, estiguin exagerats amb la intenció de provocar emocions al públic.▼
El melodrama és l'expressió [[teatre|dramàtica]] del [[sentimentalisme]]. Es caracteritza per la intensificació de l'expressió dels sentiments dels personatges, que solen ser [[arquetip|arquetípics]] (la mare coratge, la donzella en perill, el bon conseller, etc.) i esquemàtics, i final previsible i feliç, en el qual triomfen els "bons" mentre els "dolents" es penedeixen de les seves accions. L'interés no era saber com acabaria sinó comprovar com els resolien els conflictes al llarg de la trama, plena de sorpreses i cops d'efecte, per arribar al final esperat.
[[Santiago Rusiñol]] va ser uns dels [[dramaturg]]s de melodrama [[història del teatre català|català]] més coneguts, al qual va evolucionar progressivament a partir del [[noucentisme]]. Un altre n'és [[Joan Oliver]], que s'inscriu al melodrama moral d'orientació catòlica. Va ser un gènere teatral molt popular que als Països Catalans es va explotar per la seva finalitat moralitzant no només per la burgesia conservadora sinó també en un teatre polític [[teatre d'idees|d'ideologia]] [[d'esquerres]], [[catalanista]] i [[republicà]]. Alguns exemples són ''La presó de les dones'' (1936), de Salvador Bonavía i Panyella, i ''Comiats a trenc d'alba'' (1938), de [[Ramon Vinyes]].<ref>Francesc Foguet i Boreu, ''Teatre, guerra i revolució'', editat per l'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 9788484157236 {{ca}}</ref>
Al [[segle XIX]], però, el gènere [[drama romàntic|dramàtic]] més consolidat és el melodrama, que neix de les mateixes arrels que el romanticisme, i es combina amb altres formes dramàtiques populars.<ref name="mae">{{citar ref | títol =Drama romàntic |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=10:el-drama-rom%C3%A0ntic&Itemid=2&lang=ca |consulta = 26 d'octubre 2012 }}</ref>▼
==Història==
[[Fitxer:Perils of Pauline (1914) Episode 5.jpg|thumb|Cartell anunciant un serial melodramàtic, [[1914]]]]
▲
A poc a poc, les trames es van fent cada cop més complexes, els personatges es defineixen millor i s'afegeix a les obres una forta càrrega emocional, així com més efectes escènics. Tot això, sumat al seu clar missatge moral, fan del melodrama un gènere extremadament popular.<ref name="mae"/>
Així, les cartelleres catalanes s'omplen de melodrames provinents de França, en part, gràcies a la tasca de
▲Amb el pas del temps el seu ús s'ha estès abraçant qualsevol tipus d'obra teatral, cinematogràfica o literària els aspectes sentimentals de les quals, patètics o lacrimògens, estiguin exagerats amb la intenció de provocar emocions al públic.
==Etimologia==
El mot "melodrama" és originari del [[grec]] μέλος, cant o música; i δράμα, acció dramàtica.
== Referències ==
|